Assumpta Escarp: Una supervivent de la política amb prop de quatre dècades al servei del PSC

Si una cosa defineix la trajectòria d’Assumpta Escarp és l’art de sobreviure en política. La nova vicepresidenta segona del Parlament arriba al càrrec després de trenta-sis anys interpretant pràcticament tots els papers de l’auca al PSC. Nascuda a Terrassa el 1957 però lligada des del 1985 a l’Ajuntament de Barcelona, on va forjar la seva carrera abans de fer el salt al Parlament (2015), s’ha mantingut en primera línia malgrat els alts i baixos del partit, les escissions, l’enfonsament a les urnes o els canvis que van permetre la remuntada.

Experimentada en la gestió, vinculada a l’àmbit de la salut i amb fama de tenir un caràcter fort, va ser cap de gabinet de Joan Clos abans i després que fes el relleu a l’alcaldia a Pasqual Maragall. El 2003 va ser escollida regidora i, durant el mandat de Jordi Hereu, va arribar a exercir de tinent d’alcalde de seguretat (2010-2011). Arran d’aquells anys va estar tres cops al punt de mira de la justícia. Però les imputacions pel desallotjament dels indignats de plaça Catalunya i el cas Mercuri van ser arxivades, mentre que la causa per la construcció de l’estació de bombers al parc Joan Miró va acabar amb la seva absolució.

Escudera d’Iceta per recosir el partit

La seva “fermesa”, en expressió d’un alt càrrec socialista, va portar Miquel Iceta a escollir-la el 2014 com a secretaria d’organització per recosir el partit, llavors trencat i amb fugues constants en ple debat sobre el dret a decidir. Qui la coneix assegura que va fer un paper molt important de “suport moral” al primer secretari. I que, malgrat les aparences, sempre ha tingut un punt “maternal” amb els companys de partit. Substituïda en el càrrec per Salvador Illa el 2016 amb el PSC ja estabilitzat, l’ara nou líder socialista no l’ha situat entre els seus estrets col·laboradors per pilotar la nova etapa d’auge electoral. “Els equips s’han de renovar”, admet ella. Però tampoc es planteja posar fi a la seva carrera. Enlloc està escrit que el seu pas per la mesa, als 64 anys, sigui el seu últim servei al partit.