Autodeterminació al debat de política general

Barcelona¿Es pot debatre sobre autodeterminació al Parlament? Es pot, sempre que no en surti cap pronunciament polític en ferm i, per descomptat, la cambra no mogui un sol dit per fer-lo efectiu. Un any més al debat de política general, que comença dimarts, part de l'atenció se centrarà en saber si la mesa admetrà a tràmit totes les propostes de resolució, incloses les que violenten més els magistrats del Tribunal Constitucional.

Es dona per fet que la CUP, com ja va fer l'any passat, en presentarà una. Els anticapitalistes són partidaris de tornar a impulsar un referèndum unilateral i consideren que el Parlament l'ha de validar encara que el delicte de desobediència plani sobre els membres de la mesa que l'han d'admetre a tràmit. Ja hi va haver polèmica l'any passat, i debat fins i tot a les files de JxCat, que tot i validar l'admissió de la iniciativa hi van acabar votant en contra –ERC es va abstenir–. Enguany el dubte no és aquest, sinó saber si Junts impulsarà la seva pròpia resolució sobre la independència al marge del que tingui pactat amb Esquerra. Tots dos arriben en una situació límit i amb l'ombra del trencament del Govern al damunt.

Com que aquella iniciativa de la CUP va ser rebutjada al ple, a ningú se li va acudir portar la mesa al TC. Sigui com sigui, d'autodeterminació i independència se n'ha parlat i se'n tornarà a parlar. Va ser en un debat de política general per exemple on el llavors president del Govern, Quim Torra, va llançar un ultimàtum a Pedro Sánchez: "Si no hi ha proposta per exercir l'autodeterminació abans del novembre, l'independentisme no podrà garantir cap mena d'estabilitat al Congrés al senyor Pedro Sánchez", deia l'octubre del 2018. A la Moncloa l'avís li va entrar per una orella i li va sortir per l'altra, i van ser els partits independentistes els que es van enutjar perquè no acceptaven que Torra els marqués l'estratègia a seguir a Madrid. L'actual president català, Pere Aragonès, també té previst reivindicar l'autodeterminació dimarts apel·lant, com feien en la gènesi del Procés, als partidaris del dret a decidir més enllà dels independentistes.

L'anunci habitual

Això era el que feia, per exemple, Artur Mas el 2012, potser en el debat de política general més recordat per les seves conseqüències. Feia dues setmanes de la manifestació de la Diada –la primera convocada per l'ANC–, i pocs dies del cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal, quan Mas va aprofitar l'expectació generada per convocar eleccions des de l'hemicicle del Parlament. "Ha arribat l'hora d'exercir el dret a l'autodeterminació", va dir aquell dia. Va passar el 9-N, i abans de l'1-O, en el debat del 2016, Carles Puigdemont hi va insistir: "No posarem el referèndum al congelador esperant que a Espanya hi hagi alguna conjunció astral que permeti fer-ho". Des d'aleshores s'esperen aquestes conjuncions astrals que, s'aprovi el que s'aprovi, no es resoldran la setmana vinent al Parlament.

Cs ha estrenat nova seu a Barcelona i Carlos Carrizosa ha fet d'amfitrió de la premsa per presentar el nou local al barri de Sant Antoni. Dijous tot estava preparat per a l'ocasió: fotos de les bones nits electorals penjades a la paret (no n'han posat cap de les dolentes), una imatge d'Albert Rivera amagada dins un despatx i magdalenes taronges adornades amb la bandera de Ciutadans per qui tingués gana.

El president Aragonès ha visitat aquesta setmana Nova York i Washington en viatge oficial i ha deixat el vicepresident, Jordi Puigneró, a càrrec de la Generalitat. Dimarts, per tant, el consell executiu el va presidir ell i ho va voler fer palès a través de les xarxes. Al compte de Twitter oficial de la Generalitat, citant el seu compte, @jordipuignero, i ell mateix fent un recull d'imatges per recordar el 20 de setembre del 2022.