Nous testimonis desvinculen dos dels vuit joves d'Altsasu de l'agressió als guàrdies civils
Tant la Fiscalia com l'advocacia de l'Estat han intentat restar-hi importància
MadridEl cas Altsasu ha tornat a quedar vist per a sentència. En menys de tres hores –tot i que estaven previstos fins a dos dies–, l'Audiència Nacional ha afrontat la revisió de la condemna a vuit joves navarresos per una baralla de bar amb guàrdies civils i les seves parelles el 2016. Alguns d'ells ja porten més de 800 dies a la presó i s'enfronten a fins a 13 anys de pena. Ara el tribunal de la sala d'apel·lacions de l'audiència espanyola haurà de decidir si els confirma aquesta sentència, d'entre 2 i 13 anys de presó per atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.
En alguns dels casos, es tracta de les penes més altes previstes per a aquests delictes, tot i que en la sentència del juny passat l'Audiència Nacional va decidir finalment no condemnar-los per terrorisme, tal com havia mantingut des d'un primer moment la Fiscalia.
La vista pública s'ha saldat amb la declaració ràpida de sis testimonis aportats per les defenses que havien quedat exclosos en el judici de la primavera passada. Tots ells han desvinculat dos dels joves condemnats de l'agressió, segons l'Audiència Nacional, que es va produir en el bar Koxka. La primera testimoni, antiga amiga de la xicota d'un dels guàrdies civils, ha afirmat que la nit dels incidents no els va veure en cap baralla.
Tant la Fiscalia com l'advocacia de l'Estat han intentat restar-hi importància i han assegurat que es tracta de testimonis no acreditats perquè són amics dels condemnats, que han seguit la vista per videoconferència. En concret, per al representant de l'Estat, les declaracions són supèrflues.
El tribunal, integrat pels magistrats José Ramón Navarro, Enrique López i Eloy Velasco, havia acceptat poques de les proves noves i testificals sol·licitades per les defenses.
El ministeri públic insisteix que va tractar-se d'un acte terrorista amb vincles amb ETA. La sentència de l'any passat va tenir en compte els agreujants d'abús de superioritat i d'odi i va considerar provat que els acusats van actuar per animadversió a la Guàrdia Civil i per motius ideològics, però no va veure en la seva acció cap vincle amb l'organització terrorista. En cas que el tribunal ara sí que hi veiés aquest delicte, les condemnes podrien elevar-se fins a 50 anys de presó, tal com demana el fiscal José Perals en el seu recurs.
La vista ha començat amb retard per problemes amb el sistema de videoconferències a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, als afores de Madrid, cosa que ha portat a canviar la sala del tribunal. Un fet que ha provocat que els periodistes no puguin seguir en directe la vista pública per falta de senyal. Els familiars dels joves d'Altsasu han assegurat que afrontaven la revisió de la sentència "sense excessives expectatives". "Confiem que aquesta vista serveixi per demostrar un cop més l'absurditat i la injustícia que suposa el cas Altsasu", han assegurat abans d'entrar a l'Audiència Nacional.
800 dies empresonats
Tres dels joves, Adur, Jokin i Ohian, ja porten 800 dies empresonats. Aratz, Iñaki, Jonen i Julen 231 dies, a més de 500 km de Navarra tot i no tractar-se d'una sentència per fets terroristes. Els familiars volen recordar que l'informe de la Guàrdia Civil sobre la baralla va ser redactat 8 hores abans que els denunciants declaressin per primer cop. "Clarament l'estratègia a seguir amb el cas Altsasu estava redactada prèviament i guardada en un calaix. Era un muntatge", van explicar en el 'Sense ficció' emès ahir, dimarts, a TV3. Recorden també que el 2016 va haver-hi fins a 9.500 casos de baralles amb agents de l'autoritat a l'Estat i que el d'Altsasu va ser l'únic que es va considerar terrorisme. "L'estratègia consistia en dur el cas lluny de Navarra i distorsionar-lo", conclouen.