L’atur crònic, el taló d’Aquil·les d’Andalusia

BarcelonaTot i ser la comunitat autònoma més poblada d’Espanya, amb alguns dels principals atractius turístics i una posició geoestratègica destacada com a enllaç entre el Mediterrani i l’Atlàntic, l’economia andalusa es troba bastant per sota de les de les zones més riques de l’Estat. En producte interior brut (PIB) o en renda per càpita, la comunitat més meridional d’Espanya es queda lluny de Catalunya o Madrid, però el que més hi destaca és l’elevada taxa d’atur.

De fet, l’atur crònic ha sigut tradicionalment el taló d’Aquil·les de l’economia andalusa. En els moments més crus de la crisi, tres de cada deu treballadors andalusos no tenien feina. Actualment, en plena recuperació econòmica i amb nivells de creixement elevats durant uns quants anys, la taxa de desocupació continua per sobre del 22%, més del doble que l’11% català o el 12% madrileny, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre del 2018. En aquests moments, la mitjana de la Unió Europea no arriba al 7%, segons l’Eurostat.

El fet que sigui una economia dependent en gran part de la construcció i d’indústries molt estacionals, com el turisme o el sector agroalimentari, dificulten la creació de llocs de treball fixos, un fenomen que no passa amb la mateixa intensitat en altres zones dependents de la indústria, com Catalunya, o de les finances, com Madrid.

Pel que fa al PIB, l’economia andalusa és un 30% més petita que la catalana, la qual cosa, amb un milió d’habitants més, fa que la renda per càpita sigui poc més de la meitat, una distància considerable que situa la comunitat autònoma entre les regions més pobres de l’Europa Occidental.

Els tòpics sobre Andalusia apunten a una economia en la qual hi ha un pes sobredimensionat del sector públic i un sector privat petit. Però fins a quin punt és cert?

Si mirem les dades per ocupació sembla que, en efecte, és així. Mentre que Catalunya té uns 42 empleats públics per cada mil habitants, a Andalusia la xifra augmenta fins als 56, una mica per sota dels 59 de la Comunitat de Madrid, tot i que Madrid té la capital de l’Estat, amb les seus de tots els ministeris i de la gran majoria d’organismes públics. Aquestes xifres inclouen tot tipus de treballadors del sector públic, des de funcionaris fins a policies, passant per metges o bombers.

L’ocupació pública a Andalusia, igual que a Catalunya, es concentra sobretot en l’administració autonòmica, però el pes de l’Estat és completament diferent. El total de funcionaris del govern espanyol és més del doble a Andalusia que a Catalunya -26.000 contra 11.000, respectivament-, tot i que la població no manté ni de bon tros aquesta proporció. Ara bé, el gran gruix de l’ocupació estatal prové de cossos armats: entre les forces armades i els cossos de seguretat -guàrdies civils i policies nacionals- sumen uns 50.000 llocs de treball fixos al territori, cosa que s’explica per les bases militars de Rota i Morón i per l’extensió de les zones rurals.