L'Audiència Nacional confirma la multa de 200.000 euros a Òmnium per la 'gigaenquesta' prèvia al 9-N

MadridL'Audiència Nacional ha confirmat la multa de l'Agència de Protecció de Dades a Òmnium per valor de 200.000 euros per la 'gigaenquesta' que va organitzar abans del 9-N, el 2014. El tribunal rebutja el recurs de l'entitat contra la sanció perquè considera provat que van tractar "dades personals d'ideologia" i que eren dades "sensibles o especialment qualificades" que requereixen un consentiment del seu titular.

El gener del 2017 va dictaminar que tant Òmnium com l'ANC havien de fer el pagament de la multa –imposada el 2015– de 440.000 euros en total, a l'espera que hi hagués una sentència definitiva. Unes setmanes més tard l'entitat presidida per Jordi Cuixart va denunciar que se'ls havien embargat 240.000 euros (els 40.000 inclosos eren per haver-se negat a fer el pagament). Ara l'Audiència confirma la sanció, que l'entitat cultural ja havia qualificat d'"atac polític desproporcionat", i només queda la via del recurs de cassació al Tribunal Suprem per capgirar el cas.

Els fets es remunten al 2014, quan Òmnium i l'ANC van impulsar la 'gigaenquesta', en què van participar personalitats com Pep Guardiola, per preparar el terreny de cara a la consulta del 9-N. A finals del 2015 i arran d'una denúncia de Vox, l'Agència de Protecció de Dades va decidir multar les dues entitats amb 440.000 euros perquè considerava que havien vulnerat la llei de protecció de dades. Eren 200.000 euros per a cadascuna, més 40.000 per a l'ANC per no haver protegit prou les dades, que els va robar un pirata informàtic durant l'assemblea del 2014 a Tarragona.

Les entitats van habilitar un formulari de sis preguntes sobre les possibilitats que tindria un estat independent a Catalunya i l'última preguntava directament pel 9-N. "Anirà a votar el dia 9 de novembre?", amb tres possibles respostes: "A) Aniré a votar i tinc decidit el meu vot; b) Aniré a votar i ja decidiré el meu vot, i C) No aniré a votar".

"Tractament de dades per ideologia"

La sala contenciosa administrativa considera que l'enquesta tenia una clara posició ideològica i apunta que "no era possible contestar-la, almenys en la seva integritat, si no s'estava a favor de la independència de Catalunya". Els jutges conclouen que "es podia conèixer si l'enquestat donava suport al procés independentista i, per tant, es va fer un tractament de dades personals d'ideologia per part d'Òmnium".

En el seu recurs, l'entitat assegurava que no s'havia fet cap fitxer de la informació rebuda, però el tribunal considera que sí que es van seguir criteris d'arxivament que possibilitaven la localització de les dades personals. "Una informació que a més es va obtenir amb la finalitat de ser conservada per permetre la seva utilització posterior, segons s'exposa al mateix formulari", diu la sala.

Òmnium ha reaccionat a través de Twitter i ha situat la decisió de l'Audiència Nacional en un "intent més de debilitar" l'entiat a "les portes del judici a la democràcia".