Iñaki Urdangarin: assetjat entre jardiners i la Clínica Planas
El barri on viuen el gendre del rei d'Espanya i la infanta Cristina assisteix amb tranquil·litat a l'enrenou mediàtic
BarcelonaElisenda de Montcada Pinós va ser la quarta i última dona del rei Jaume II el Just. Va ser la patrona del monestir de Pedralbes, fundat el 1327. Elisenda de Pinós i Jaume II són antecedents reials de l'Espanya actual, posen els fonaments de la noble condició de Pedralbes i també donen nom al selectiu i reduït mapa urbà en què Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina fan vida en aquests moments tan convulsos per a ells. Els Urdangarin Borbó viuen al carrer Elisenda de Pinós, a vint metres de la placeta de Jaume II. La vida en aquesta cantonada de Barcelona és extraordinàriament plàcida. Fins avui només trencava aquesta tranquil·litat el trànsit de familiars que visiten els avis de la residència Pedralbes Park i els pacients de la clínica de cirurgia estètica de la família Planas. Des de l'any passat, d'ençà que Urdangarin i família hi van tornar a viure, els periodistes són la nova amenitat.
Fins fa pocs mesos, quan els Urdangarin volien mantenir contacte amb el poble, només havien de creuar el passeig de la Reina Elisenda i entrar a Sarrià. A la Llibreria Hernández, davant l'església de Sant Vicenç de Sarrià, Urdangarin comprava la premsa i els seus fills li demanaven cromos. Al carrer Doctor Roux portaven els nens al gimnàs; al bar Tomàs, el gendre del rei s'hi escapava per fer unes patates braves; als jardins de la Vil·la Amèlia era habitual veure'ls fent el passeig previ al dinar del diumenge.
Tot això fa mesos que va acabar. Ara els Urdangarin quasi ningú els veu pel barri, fora de casa. En alguna ocasió apareixen pel Tennis Barcelona, que els queda a prop de casa. Però els cinc veïns d'Urdangarin consultats per a aquest reportatge confirmen que ara difícilment se'l veu pel carrer. Jennifer Stock, veïna del carrer Monestir, sap que Urdangarin viu a prop de casa seva, però assegura que no l'ha vist mai. Els Urdangarin viuen a Pedralbes des del 2006, i després del parèntesi laboral a Washington, des de l'octubre del 2012 tornen a residir a la mansió que van comprar i reformar per sis milions d'euros. Malgrat aquesta inversió, els pòrtics de fusta de la façana estan en mal estat perquè el vernís ha caigut. Des del setembre del 2012, els mitjans han informat que Urdangarin vol desfer-se del xalet per comptar amb uns ingressos extres per cobrir les despeses del judici. Mig any més tard, encara hi són.
Més vigilància
"L'única diferència que he detectat en aquests darrers mesos és que hi ha més seguretat. A la nit patrullen equips privats de vigilància. Fins i tot et saluden", explica Stock, tot i que no pot precisar si són guàrdies que protegeixen Urdangarin, els consolats que hi ha a la zona o a algun dels molts empresaris i milionaris que viuen a Pedralbes, com el mateix Leo Messi.
Un home vestit tot de gris i amb el cap rapat vigila a la porta del xalet dels Urdangarin. Una mica més amunt, davant la Clínica Planas, al carrer Pere II de Montcada, hi ha estacionat un vehicle en doble fila, amb un altre home, més jove, que controla la circulació de vehicles. Un noi entra i surt de la casa i parla amb el jove del cotxe. És dijous i no hi ha periodistes, amb excepció de mi i el fotògraf de l'ARA. Dos veïns que passegen el gos admeten que les càmeres de televisió hi són sovint, i els sorprèn que avui estigui tot tan tranquil. L'únic soroll que interromp la pau predominant és el de les màquines dels jardiners: un jardiner arregla els parterres d'entrada de la Clínica Planas, dos més poden els arbres de la casa adjacent a la d'Urdangarin. Fins i tot dins la seva torre, a l'entrada s'hi distingeix una màquina de jardineria i dos petits bidons de gasoil.
La porta oberta
Que la cosa aquest dijous està més tranquil·la, pel que fa a l'assetjament de la premsa, ho demostra que els Urdangarin tenen la porta del xalet oberta. A dins també s'hi distingeix el garatge amb les bicicletes dels fills aparcades. Surt fum d'una xemeneia. Només hi ha una finestra exposada als transeünts: hi ha una tauleta i una cadira de fusta.
De la plaça Jaume II apareix un empleat de l'empresa de l'electricitat que demana de revisar el comptador. El comptador dels Urdangarin és a l'exterior de la casa. A l'empleat de la llum li cau a terra la porteta que protegeix el comptador i el guàrdia del cap rapat es posa nerviós. Què ha passat? Mira d'ajudar-lo. Al mateix temps, una veïna que passeja un mastí deixa que el seu gos faci les seves necessitats davant la casa, sense recollir la defecació. Intento parlar amb ella, però quan em veu venir canvia de vorera.
¿Els veïns estan farts dels periodistes? Els és indiferent, responen els cinc veïns qüestionats. Les càmeres de televisió sempre estan davant la Clínica Planas o davant la porta de l'habitatge d'Urdangarin. No fan res més que quedar-se allà palplantats. Potser a la clientela del doctor Planas no li fa cap gràcia. Hi ha vehicles de luxe esperant a l'entrada: un Porsche i un totterreny amb matrícula d'Andorra. Una senyora gran, que té la pell llisa com la d'un nadó, surt de la clínica i un xofer la recull en un Mercedes.
Tot i això, un noi que espera la seva mare, dins de la clínica passant consulta, m'assegura que la presència dels mitjans no els incomoda. Un empleat d'administració d'aquest centre de cirurgia estètica m'assegura que cap client s'ha queixat. "L'única queixa que rebem és que aparcar per aquí és molt difícil, sobretot des de la introducció de les zones verdes. Però això no és culpa d'Urdangarin".