Cinc dirigents d'ETA, els primers processats per crims contra la humanitat dins de l'Estat
L'Audiència Nacional imposa fiances als dirigents de la banda per tots els assassinats des del 2004 i dicta una ordre de detenció internacional contra Josu Ternera
MadridHa estat una lenta i llarga reivindicació de les associacions de víctimes del terrorisme: que s'acabés processant la cúpula d'ETA per crims contra la humanitat. I aquest dimarts, una setmana després del quart aniversari del final de l'organització armada, l'Audiència Nacional ha fet el pas. El jutge Juan Pablo González ha processat per un delicte contra la humanitat els dirigents d'ETA José Antonio Urrutikoetxea –àlies 'Josu Ternera'–, Garikoitz Aspiazu Rubina, Mikel Carrera Sarobe, Ángel Iriondo Yarza i Aitor Elizarán com a màxims responsables de 25 delictes d'assassinat terrorista comesos per la banda des de l'octubre del 2004.
La interlocutòria, difosa aquest dimarts, dóna un termini d'un dia perquè els cinc membres de la cúpula d'ETA dipositin les seves fiances milionàries. En el cas de Josu Ternera, a la fuga, lliura una ordre de detenció internacional i europea per aconseguir-ne l'extradició.
El processament dels cinc dirigents d'ETA respon a les querelles presentades per Dignitat i Justícia, la Fundació Luis Portero i diferents víctimes. La causa se centra en els crims comesos a partir del 2004 perquè va ser llavors quan es va introduir al Codi Penal espanyol el delicte de crims contra la humanitat, que preveu la pena màxima de 30 anys de presó.
Per a Justícia i Dignitat, la decisió de l'Audiència Nacional és "històrica" perquè es tracta del primer cop que s'obre una causa per crims contra la humanitat per delictes comesos a Espanya –n'hi ha una altra d'oberta a l'Argentina també contra la cúpula d'ETA però per crims des del 1977–. Per a l'associació, "per fi els delictes comesos per ETA ja no són només terrorisme, sinó també crims contra la humanitat, el més horrible de tots els crims".
Més detencions a finals de legislatura
Sense procés de pau sobre la taula i cap interès del govern de Mariano Rajoy per a la reconciliació al País Basc mentre ETA no deixi les armes –i no ho farà mentre no hi hagi una solució acceptable a l'acostament dels presos–, la Guàrdia Civil i la justícia mantenen el pols contra l'organització, que s'ha intensificat a final de legislatura. A finals de setembre el ministeri de l'Interior anunciava el cop final: detenia al País Basc francès el que quedava de la direcció d'ETA. Amb l'arrest dels dos líders de la cúpula que buscaven aproximar-se a Rajoy, la banda es quedava sense interlocutors.
Què els converteix en crims contra la humanitat?
Els crims contra la humanitat són aquells que preveuen la comissió de delictes d'assassinat, trasllat forçós i deportació, entre d'altres, quan "aquests delictes es cometen com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil o part d'ella i, en tot cas, si els fets es cometen per raó que les víctimes formin part d'un grup col·lectiu perseguit per raons polítiques, ètniques, religioses". Segons el jutge, "aquest últim és l'element que els converteix en crims contra la humanitat dels quals serien els autors processats".
Instruccions concretes per als atemptats més significatius
En la interlocutòria es detallen els principals atemptats comesos per ETA des del 2004 fins fa quatre anys, quan l'organització va anunciar que deixava les armes. Es tracta de l'assassinat de l'exregidor del PSE Isaías Carrasco; el guàrdia civil Juan Manuel Piñuel; el brigada de l'exèrcit Luis Conde; l'empresari Ignacio Uría; l'inspector de policia Eduardo Puelles; els guàrdies civils Carlos Enrique Sáenz de Tejada i Diego Salvá; a més dels dos morts en l'atemptat a la T-4 de l'aeroport de Barajas, Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio.
Segons el magistrat, "els màxims dirigents d'ETA del període investigat van tenir coneixement del pla dels delictes comesos durant el seu període de direcció, impartint als autors materials de les instruccions corresponents i havent pogut intervenir abans de l'execució per evitar el resultat, cosa que apareix amb alta probabilitat respecte d'atemptats d'especial significació".
Es tracta, segons els jutge, de l'atemptat de la T-4, que va acabar amb la treva, el d'Isaías Carrasco, abans de les eleccions, o el de l'empresari Uría, vinculat a les obre de l'AVE. "En cap dels casos haurien pogut ser executats sense que els autors materials rebessin ordres concretes i precises dels màxims dirigents de l'organització terrorista", afegeix.
