L'Audiència Nacional absol Trapero, Soler, Puig i Laplana per l'1-O

MadridL’Audiència Nacional absoldrà aquest dimecres el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, l’ex director general Pere Soler, l’ex secretari general d’Interior Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana dels delictes de sedició i desobediència, segons va avançar dimarts la Cadena SER. La sentència es notificarà oficialment als procuradors a les 9.30 h, però aquest dimarts diversos mitjans ja van publicar la resolució del tribunal, que tomba contundentment el criteri de la Fiscalia. No veuen sedició ni desobediència els jutges Francisco Vieira i Ramón Sáez, que deixen en minoria la presidenta, Concepción Espejel, defensant la condemna per sedició.

En el tram final del judici, la Fiscalia va fer un moviment d’última hora: va canviar l’acusació per a Trapero, Soler i Puig de rebel·lió a sedició -cosa que rebaixava les penes d’11 a 10 anys de presó i inhabilitació absoluta- i va afegir com a alternativa una condemna per desobediència. En aquest cas, el ministeri públic els reclamava un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 60.000 euros. Per a la intendent Teresa Laplana, la Fiscalia ja demanava quatre anys de presó per sedició el 20-S, i així ho va mantenir fins al final. En el seu cas, l’alternativa de la desobediència quedaria en un any d’inhabilitació i 30.000 euros de multa.

Però ni tan sols aquesta rebaixa substancial ha convençut el tribunal. L’absolució, redactada pel magistrat progressista Ramón Sáez i a la qual s’ha adherit Francisco Vieira, representa un cop a la conclusió a què havia arribat el Tribunal Suprem en la sentència del judici del Procés. Manuel Marchena va deixar dit que els Mossos havien col·laborat amb el Govern per fer possible el referèndum, i justificava així la condemna de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, però ara aquest relat queda en entredit amb la innocència del màxim responsable operatiu de la policia catalana en aquell moment. Trapero va subratllar en totes les seves declaracions, tant en instrucció com als judicis del Suprem i l’Audiència Nacional, la seva distància respecte els plans de Carles Puigdemont. Va posar especial èmfasi en les reunions del 26 i 28 de setembre al Palau de la Generalitat, en les quals va demanar a l’expresident que desconvoqués el referèndum, així com en la seva posada a disposició del TSJC per si calia detenir els membres del Govern.

De los Cobos, en entredit

Però el relat de la Fiscalia es va mantenir gairebé inalterable defensant la suposada sintonia dels Mossos amb la resta d’actors de l’independentisme. La principal font acusatòria era el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable de la coordinació policial per al referèndum, ara durament desacreditat per la sentència de l’Audiència Nacional. El testimoni de Ferran López, mà dreta de Trapero, trencava aquesta línia argumental perquè no va estar mai acusat -va ser nomenat nou cap dels Mossos després del 155-, tot i que el 2017 va ser l’encarregat de traslladar el criteri de la prefectura del cos en la interlocució amb la resta de cossos policials i, especialment, amb De los Cobos.

Per bé que el pes de la causa requeia sobre Trapero, la Fiscalia demanava els mateixos anys per a Soler i Puig, que també queden deslliurats d’una desena d’anys de presó al no quedar provat que fossin responsables de la sedició que el Suprem va dictaminar que va existir. La sentència no és ferma i, si la Fiscalia recorre, el Suprem resoldrà.