Les autonomies exigiran en la conferència de presidents que s'abordi ja la reforma del finançament

BarcelonaLa conferència de presidents de divendres que ve a Salamanca abordarà l'enèsim intent de reforma del sistema de finançament autonòmic: porta vuit anys caducat i ni governs del PP ni del PSOE han aconseguit teixir el consens necessari per actualitzar-lo. Diversos presidents autonòmics ja han avisat que aniran a la ciutat castellana amb les seves respectives propostes. El problema principal és que populars i socialistes no tenen la mateixa idea. De fet, no hi ha consens ni dins dels dos blocs. Mentrestant, per a la Generalitat segueix sense ser una qüestió en la qual vulgui tenir veu, ja que la seva prioritat són les relacions bilaterals amb l'Estat, ja sigui a la taula de diàleg, que se celebrarà el pròxim 13 de setembre, o a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, que s'asseurà el pròxim 2 d'agost.

El problema principal per reformar el finançament és que la majoria de les comunitats se senten "castigades" pel sistema actual i, per canviar-lo, proposen posar l'accent en qüestions diferents. De fet, les autonomies estan dividides en almenys dos blocs: les que defensen que es prioritzi el cost de la prestació del servei per habitant i les que reivindiquen que sigui el criteri poblacional —nombre d'habitants— el que tingui més pes. Com que de moment no hi ha proposta del govern espanyol sobre la taula, diferents autonomies han organitzat fronts comuns pel seu compte.

Per exemple, el País Valencià i les Balears han unit forces perquè el nou sistema atengui el principi d'ordinalitat. És a dir, que volen deixar de ser comunitats amb un saldo negatiu entre el que aporten a les arques de l'Estat i el que després reben. Aquest cap de setmana també Andalusia i Múrcia anunciaven que unirien les seves forces. En el seu cas, se senten discriminades perquè consideren que el repartiment del fons anticovid que ha fet l'Estat ha sigut "arbitrari i discriminatori". Al juny, en un acte a Barcelona organitzat pel Cercle d'Economia, els presidents gallec, andalús, balear i valencià ja van fer palès que serà realment complicat trobar una posició comuna. "Només hi ha consens en el fet que estem en contra del sistema actual, però en res més", va verbalitzar aquell dia el president valencià, Ximo Puig.

Segons recollia Europa Press aquest cap de setmana, el president de l'Aragó, Javier Lambán, també reconeixia contactes entre comunitats per anar a la conferència de presidents amb posicions compartides. En el seu cas posant l'accent en una altre qüestió: reclamava millor tracte per als territoris que tenen problemes de desplobació i feia referència a la declaració de Saragossa que es va subscriure el 2018: "És un document molt potent per caminar milles". I sempre que s'aborda una qüestió d'aquestes característiques hi ha les crítiques sobre el suposat tracte de favor que hi veuen alguns. Per exemple el mateix Lambán denunciava que Catalunya i Euskadi han tingut fins ara "més aportacions i atenció per part de l'Estat" pel que fa als fons per combatre la pandèmia.

La Generalitat, al marge

La Generalitat s'ha mostrat crítica des de fa una dècada amb el sistema de finançament actual, però durant aquest temps s'ha posicionat al marge d'intentar una reforma en una negociació amb la resta de comunitats. Artur Mas, amb la seva proposta de pacte fiscal, ja reclamava una reforma negociada bilateralment amb el govern espanyol, i Carles Puigdemont va deixar clar des del principi que no estava interessat "ni en promoure ni en liderar" cap reforma. "Si ho fes, a l'altra banda no hi trobaríem ningú", deia el llavors president a principis del 2016, quan es parlava d'un dels molts intents que hi ha hagut per canviar el sistema. Per a Torra tampoc va ser una prioritat, i Aragonès tampoc sembla disposat a donar una oportunitat a la negociació. Per començar, no assistirà a la conferència de presidents de Salamanca i dubta si cal enviar un representant a la reunió d'aquest dimecres del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Amb tot, també caldrà veure fins a quin punt per al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és una prioritat obrir una negociació sobre el finançament amb les 17 autonomies. A dos anys de les eleccions generals i sense l'estabilitat parlamentària garantida, fins ara s'ha centrat en trobar socis que li aprovin any a any els pressupostos generals de l'Estat, i no en canviar un sistema que li suposaria una negociació encara més complicada.