L'Audiència Nacional reobre la investigació de les gravacions de Villarejo i cita Corinna Larsen com a imputada
El jutge també crida a declarar l'excomissari, el seu soci Rafael Redondo i l'expresident de Telefónica Juan Villalonga
BarcelonaL'Audiència Nacional ha reobert la peça en què s'investiguen les gravacions de les converses de l'excomissari José Manuel Villarejo amb l'empresària i examant de Joan Carles I Corinna Larsen en què ella parlava dels comptes del rei emèrit a Suïssa. En el marc d'aquesta investigació, el magistrat Manuel García Castellón ha citat, a més, Larsen com a imputada el pròxim dia 8 de setembre.
La peça, denominada Carol i que havia estat arxivada fins ara, és la número 5 del cas Villarejo, en què s'investiguen les suposades gravacions. El jutge també ha cridat a declarar com a imputats l'excomissari, el seu soci Rafael Redondo i l'expresident de Telefónica Juan Villalonga.
En les converses entre Larsen i Villarejo, gravades el 2015 i en què també apareix Villalonga, ella atribuïa al rei haver cobrat comissions, haver guardat els diners en comptes a Suïssa i haver disposat de testaferros per amagar part de la seva fortuna. El 2018 el jutge instructor va arxivar provisionalment la investigació de les converses a l'entendre que no hi havia "indicis suficients" per continuar-la. No obstant això, en els últims mesos el tribunal ha rebut nous "oficis policials" amb diferents arxius que presenten "indicis de delicte". A més, el magistrat cita la sol·licitud de cooperació judicial de la Fiscalia de Ginebra, que ha demanat els àudios per esclarir "possibles infraccions penals" a Suïssa.
Tal com expressa a l'escrit, l'objectiu del jutge amb la reobertura és "aclarir" la "possible existència d'un encàrrec de la senyora Larsen al senyor Villarejo" per "obtenir dades corresponents a una persona de nacionalitat espanyola". Així, en un dels nous documents rebuts pel magistrat, Larsen exposa a Villarejo les seves sospites sobre una assistent personal espanyola que creu que pot estar "filtrant informació sobre la seva vida privada". L'excomissari li demana el número de telèfon espanyol de la dona i li assegura que ell comprovarà "les seves trucades i missatges per saber amb qui parla o a qui escriu". També s'ofereix a indagar el seu correu electrònic i ella li facilita tant el telèfon com el correu.
Durant la conversa es refereixen a un tal Juan, que es creu que és Villalonga, ja que apareix en altres gravacions com la persona que va posar en contacte Larsen amb Villarejo i que, segons l'excomissari, li hauria dit que havia de defensar l'examant del rei "a mort".
Davant aquests fets, el jutge considera que s'ha d'aclarir si l'encàrrec es va arribar a materialitzar i si Villarejo va rebre alguna cosa a canvi, ja que podria ser constitutiu de frau. El magistrat considera, a més, que els últims informes policials li permeten reobrir la peça sense la necessitat d'una querella per part de la Fiscalia, perquè, encara que es tracta d'un delicte espanyol comès a l'estranger, es podrien haver fet servir servidors radicats a Espanya per obtenir informació, si bé Villarejo va gravar les trobades a Londres.
En un comunicat, els advocats de Larsen insisteixen que "mai va contractar o discutir contractar el senyor Villarejo", i per tant "mai li va pagar res". En el mateix sentit, consideren que les imputacions "no tenen cap fonament".
A banda d'aquesta investigació, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha assumit la que dirigia Anticorrupció sobre el presumpte cobrament de comissions per a l'adjudicació el 2011 de l'AVE de La Meca al comprovar que Joan Carles I hi podria estar involucrat. El jutge es refereix en l'escrit a la discrepància sobre la connexió entre els fets investigats a Suïssa i Espanya i acorda informar el ministeri públic sobre la possible existència de connexió delictiva.
