Aval jurídic ajustat a la llei de consultes

BarcelonaLa llei de consultes populars que aprovarà el Parlament a mitjans de setembre ja té l’aval del Consell de Garanties Estatutàries. L’òrgan consultiu que s’encarrega d’avaluar si les normes catalanes s’ajusten a l’ordenament jurídic de l’Estat va fer públic ahir el seu dictamen, en què queden validats els 14 articles de la proposició de llei sotmesos a escrutini. Però el veredicte no venia avalat per la unanimitat dels nou juristes que componen el Consell, sinó que l’opinió de cinc d’ells -precisament els designats pel Parlament a proposta de CiU i ERC- va prevaler sobre la dels altres quatre, que van emetre cadascun d’ells un vot particular per expressar les seves discrepàncies davant del que consideren un intent de crear un succedani dels referèndums que ha d’autoritzar l’Estat.

És el que en vocabulari futbolístic s’anomenaria una victòria per la mínima. Les forces del dret a decidir, impulsores de la llei, ja disposen d’un primer vistiplau jurídic. Però l’estret marge amb què ha superat la prova a Catalunya ofereix encara més raons per pensar que l’eina legal amb què Artur Mas preveu convocar la consulta del 9 de novembre té nul·les possibilitats d’aprovar l’examen del Tribunal Constitucional (TC). Dins del front sobiranista, fa temps que es dóna per fet que el govern de Mariano Rajoy mirarà de tombar el decret de convocatòria que firmarà Mas per cridar els catalans a votar independència sí o no el pròxim 9-N, però no es descartava que la llei de consultes sobrevisqués. Ara, amb l’ajustada votació del Consell de Garanties Estatutàries, els detractors de la consulta “tenen més incentius” per situar també la llei en el seu punt de mira, admeten a l’ARA fonts del bloc sobiranista. I amb un TC dominat per magistrats triats a instàncies del PP, és inimaginable que el text en surti indemne.

Un debat preliminar ja decantat

Després que el 16 de juliol la comissió d’afers institucionals del Parlament aprovés -amb l’única oposició de PP i Ciutadans- la proposició de llei de consultes populars no referendàries, els grups favorables a la cita del 9-N -CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP- van acordar traslladar el text al Consell de Garanties Estatutàries perquè l’estudiés i n’assegurés l’adequació al marc legal. El mateix van fer el PSC i el PP, que a més li van demanar que examinés la validesa de la doble pregunta del 9-N. Amb aquestes peticions sobre la taula, el Consell va designar com a ponent Àlex Bas, pròxim a CiU.

Ja a finals de juliol els nou juristes de l’organisme van mantenir una discussió preliminar. Segons fonts coneixedores del debat, les posicions de quatre dels consellers -el vicepresident, Pere Jover, i Eliseo Aja, Marc Carrillo i Carles Jaume- ja estaven “decantades” en contra d’una normativa que el Govern pretén utilitzar per donar cobertura a la consulta de la tardor. Ja llavors la majoria que ha acabat aprovant el dictamen va constatar que seria impossible no tan sols la unanimitat sinó fins i tot el consens amb els altres togats. Començava a perfilar-se un veredicte en què gairebé la meitat dels membres del Consell es posicionarien al marge.

Silenci sobre la doble pregunta

El Consell ha aprofitat l’agost per enllestir el dictamen. Dimarts es va votar i en les 48 hores següents els discrepants van elaborar els vots particulars. Quins arguments esgrimeixen els uns i els altres? El Consell no s’ha volgut pronunciar sobre si la doble pregunta (“Vol que Catalunya esdevingui un Estat? I, en cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?”) encaixa dins la Constitució. Els juristes al·leguen que és fruit d’un “acord d’índole política” sense “conseqüències jurídiques”, perquè fins que Mas no la plasmi en el decret de convocatòria no passa de ser una declaració d’intencions. Sí que avalen, però, el format de la pregunta composta.

Dels 14 preceptes de la llei analitzats, els articles neuràlgics són el 3 i l’11, sobre el concepte i l’objecte de les consultes. Un dels aspectes que podria fer trontollar la validesa de la llei és que es considerés que el que regula no són simples consultes populars sinó fórmules anàlogues als referèndums. Les forces sobiranistes, de fet, s’aferren a la llei de consultes per emparar el 9-N després que l’Estat hagi tancat la porta a autoritzar un referèndum. I, segons el dictamen, aquesta via és perfectament possible, perquè l’instrument legal que es crea no es pot considerar estrictament un referèndum, sinó una fórmula no vinculant, emparada per l’article 122 de l’Estatut, que atorga a la Generalitat la competència exclusiva en consultes.

Diferent del referèndum

Les consultes, sota aquesta llei, tindran uns instruments de control i un cos electoral diferent del cens que utilitzen els referèndums. La diferenciació entre una eina i l’altra queda assegurada. Però a més es considera que la Generalitat està legitimada per preguntar a la ciutadania el seu parer sobre aspectes polítics de transcendència. “El sistema constitucional espanyol no prohibeix enlloc que la Generalitat pugui consultar la ciutadania sobre qüestions que són del seu interès i competència si ho realitza emparada en una competència pròpia i ho fa amb un procediment distint i unes conseqüències diferenciades del referèndum”, exposa el dictamen.

Per reforçar aquest punt de vista, es fa esment de la sentència del TC del març -en què anul·lava la declaració de sobirania del Parlament- perquè s’interpreta que obria la porta a sondejar l’opinió de la gent, fins i tot sobre temes que plantegin “modificar” l’ordre constitucional. El dictamen també menciona una resolució del Tribunal Suprem del Canadà en què avalava la legitimitat democràtica d’un referèndum sobre la independència del Quebec.

Ben diferent és la tesi que sostenen els consellers que van emetre un vot particular. No hi ha unitat de criteri entre ells, sinó que cadascú va preferir formular per separat els seus arguments, però tots vénen a advertir que la llei de consultes no pot servir per emparar un referèndum encobert com el que es vol convocar per al 9-N. Jover -triat, com Aja, a proposta del PSC- assenyala, per exemple, que referèndums i consultes són “indistingibles”.

En conèixer el dictamen, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va destacar que aporta “sòlids arguments jurídics” per avalar la legalitat del 9-N i va demanar altre cop a Rajoy que no hi posi “traves”. Però des del PP Javier Arenas ja burxava en la precària majoria, dins del Consell, a favor de la llei: “La votació no suposa cap èxit per als independentistes”. El dictamen no estovarà en cap cas Rajoy.