Aval dels lletrats del Parlament a fer tornar a treballar els funcionaris amb llicència d'edat vigent

BarcelonaEl Parlament va eliminar definitivament les llicències per edat el 17 de febrer, de manera que ja cap més funcionari podrà optar a cobrar sense treballar. Ara bé, queda per decidir si es poden eliminar les prejubilacions daurades als 21 funcionaris que, tal com va destapar l'ARA, tenien aquest règim el 2021 –amb un cost de gairebé 2 milions d'euros– i també als que les van sol·licitar l'any passat, un total de 12, però que encara no en gaudien. La mesa va demanar als lletrats del Parlament què podia fer jurídicament amb aquestes persones: l'informe final –que ha elaborat Antoni Bayona després d'una situació de tensió inèdita entre la secretària general, Esther Andreu, i el lletrat major, Miquel Palomares– preveu que els 21 funcionaris que ara cobren sense treballar es reincorporin al lloc a l'administració i que es deixin sense efecte les 12 llicències concedides l'any passat. Així es desprèn de l'informe al qual ha tingut accés l'ARA: la mesa té marge legal, si vol, per revocar les prejubilacions daurades vigents encara actualment.

L'informe reconeix que la figura de les llicències per edat genera un "problema objectiu" des del punt de vista dels recursos humans, per la "impossibilitat que té el Parlament de cobrir el lloc de treball" –els llocs "resten bloquejats a la pràctica, sense estar realment ocupats", diu– i remarca la càrrega econòmica que suposa per al Parlament: "La situació pot causar perjudicis evidents al Parlament per haver de cobrir per vies no ordinàries les necessitats de servei dels llocs que ocupaven els funcionaris".

Com ho argumenta? L'informe diu que no es pot considerar "irrellevant ni anecdòtic" que la mateixa regulació de la llicència per edat mantingués en una situació de "servei actiu" els funcionaris. En aquest sentit, creu que es pot interpretar que estan en una "disponibilitat implícita envers l'administració". "Es fa difícil i poc raonable negar a l'administració parlamentària la potestat de demanar la reincorporació per necessitats de servei o per un canvi de regulació que afecti la llicència per edat", diu el document lliurat a la mesa, a més d'afegir que la mateixa regulació de la llicència per edat ho permetia en sentit contrari de manera explícita: preveia la reincorporació del funcionari al seu lloc de treball si ho demanava. "L'existència d'una situació de servei actiu i el reconeixement del dret de reincorporació del funcionari podrien arribar a subministrar arguments per defensar l'existència d'una potestat administrativa per demanar al funcionari la reincorporació", conclou. També diu que l'eliminació d'aquest règim –tenint en compte les reformes que s'hi havien dut a terme i l'alarma social que va generar quan es va fer públic– no es pot considerar una "decisió arbitrària o mancada de fonament", ni tampoc "imprevisible per als funcionaris del Parlament".

L'informe afirma que la cambra "pot considerar solucions que van des del manteniment de les llicències en les condicions autoritzades inicialment fins a llur revocació, sense excloure fórmules intermèdies". Estableix criteris, valorant la situació personal de cadascú que ara es troba en aquest règim especial: demana tenir en compte l'afectació que una eventual revocació de la llicència pugui comportar sobre les "expectatives personals generades per l'autorització"; el moment temporal del desenvolupament de la llicència per edat, a més dels "increments retributius que el funcionari pot tenir d'una reincorporació efectiva del servei actiu". "El factor temporal de la llicència per edat pot ser determinant, perquè no es pot equiparar la situació d'un funcionari que està exhaurint el termini de la llicència i es troba a prop de la jubilació, d'aquell altre que fa poc temps que l'ha començat a gaudir", conclou l'informe: "En el primer cas, la revocació pot resultar desproporcionada i contrària a la idea d'equitat, mentre que en el segon no es pot dir el mateix". És a dir, el règim definitiu que s'estableixi ha de ser "flexible".

En tot cas, deixa clar que "la revocació pura i simple de la llicència per edat no sembla que hagi de plantejar problemes per a aquells funcionaris que la tenen autoritzada, però encara continuen treballant", diu, en referència a les 12 llicències no executades que es van atorgar el 2021.

La mesa del Parlament es va reunir divendres amb el consell de personal per negociar aquest règim definitiu. Un pas que l'informe jurídic considera imprescindible a l'hora de decidir les condicions de les llicències vigents. Ara bé, també deixa clar que l'obligació de negociar no implica l'obligació d'arribar a un acord: així, si no hi ha pacte amb el consell de personal, la mesa de la cambra podrà tirar pel dret i fer el que consideri que cal fer. Una decisió que s'ha de prendre abans d'aquest divendres, 1 d'abril.

Toc d'atenció

L'informe d'Antoni Bayona defensa l'autonomia del Parlament en relació amb les condicions del seu personal –diferent que el de la funció pública de la Generalitat–, però també adverteix que això "no exclou que el Parlament l'hagi d'exercir de la manera més adequada i coherent amb les expectatives i demandes socials sobre la bona gestió de la cosa pública i dels recursos públics". Així, diu que el sistema de llicència per edat es caracteritzava per ser un "sistema inèdit en la funció pública en el qual es podia apreciar una situació poc equilibrada entre la posició dels funcionaris i la del Parlament". Una manera de donar un toc d'atenció als qui van avalar aquest privilegi, vigent durant els últims catorze anys, emparant-se en l'autonomia parlamentària.