Tres mesos d’accions de bloqueig: la resposta del Tsunami a la sentència

BarcelonaS’albira una tardor calenta. Aquest és, si més no, l’objectiu que s’ha marcat el Tsunami Democràtic, que pretén afectar la mobilitat del país durant tres mesos com a resposta a la sentència del judici al Procés. Aquesta plataforma independentista de caràcter unitari té un full de ruta, segons ha pogut saber l’ARA, que passa per fer bloquejos intermitents que afectin les principals infraestructures fins al mes de gener. Unes accions, sustentades en la desobediència civil i en la lluita no-violenta, que aniran de menys a més intensitat simulant l’evolució d’un tsunami, que fa augmentar l’altura de les onades quan arriba a la costa. Així, un cop se sàpiga el veredicte del Suprem, els seus promotors ja han previst fer un acció de gran impacte que volen allargar el màxim possible si la ciutadania secunda la convocatòria. La crida a portar provisions que han fet arribar a través de les xarxes socials deixa entreveure la dimensió que vol tenir l’acció. No serà l’única.

Després de dos anys llepant-se les ferides fruit de la repressió exercida per l’Estat, l’independentisme vol tornar a mobilitzar el carrer per posar en relleu que el conflicte català no s’ha resolt. “I això passa per la confrontació, per tornar a situar l’embat al centre del debat per forçar l’Estat a negociar”, assegura un dels integrants d’aquest moviment transversal que coordinen activistes amb una dilatada militància i que aplega gent de diferents sensibilitats. La xarxa té el suport de partits i entitats, tal com van demostrar els tuits de benvinguda del primer dia -també dels CDR-, que han validat la iniciativa després de diverses reunions abans de l’estiu i que s’han arremangat perquè qualli. Però no hi ha cares visibles i tot es fa des de l’anonimat.

Cúpula aïllada dels nuclis locals

Però ¿com s’organitza el Tsunami Democràtic? La plataforma té una cúpula que ja fa mesos que treballa per dissenyar l’estratègia i que està connectada amb ramificacions comarcals que s’encarreguen de traspassar als nuclis locals les informacions per portar a terme les accions planejades al territori. El moviment s’assembla molt a l’operatiu que es va desplegar per traslladar les urnes del referèndum a tot el país. Les persones que van gestionar i coordinar l’operació urnes, però, no formen part d’aquesta xarxa. L’èxit a l’hora de traslladar les urnes, que els serveis secrets espanyols i els cossos policials de l’Estat no van poder interceptar, ha esperonat els impulsors del Tsunami a treballar amb mètodes i procediments similars. Això explica, per exemple, que els coordinadors locals desconeguin qui hi ha al darrere del moviment. Com menys coses sàpiga tothom, millor.

La discreció i el silenci tornen a ser la pedra angular d’aquesta iniciativa, de la qual se sap ben poca cosa. Com amb el repartiment de les urnes, la majoria dels municipis ja tenen un coordinador que és qui difon les mobilitzacions. En el cas de les urnes era només una persona la que les custodiava en pobles petits, i de vegades no estava estretament vinculada a partits i entitats perquè passés més desapercebuda als seguiments que exercien agents de paisà de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional les setmanes prèvies a l’1-O. Ara, en canvi, s’han escollit dos coordinadors locals que sí que tenen una militància activa dins de l’independentisme. Una tria que s’ha gestionat després de la Diada en reunions en petit comitè amb activistes de la màxima confiança.

El desplegament d’aquesta xarxa per tot Catalunya explica que la setmana passada es poguessin ocupar oficines de CaixaBank en sis comarques diferents.

Les crides per dur a terme aquestes accions es fan a nivell comarcal en grups de Signal, el servei de missatgeria popular més segur, i pocs dies després es fan arribar crides a altres persones perquè s’hi sumin. Els coordinadors locals són els que escullen les persones que s’incorporen als grups de Signal per fer-los arribar les convocatòries.

“La informació ens arriba amb comptagotes, simplement ens diuen: «Aquest dia estigueu preparats» i fins al mateix dia no ens convoquen en un lloc per explicar-nos què es farà”, exposa una de les persones que forma part d’un dels grups. Aquesta mateixa persona, que ja va participar en l’operació urnes però només en el repartiment final a la seva ciutat, subratlla que “són grups reduïts on no ens coneixem tots entre nosaltres” i que ja els han dit que de cara a la sentència es preveuen accions simultànies descentralitzades.

Un nou 1-O

Els precursors del Tsunami Democràtic no amaguen, segons les fonts consultades, que es busca un nou 1-O. Què vol dir això? “Mai hem tingut tant suport com després de la repressió que va exercir l’Estat . Només cal veure la gent que va sortir al carrer el 3-O”, revela una altra persona vinculada a la plataforma. Defugint qualsevol mena d’acció violenta, però mantenint una actitud determinada, el moviment considera que un episodi de repressió policial com el que es va viure l’1-O donarà l’impuls necessari per guanyar suports al voltant de l’exercici de l’autodeterminació.

La clau de volta de tot plegat passa, alhora, per veure qui és l’encarregat de controlar les protestes. “Si els Mossos segueixen els criteris de proporcionalitat i seguretat ciutadana que els van guiar durant el referèndum, no haurien d’actuar”, afirma aquesta mateixa font, que considera que aleshores entrarien en acció els cossos de l’Estat, i això jugaria a favor seu.