Política09/06/2019

El jutge decidirà si autoritza retransmetre el judici per la destrucció dels ordinadors de Bárcenas

La Fiscalia, que no forma part de l'acusació, dona suport al PP i demana que no s'emeti

Ernesto Ekaizer
i Ernesto Ekaizer

MadridEl jutge Eduardo Muñoz de Baena, titular del jutjat penal número 31 de Madrid, haurà de resoldre, previsiblement aquest dilluns, si autoritza o rebutja la retransmissió televisada del judici per la destrucció dels discos durs dels ordinadors de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, que comença divendres que ve, 14 de juny. La iniciativa de retransmissió va ser proposada pel gabinet de comunicació del Tribunal Superior de Justícia de Madrid per facilitar el treball periodístic, però el PP s'hi ha oposat perquè, assenyala, els periodistes "no necessiten la utilització de mitjans audiovisuals per proporcionar informació veraç a la ciutadania".

Inscriu-te a la newsletter L'extrema dreta ja té nou laboratori: la tragèdia de ValènciaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons el PP, si el jutge permet "el senyal en directe, es vulneraria el dret a la imatge i a l'honor de la formació, acusada com a persona jurídica, i de les tres persones més que s'asseuen a la banqueta: l'extresorera, Carmen Navarro; Alberto Durán, director dels serveis jurídics, i José Manuel Moreno, exresponsable informàtic de la formació".

Cargando
No hay anuncios

La Fiscalia Provincial de Madrid, a càrrec de Pilar Rodríguez –que va sol·licitar en instrucció l'arxivament de la causa– no acusa, però ha sol·licitat al jutge la seva oposició al fet que es retransmeti "a fi de garantir el dret de defensa". Segons el seu breu escrit, s'ha d'evitar que "els testimonis que hagin de declarar en el judici oral puguin tenir coneixement del que haguessin declarat altres testimonis o, fins i tot, els mateixos acusats", i protegir "la identitat i intimitat d'aquells testimonis anònims que han estat cridats a declarar".

Els delictes que es jutgen per als tres acusats citats són el de danys informàtics i el d'encobriment per la destrucció del disc dur de Bárcenas el 2013, quan es lliurava una dura batalla contra l'extresorer i els secrets que pogués utilitzar contra la cúpula del PP. Segons va declarar l'ara acusat José Manuel Moreno, exresponsable informàtic, davant la instructora, va procedir a esborrar 35 vegades el disc dur dels ordinadors i que després els va ratllar, els va trencar i els va tirar a les escombraries per ordre del responsable jurídic del partit, Alberto Durán.

Cargando
No hay anuncios

Com a part d'aquesta batalla també es va muntar una operació per espiar Bárcenas i sostreure del seu domicili documents presumptament comprometedors (Operació Kitchen), una tasca que hauria estat encarregada als excomissaris José Manuel Villarejo i Enrique García Castaño per alts càrrecs del ministeri de l'Interior a càrrec de Jorge Fernández Díaz. El jutge Manuel García-Castellón està a càrrec de la investigació i s'espera que cridi a declarar en els pròxims dies com a imputat a l'exnúmero dos d'Interior, Francisco Martínez.

Però aquest judici dels discs durs té notorietat per una altra circumstància: és la primera vegada que seu a la banqueta en qualitat d'acusat (delicte danys informàtics) un partit polític, el PP, després de la reforma del Codi Penal del 27 de desembre del 2012, segons la qual s'incorporen els partits polítics a la responsabilitat penal de les persones jurídiques després de ser-ne exclosos el 2010. Aquesta exclusió, precisament, va acabar amb el govern de Mariano Rajoy. El PSOE, per la seva banda, va defensar que seguís l'excepció, sense èxit.

Cargando
No hay anuncios

Tot i que la sentència del Tribunal Constitucional va autoritzar el 2004 als mitjans audiovisuals a cobrir els judicis i consagrar el dret del públic, la retransmissió es pot denegar amb un acte motivat. En els últims anys s'han retransmès els grans judicis com el de l'11-M, el cas Nóos, el Gürtel o, ara mateix, el del Procés, que es difon per primera vegada des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Els acusats al·leguen que –a diferència d'altres casos– són molt poc coneguts per l'opinió pública i que la retransmissió acabaria amb el seu anonimat. La Fiscalia assenyala que "atès l'interès rellevant i públic de la causa, s'adoptin les mesures oportunes per permetre la gravació o posada a disposició dels mitjans necessaris perquè els mitjans de comunicació acreditats puguin tenir accés a la citada vista oral i del que hi passi".