Política22/01/2021

L'Audiència de Barcelona rebutja el recurs de la Fiscalia i confirma l'absolució de Tamara Carrasco

El tribunal constata que l'activista no va incitar a cometre desordres públics

Ara
i Ara

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs de la Fiscalia i ha confirmat l'absolució de l'activista dels CDR Tamara Carrasco. El ministeri públic havia recorregut la decisió del jutjat penal número 25 de Barcelona d'absoldre Carrasco del delicte d'incitació a desordres públics, pel qual la Fiscalia li demanava set mesos de presó. En la sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, el tribunal constata que no va incitar a cometre desordres públics el 26 i 27 de març del 2018 pel fet d'enviar un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Alemanya.

Cargando
No hay anuncios

A més de subratllar que això no implica difusió pública, afegeix que el contingut del missatge de veu no crida a participar en les accions que es van produir aquells dies, que sí que qualifica de desordres públics. Segons l'Audiència, enviar aquell àudio "no implica difusió o distribució pública", i afegeix que no està acreditat que els receptors del missatge el reenviessin a altres persones. La valoració hauria sigut diferent, diu, si Carrasco els hagués animat a fer-ho.

A més, pel que fa al contingut de l'àudio, apunta que es va limitar a transferir informació sobre accions que s'havia decidit fer el 26 i 27 de març, però no demanava col·laboració per portar-les a terme. "Quan s'informa a tercers sobre determinades accions s'obre la via perquè els receptors es puguin plantejar participar en alguna d'elles, això no suposa que s'estigués influint en els altres perquè executessin aquestes accions", diu la sentència. Sí que ho fa de cara a una futura vaga i per fer accions futures al port de Barcelona, l'aeroport i Mercabarna.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, a diferència del que va considerar la magistrada del jutjat penal, l'Audiència sí que creu que els fets del 26 i 27 de març van suposar desordres públics, perquè es van produir "situacions de violència" sobre persones i coses, com ara quan els CDR van llançar oli en vies de circulació, van cremar bales de palla, van tallar vies de tren o van rodejar l'estació de Sants.