Aurora Madaula també denuncia el grup de Junts al Parlament per assetjament

BarcelonaCristina Casol no és l'única diputada de Junts que va acudir a l'Oficina d'Igualtat del Parlament per denunciar el seu grup per assetjament per raó de gènere. També ho ha fet, segons ha pogut saber l'ARA, la diputada Aurora Madaula, una altra parlamentària del cercle més proper a la presidenta del partit, Laura Borràs. Es tractaria d'un escrit que posa negre sobre blanc la denúncia que ja va fer públicament el 24 de novembre al ple de les dones, en què va acusar els seus companys de files de "masclisme" i de "violència". La presidenta del partit, Laura Borràs, va repiular a X el vídeo de la intervenció de Madaula.

I és que totes dues parlamentàries són del cercle de confiança de Borràs, de manera que això ha augmentat encara més la tensió entre els borrassistes i la resta del grup parlamentari –una vintena de diputats–, que es consideren afins al secretari general, Jordi Turull, amb la portaveu, Mònica Sales, i el president del grup parlamentari, Albert Batet, al capdavant. De fet, les declaracions de Madaula van generar la reacció immediata de la majoria del grup, que va reclamar la seva dimissió per acusacions que consideren falses i van portar la qüestió al comitè de garanties de Junts per una vulneració del codi ètic de la formació. Madaula va fer el mateix en sentit contrari i va acudir al comitè de garanties perquè s'activés el protocol contra l'assetjament del partit.

Manca de confiança

Tanmateix, segons diverses fonts consultades per aquest diari, la diputada va decidir demanar que se suspengués el procediment de denúncia obert en el si de Junts per manca de confiança en aquest organisme i va comunicar que decidia portar el seu cas per "altres mitjans". Un d'aquests mitjans és el Parlament. El comitè de Junts va acordar en aquest moment arxivar el seu cas, de manera que ara només investiga la denúncia de la vintena de diputats del grup contra ella.

Què farà ara el Parlament? La denúncia de Madaula està en mans de l'Oficina d'Igualtat de la cambra, que procedirà a investigar els fets de la mateixa manera que va fer amb Casol: serà una empresa externa qui examinarà la denúncia i anirà cridant els diputats que hagin estat assenyalats per la parlamentària.

En el cas de Cristina Casol, la cambra catalana va fer un informe en què arxivava la seva demanda perquè no es podia provar el que estava denunciant. Per aquest motiu, la cúpula de Junts va decidir demanar la dimissió a la parlamentària o expulsar-la del grup, tal com va avançar El Periódico. Ella, però, s'ha negat a plegar i ara l'executiva de Junts ha de decidir dilluns si l'expulsa o no perquè passi a formar part del grup mixt. I és que dimarts a la reunió del grup del Parlament, la cúpula de Junts es va limitar a exposar els fets amb la diputada Casol present i va decidir no prendre cap acord i que ho abordés la direcció del partit.

Ara bé, l'executiva pot prendre decisions sobre el grup parlamentari però no pot expulsar la diputada directament de la formació segons els estatuts, ja que caldria abans un informe del comitè de garanties que qualifiqués els fets. Només les "faltes greus" propicien l'expulsió de la formació i, en tot cas, seria el consell nacional de Junts qui en última instància ho hauria de confirmar. Sigui com sigui, la possibilitat que s'acabi expulsant les diputades obre la porta a una escissió dins de Junts en aquesta legislatura al Parlament.

Erra proposa modificar el protocol d'assetjament

Paral·lelament, encara hi ha hagut un altre moviment aquesta setmana. Després de les denúncies de Casol i Madaula, la presidenta del Parlament, Anna Erra, propera a Turull, va proposar dimarts a la mesa revisar el protocol contra l'assetjament de la cambra catalana i que està en marxa en aquests casos, tal com ha avançat Nació Digital i ha confirmat l'ARA. Erra considera que el protocol no ofereix prou garanties, després d'haver-se activat contra el seu grup parlamentari, i va demanar suspendre'n l'aplicació mentre la revisió estigués en marxa.

Segons fonts de l'entorn d'Erra, Esquerra, PSC i la CUP es van mostrar disposats a revisar el protocol a la reunió de la mesa del dimarts. En canvi, van tancar-se en banda a suspendre'l mentre s'estudiaven les possibles millores, tal i com havia plantejat la presidenta de la cambra. En aquest escenari, Erra va decidir encarregar un "informe jurídic intern" al Parlament on s'hi analitzarà el funcionament del protocol per tal de corregir-ne les "mancances" i, en particular, la confidencialitat del procediment, un dels temes on va posar el focus. Altres fonts de Junts asseguren que la decisió de situar aquest tema al damunt de la taula va ser d'Erra, i no del partit -informa Martina Alcobendas.

Precisament el protocol contra l'assetjament va ser impulsat per primer cop a la cambra l'any 2021 durant la presidència de Laura Borràs.