Auge i caiguda de Laura Borràs: i ara què?

BarcelonaLaura Borràs era una desconeguda per al gran públic fins a l’any 2017. El seu salt a primera línia es va produir en un context molt excepcional: les eleccions convocades pel 155, en la llista de Junts per Catalunya impulsada per l’expresident Carles Puigdemont i amb el referèndum de l’1-O encara molt recent. Aquest va ser el punt de partida d’un ascens polític meteòric fins a convertir-se en presidenciable de Junts a la Generalitat a les eleccions del 14 de febrer del 2021.

Des de l’inici l’ha acompanyada sempre la popularitat –va arrasar a les primàries per ser cap de llista–, però en els últims mesos la seva aurèola s’ha anat apagant tant a dins del partit –va ser elegida presidenta al congrés, però va treure menys vots que el secretari general, Jordi Turull, i l’alcadessa Anna Erra– com amb la resta dels partits independentistes amb qui s’ha enfrontat al llarg del mandat. El colofó ha estat la suspensió aquesta setmana de diputada i presidenta del Parlament amb els vots d’ERC, el PSC i la CUP per presumpta corrupció arran de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i una reacció popular d’unes 300 persones al Parc de la Ciutadella.

Laura Borràs el 28 de juliol del 2022 ja no té els mateixos suports interns a Junts que quan va ser escollida presidenciable ni tampoc les mateixes relacions amb Esquerra i la CUP, a qui ha acusat de ser “còmplices” de la “guerra bruta” de l’Estat per aplicar-li l’article 25.4 del reglament de la cambra, que preveu suspendre els diputats als quals s’obre judici oral per corrupció.

En aquest context, i a l’espera del judici per la causa de la ILC, Borràs es juga el seu futur polític: la capacitat que tingui ara, primer, de marcar l’agenda dins del seu partit i, després, del Govern –per exemple, fent canvis a les files de Junts o trencant directament la coalició– determinarà si la suspensió d’aquesta setmana és la caiguda definitiva de Laura Borràs o només un sotrac circumstancial en la seva carrera. Per a ella, és clar que no abandonarà: “Dimitir és un gest voluntari i jo no dimiteixo. Avui se m’ha suspès, contra la meva voluntat [...]. No renuncio, no em doblego, no m’ha vençut”, assegurava dijous en un avís per a navegants.

Mobilització a dins del partit

En les últimes hores els sectors més propers a Borràs ja s’han activat per reclamar decisions dràstiques a l’executiva de Junts. Els corrents ideològics més afins a la presidenta del partit –el d’esquerres i el socialdemòcrata, presidits per persones de la seva confiança– han demanat a la direcció que es faci una consulta a la militància sobre la continuïtat al Govern, com també ho han fet diverses territorials: com la del Penedès, la del districte de les Corts a Barcelona o l’executiva del Tarragonès, entre d’altres. Consideren que Junts no pot seguir al costat d’ERC com si res després que hagi suspès temporalment Borràs, la presidenta del partit.

Ara bé, el sector més institucional de Junts, que dona suport al secretari general, Jordi Turull, no vol sentir a parlar de res d’això. Creu que el cas de Borràs no pot condicionar la continuïtat dins l’executiu i vol garantir l’estabilitat de la legislatura encara que sigui sense la líder de la seva formació. A diferència d’altres dirigents de pes que dimarts a la reunió de la direcció van demanar a Borràs que s’apartés per protegir el Govern i evitar la fractura dins l’independentisme, Turull no ho va fer, però sí que va deixar clar que la suspensió de Borràs no podia afectar l’executiu.

A la direcció de Junts, doncs, semblen majoria per ara els que s’inclinen per mantenir la coalició. Ara bé, ¿serà suficient això per aturar els afins a la presidenta? Des del mateix sector institucional de Junts temen el que pugui fer Borràs ara des de la presidència del partit –ara s’hi abocarà al màxim– per desmarcar-se d’Esquerra. Un dels escenaris sobre la taula és que la líder de Junts intenti forçar noves eleccions al Parlament. Seria la seva última oportunitat per tornar-se a presentar abans del judici per la ILC, en què es juga penes de presó i inhabilitació. En tot cas, és un horitzó difícil: el botó vermell per convocar els comicis el té el president, Pere Aragonès, i difícilment el premerà encara que Junts sortís del Govern (podria optar per un executiu només d’ERC i geometria variable al Parlament). En aquest context és clau el que passi en les pròximes setmanes d’agost i setembre: quin sector de Junts s’imposa després que en l’últim congrés sortissin reforçats els turullistes.

La gestió al Parlament

Què ha passat, doncs, en aquest temps perquè Borràs hagi perdut força? Ser elegida presidenta del Parlament ha estat el punt d’inflexió en la seva carrera. Hi va anar perquè no combregava amb el pacte de govern –va renunciar a ser vicepresidenta d’Aragonès–, però també empesa pel llavors secretari general, Jordi Sànchez, que volia mantenir l’execuiu aïllat dels posicionaments més radicals de Junts. En aquest any Borràs ha tingut la màxima projecció com a segona autoritat del país, però alhora ha estat contínuament en l’ull de l’huracà. Va construir-se una imatge a l’antítesi de Roger Torrent –el mandat del qual va estar marcat per la retirada de l’escó del president, Quim Torra–, però quan es va trobar amb el cas de Pau Juvillà (CUP) també li va retirar l’acta per ordre de la Junta Electoral. L’episodi no només va laminar la credibilitat de Junts –així l’hi van recriminar des de dins del partit–, sinó que va suposar un trencament amb la CUP i ERC, a qui Borràs va responsabilitzar de la no desobediència.

També s’ha anat distanciant de part del grup parlamentari de Junts, i ha creat un nucli reduït i fidel –Francesc de Dalmases, Aurora Madaula i Jaume Alonso- Cuevillas– que no sempre ha comptat amb la resta a l’hora de posicionar-se (a Twitter sobretot). Això i certes maneres de fer han generat malestar: el silenci de bona part dels diputats a l’hora de defensar Dalmases en l’incident del FAQS ha estat simptomàtic. En funció de si aconsegueix o no marcar l’agenda, Borràs pot convertir la caiguda d’aquesta setmana en només un parèntesi de la seva carrera o en el principi de la seva fi com a dirigent de primera línia.