L’estrany cas de les autonomies amb superàvit en plena pandèmia mundial

BarcelonaEl sentit comú, de vegades traïdor, ens portaria a pensar que, enmig d’una pandèmia sense precedents i amb previsions econòmiques catastròfiques, tots els governs autonòmics es trobarien a aquestes altures sense un euro a la caixa. Res més lluny de la realitat. Les dades de la comptabilitat nacional que elabora mensualment el ministeri d’Hisenda ofereixen una imatge si més no curiosa: gairebé totes les comunitats autònomes estaven en superàvit el 31 d’agost, l’últim període calculat. Catalunya, que va tancar l’any passat amb un 0,56% de dèficit respecte al PIB quan l’economia encara creixia i l’agost del 2019 ja n’havia generat un 0,15%, tenia aquest any un 0,42% de superàvit abans de començar l’últim quadrimestre d’aquest 2020.

886 milions d’euros, dels quals una part corresponen a ajustaments comptables, però que deixaven a l’entorn de 400 milions a les arques catalanes. Les dades que ofereix la conselleria d’Economia, actualitzades al setembre, encara parlen de més de 300 milions disponibles. ¿Com és possible això si la Generalitat amb prou feines ha ofert 20 milions d’ajuda als autònoms?

La imatge de l’agost té truc. Al juliol, el Govern va rebre una part important de les bestretes del model de finançament i la liquidació de l’impost de patrimoni -arriben cada any-, però hi va sumar durant l’agost la primera remesa dels fons covid -més de 800 milions d’euros-, i al setembre en van arribar 337 més. I on és el truc? La Generalitat disposa efectivament d’aquests recursos, com la resta d’autonomies, però fonts de la conselleria asseguren que ja estan compromesos per fer front a l’increment de les despeses fins a finals d’any. De fet, garanteixen que quan es donin dades del mes d’octubre ja es notarà una baixada important, perquè es van injectar més de 300 milions a Salut, 18 a Universitats i 6 més a Cultura.

Crítica oberta del PSC

No opina el mateix el PSC, que acusa el Govern d’estar retenint els diners en lloc de generar nova despesa, finançada íntegrament pels recursos que venen de l’Estat. De fet, els socialistes han preparat una moció parlamentària en què reclamen a la Generalitat que posi en circulació els 891 milions d’euros que calculen que puja el superàvit de l’administració catalana a 30 de setembre. Una xifra que Economia nega, ja que inclou també la despesa financera que, entre d’altres, ha de cobrir les amortitzacions del deute. La moció la defensarà la diputada Alícia Romero, que apunta a la “incompetència” dels responsables econòmics catalans. De fet, recorda que el Govern ja sabia que les bestretes serien aquest any més altes que l’any passat (1.200 milions) i que les transferències de l’Estat cobririen les despeses necessàries per fer front al covid i, per això, no entén que no s’hagin posat aquests recursos en circulació abans.

Els casos basc i valencià

Fonts del ministeri d’Hisenda rebutgen treure conclusions de les dades de l’agost i consideren que la fotografia probablement canviarà molt quan acabi l’any. De fet, el dèficit de l’Estat ja s’acosta al 6%, i el Banc d’Espanya calcula que a 31 de desembre s’haurà enfilat per sobre del 10%. Des d’Hisenda es destaca el compromís del govern espanyol amb les autonomies gràcies al fons covid de 16.000 milions d’euros, que no són reemborsables i, per tant, no generen endeutament als governs autonòmics. Entre el novembre i el desembre, les autonomies rebran els 8.000 milions que falten per repartir, més de 1.000 milions dels quals aniran a parar a Catalunya.

El superàvit català de l’agost i el setembre no és únic. El cas del País Valencià és paradigmàtic. Ara fa un any estava generant un 0,91% de dèficit, mentre que ara té un lleuger superàvit (0,07%). Fonts de la conselleria d’Hisenda i Model Econòmic expliquen que això també es deu a les transferències del juliol i de l’agost, i que calculen que tancaran l’any per sobre de l’1,5% de dèficit (la major part l’atribueixen a l’infrafinançament del País Valencià). El govern espanyol no ha fixat un objectiu de dèficit per a aquest 2020, tot i que sí que ha donat una dada de referència, el 0,2%. El cas contrari al del País Valencià és el del País Basc, que l’any passat estava en superàvit i a 31 d’agost d’aquest any és qui més dèficit genera, per sobre del 2%. Fonts de la conselleria d’Economia i Hisenda expliquen a l’ARA que han gastat 900 milions extres destinats a salut, a més dels 400 que els han arribat de l’Estat. Tot i que el seu sistema de finançament és diferent del de la resta de comunitats, també té la possibilitat d’accedir també a una part dels fons extraordinaris que ha posat en circulació l’Estat. Sigui com sigui, la previsió és que tant el País Basc com la resta d’autonomies acabin generant un dèficit important al tancament del 2020. Aleshores, probablement el sentit comú no haurà fallat.