Tal i com va avançar l'ARA, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha presentat aquest dimecres un informe al magistrat Pablo Llarena en què -a diferència de l'Audiència Nacional- s'oposa a acumular totes les causes sobre l'1-O a l'alt tribunal. La Fiscalia considera que s'ha d'evitar una macrocausa perquè resultaria molt inconvenient per a l'agilització de la justícia i l'economia processal. La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela s'ha negat a incloure aquest informe en el que ella ha enviat a l'alt tribunal, en què defensa que una sola institució judicial assumeixi tota la causa.
Aval de Lamela a acumular totes les causes al Suprem: "S'investiguen els membres d'una organització complexa"
La jutge de l'Audiència Nacional creu que cadascun "compleix una funció per aconseguir la secessió"
MadridAval de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela a traslladar tota la seva causa per l'1-O al Tribunal Suprem, tal com demanava el magistrat d'instrucció Pablo Llarena. En l'informe remès al Suprem, Lamela considera que s'han d'acumular les causes per rebel·lió i sedició "perquè s'estan investigant els membres d'una organització complexa i heterogènia, on cadascun compleix una funció per aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent, contravenint l'ordre constitucional i estatutari".
L'Audiència Nacional va remetre ahir dimarts l'informe al Suprem, al límit del termini que li havia donat Llarena, que ara ha de prendre una decisió, malgrat que l'informe de Lamela no és vinculant. La fiscalia, en canvi, tal com va avançar l'ARA, s'oposa de forma rotunda a passar la causa al Suprem. En concret, el text de Lamela no diu que tota la investigació s'hagi de passar a l'alt tribunal, sinó que especifica que és primordial que tota la causa s'investigui conjuntament.
Llarena prendrà una decisió un cop hagi analitzat tots els informes. A més del de Lamela, hi ha el del ministeri públic i el de tots els investigats. Cadascun ha presentat un recurs en què demanen portar la causa al Suprem, que podria ser l'avantsala de la seva sortida a presó. El jutge que porta el cas a l'alt tribunal va decidir dictar presó provisional sota fiança per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va passar una nit a la presó de dones d'Alcalá Meco.
Una estratègia "perfectament coordinada"
Segons l'informe de Lamela, tot el Govern, Forcadell, els membres sobiranistes de la mesa i els líder de l'ANC i Òmnium, els Mossos d'Esquadra i l'actuació de determinades persones del CCTI i del Diplocat, com a "integrants d'aquesta organització", han dut a terme des del 2015 una "premeditada estratègia perfectament coordinada amb el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils".
Per això considera que no es pot escindir la investigació, "sinó que s'ha de realitzar de forma conjunta i en un únic procediment amb l'objectiu de determinar i valorar amb la coherència pertinent la participació concreta de cadascuna de les persones investigades i els delictes en què cadascuna pot haver incorregut".
ANC i Òmnium, encarregats de "mobilitzar les masses"
De la mateixa manera que en les seves interlocutòries, Lamela diu que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des de fa més d'un mes a Soto del Real, eren els "assessors i ideòlegs" de "l'organització" i, com a tals, van actuar com a "braç civil de l'aixecament sota l'empara de les autoritats del Govern afavorint mobilitzacions com les del 20 i 21 de setembre i l'1 d'octubre".
En el repartiment de tasques, defensa que les tasques parlamentàries s'orientaven a aprovar una normativa en què fonamentar i donar una "aparença de legalitat" a les diferents etapes del "procés de desconnexió", mentre l'ANC i Òmnium tenien la missió de "mobilitzar les masses".
El paper "essencial" dels Mossos
Lamela tampoc passa de llarg dels Mossos, que considera que van tenir una "rellevància especial en el seu paper per assegurar l'èxit" del Procés. "Resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatòria dels Mossos, cos policial integrat per més de 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte coercitiu que ells mateixos representaven".