L'Audiència absol Trapero en una sentència que rebrega les tesis del Suprem i la Fiscalia

MadridCop del tribunal que ha absolt Josep Lluís Trapero a les tesis de la Fiscalia i del Tribunal Suprem. L'Audiència Nacional ha notificat aquest dimecres al matí la sentència del major dels Mossos d'Esquadra, l'ex director general de la policia catalana Pere Soler, l'ex secretari general d'Interior Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana pel judici de l'1-O. Els tres jutges s'han dividit a l'hora de tombar la tesi que plantejava la Fiscalia: que el màxim responsable dels Mossos era una pota essencial del pla del Govern, el Parlament i les entitats sobiranistes cap a la independència. El ponent, Ramón Sáez, ha convençut Francisco Vieira de l'absolució i ha estimat el relat global de Trapero: no hi havia conxorxa amb els líders del Procés, va acatar les ordres fiscals i judicials i avalava la mediació i la contenció davant l'ús de la força com a model policial. En la sentència s'arriba a advertir la ingerència en els drets fonamentals que implica dissoldre per la força una manifestació, encara que sigui il·legal.

A l'altre extrem de la interpretació dels fets, Concepción Espejel, la presidenta del tribunal, ha emès un llarguíssim vot particular defensant la sedició. Vieira era partidari de la desobediència i, d’haver-se mantingut ferm en aquesta opció, es podria haver invocat l’article 164 de la llei d’enjudiciament criminal per votar els dos posicionaments més favorables a l’acusat, cosa que hauria obligat Espejel a votar per una desobediència en la qual no creia. Davant aquest carreró sense sortida, Vieira va acabar donant suport a l’absolució de Sáez, informa Ernesto Ekaizer. Fonts judicials consideren que les 500 pàgines del vot particular demostren que Espejel treballava amb la hipòtesi de quedar-se amb la ponència amb el suport de Vieira, però va fracassar.

"No s'ha acreditat que els senyors Soler, Puig, Trapero i la senyora Laplana, en l'àmbit de les seves competències respectives, haguessin intentat impedir o dificultar el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de la Fiscalia Superior de la comunitat autònoma. Tampoc en resulta que s'haguessin posat d'acord amb qui liderava el procés independentista ni que s'hagués donat suport als seus actes propiciant la passivitat de la policia autonòmica", diu la sentència. Els magistrats repassen el relat acusatori de la Fiscalia i enumeren sis motius pels quals els acusats no van formar part d'un "acord" pel 20-S i l'1-O.

Destaquen, per exemple, que els acusats no es van comunicar amb els líders del Procés durant el setembre i l'octubre –tret de les reunions públiques i les trucades entre Trapero i Sànchez el 20-S–; que els Mossos van reprovar el 23 de setembre les declaracions de l'exconseller Joaquim Forn favorables al referèndum, i que el major en va demanar la desconvocatòria en dues reunions al Palau de la Generalitat, el 26 i 28 de setembre. En aquest aspecte, els magistrats critiquen a la Fiscalia que al seu escrit "esmenta" aquests fets però "no n'extreu cap conclusió, de manera que el relat acusatori està faltat de capacitat per integrar-les i explicar-les". Sobre la reunió de la junta de seguretat del 28 de setembre, recorden que Trapero va assegurar que compliria la llei.

Els altres exemples que Sáez inclou per rebatre la suposada conxorxa són que "l'acusat principal" va manifestar el 13 d'octubre en una reunió amb comandaments dels Mossos que s'havia d'actuar sota criteris de "neutralitat política, imparcialitat i professionalitat"; que Trapero va ordenar un pla de detenció dels membres del Govern en cas que es rebés la instrucció; i que agents del cos van intervenir en manifestacions o actes preparatoris –per exemple, en l'escorcoll d'Unipost el 19 de setembre– els dies previs a la votació. Sobre la hipòtesi que el nomenament de Trapero estigués vinculat a un eventual suport al Procés, el tribunal recorda que l'ex director general dels Mossos Albert Batlle, un "testimoni privilegiat" perquè va ser qui el va proposar, "va desmuntar aquesta elucubració".

El Tribunal Suprem ja havia rebaixat l'acusació de rebel·lió a sedició i descartava la teoria que la policia catalana era el "braç armat del pla delictiu"; ara l'Audiència Nacional eximeix de qualsevol responsabilitat penal Trapero i la resta d'acusats. Ni els Mossos van acompanyar el Govern per fer possible la celebració del referèndum ni van col·laborar amb l'Assemblea i Òmnium Cultural per obstaculitzar l'escorcoll de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017.

Tres anys després dels fets, la justícia dictamina la innocència de Trapero i esmena un relat que havia situat el major dels Mossos a la diana. El 155 el va apartar del càrrec, va fer un pas al costat de l'escena pública –més enllà de la causa judicial– i va quedar relegat a posicions administratives dins el cos. Des del primer dia Trapero va mantenir un únic discurs al voltant de la seva actuació l'1-O i els dies previs, així com l'esperança que aconseguiria vèncer les acusacions de la Fiscalia, basades en el testimoni del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

De los Cobos, desacreditat

El coordinador del dispositiu policial del referèndum és el gran desacreditat d'aquesta història. Va situar des de l'inici Trapero al mateix costat que Carles Puigdemont, malgrat les reunions al Palau de la Generalitat del 26 i 28 de setembre sol·licitades pel major mateix en què va demanar a l'expresident que desconvoqués l'1-O. Durant el judici, De los Cobos va assegurar que el major i Puigdemont exposaven els mateixos arguments –que s'havia de preservar la pau social– i va explicar que va veure sintonia entre tots dos a la reunió de la junta de seguretat del 28 de setembre.

La sentència és contundent a l'hora de rebatre el seu testimoni: "Una percepció personal representa una primera aproximació a un fet a través dels sentits, un judici de caràcter provisional, cosa que posa de manifest la seva debilitat per sustentar un fet com l'existència d'un acord, explícit o implícit, del major amb el president de la Generalitat respecte a la celebració del referèndum". Els jutges contrasten el relat de De los Cobos amb el testimoni de l'aleshores secretari general tècnic d'Interior, Juan Antonio Puigserver, que també va presenciar la reunió: "No vaig percebre –va dir– que el major es manifestés en línia amb el president, no va fer gestos que permetessin inferir aquest posicionament".

En la seva compareixença, De los Cobos va comparar Trapero amb un "piròman" encarregat d'apagar un foc. "Si hagués pogut, l'hauria desposseït de les seves funcions", va assegurar el coronel en la seva declaració com a testimoni al judici. Una afirmació que contrasta amb la bona sintonia que va exhibir amb el número dos de Trapero, Ferran López –designat cap dels Mossos després del 155 pel ministre Juan Ignacio Zoido–, a qui mai va recriminar l'actuació del cos els dies previs a l'1-O. El tinent coronel de la Guàrdia Civil i artífex dels atestats policials que van originar la judicialització del Procés, Daniel Baena, també rep bufetades i la sentència destaca manifestacions seves que "no es corresponen amb la realitat". En alguns passatges, els jutges parlen de "conjectures" de l'acusació i els seus testimonis principals.

Aval a la mediació

Un dels grans arguments de De los Cobos i la Fiscalia era que Trapero va fer servir com a "excusa" que la magistrada Mercedes Armas apuntés al manteniment de la convivència ciutadana en els fonaments jurídics de la seva interlocutòria judicial del 27 de setembre del 2017. Una coartada, segons el coronel, per actuar amb passivitat i no fer ús de la força. El jutge Ramón Sáez, amb el suport de Vieira, dona importància a la petició de la magistrada i avala completament el model de la mediació implementat per Trapero durant l'1-O. Després de deixar clar que els Mossos no van actuar passivament el 20-S a la seu d'Economia, sinó de manera "prudent i proporcionada per protegir la comissió judicial", la sentència també defensa la seva actuació durant el referèndum.

"Es pot discutir la seva idoneïtat [del binomi d'agents de Mossos], però s'ha de fer des de diversos paràmetres, en els quals juguen criteris constitucionals, percepcions socials i valors corporatius sobre el prestigi i la legitimitat policial. El dia 1 d'octubre del 2017 es van posar en pràctica formes policials d'actuar que obeïen a criteris diferents, que poden analitzar-se i qüestionar-se, però la preparació, planificació i execució de l'actuació dels Mossos no pot qualificar-se de col·laboració, ni tan sols per omissió, amb els qui van desobeir les resolucions judicials i pretenien que no es complissin", diu la sentència. "El cap policial no havia de posar com a única finalitat de la seva actuació impedir a tota costa el referèndum. Si això produïa uns danys irreparables, no només se li podria atribuir la responsabilitat, sinó que des del punt de vista professional la seva gestió hauria estat un fracàs", afegeixen els magistrats, abans d'apuntar que l'estat d'alarma o el 155 eren opcions que podien haver evitat aquests fets.

A banda de la Fiscalia i De los Cobos, aquests fragments contradiuen de manera flagrant la conclusió a què havia arribat el Tribunal Suprem en la sentència del judici del Procés. Manuel Marchena va deixar dit que els Mossos havien "col·laborat" amb el Govern per fer possible el referèndum, i justificava així la condemna per sedició –a deu anys i mig de presó– de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, però ara aquest relat queda qüestionat amb la innocència del màxim responsable operatiu de la policia en aquell moment. La sentència de l'Audiència Nacional no és ferma i si la Fiscalia presenta recurs de cassació al Suprem, la sala segona –caldrà veure quins jutges, tenint en compte que molts estan contaminats pel judici del Procés– hi tindrà l'última paraula.