L’assetjament també aflora en la política
Tres expertes veuen essencials els protocols als partits però defensen una gestió externa dels casos
Barcelona“En el món de la política també hi ha casos d’assetjament sexual. Sorprèn que persones a qui has sentit parlar d’igualtat actuïn vulnerant aquesta igualtat en situacions íntimes”. L’exconsellera i històrica dirigent socialista Montserrat Tura ho escrivia en un article en aquest diari el 2017, l’any que va esclatar el moviment del Me Too. Mai com ara, però, havien transcendit públicament i amb tanta repercussió casos de violència masclista en la política catalana. Al presumpte assetjament sexual de Carles Garcias, cap de gabinet de l’exconseller d’ERC Alfred Bosch, i les denúncies a la CUP contra Quim Arrufat per agressions masclistes -dos casos destapats per l’ARA- s’hi sumaven fa una setmana les denúncies d’assetjament sexual del fins ara portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol. I aquí cal afegir-hi l’assetjament psicològic patit per l’exdiputada cupaire Mireia Boya, l’abús sexual que va portar a l’expulsió de la CUP del llavors alcalde d’Argentona Eudald Calvo o la investigació per assetjament laboral a l’exdelegat del Govern a Suïssa Manuel Manonelles. La violència contra la dona no s’escapa de les formacions polítiques i administracions. Però per què aflora ara? I, cosa més important: com s’ha d’abordar?
“Una sensibilització social en augment, la lluita feminista per donar credibilitat a les víctimes i la denúncia són tendències que ara arriben a espais com els partits o les institucions”, afirma la professora de ciència política de la UPF Tània Verge. “De casos com aquests ja en passven abans, però no hi havia una receptivitat social que fes possible que sortissin”, afegeix l’advocada penalista Carla Vall. “No és que ara hi hagi més casos, sinó que s’estan visibilitzant més”, resumeix Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en l’abordatge de violències masclistes, que afegeix que el “ressò mediàtic” d’aquestes situacions contribueix a interpel·lar les organitzacions polítiques perquè les facin públiques.
Les tres expertes remarquen que són els protocols específics contra les violències masclistes els que estan permetent detectar agressions als partits. “Afloren més en aquells que tenen protocols”, afirma Vall. La CUP i ERC, de fet, són dels pocs que en tenen. El PSC va aprovar el seu al juliol, mentre que els comuns l’estan elaborant i JxCat també té intenció de fer-ne un. Cs i el PP, per contra, creuen que en tenen prou amb reglaments que reproven genèricament les discriminacions.
A excepció dels tres partits que han reconegut casos, però, no n’hi ha cap altre que admeti haver tingut assetjament o abús sexual en el si de l’organització. Un fet que, per a les veus consultades, és impossible. “Tenint en compte que és un problema estructural i amb una incidència tan elevada, si diuen que no n’hi ha casos és que tenen un problema d’identificació o de detecció”, opina Alfageme, que recorda els resultats de l’enquesta de l’Agència Europea de Drets Fonamentals (2014): el 50% de les dones europees n’han patit a la feina i, si ocupen càrrecs de poder -sovint molt masculinitzats-, el percentatge augmenta fins al 75%. “Que no en coneguin casos no significa que no n’hi hagi hagut”, diu Vall, que recorda que la xifra oculta en els delictes en clau de gènere se situa al voltant del 80%: “Afloren dos de cada deu casos”.
Tant l’advocada penalista com Alfageme i Verge, d’altra banda, consideren que cap dels casos que han transcendit fins ara ha estat abordat de manera òptima pels partits. Critiquen uns processos massa llargs o que es queden a mitges, i assenyalen la gestió interna dels casos com el principal problema per a l’efectivitat dels protocols. “Quan hi ha una denúncia, la investigació ha de ser conduïda per persones externes, que no militin”, apunta Verge. “Que el mateix partit s’autoinvestigui dona lloc a pressions internes”, argumenta Vall. S’imposen lògiques de poder i corporativisme, apunten les expertes, que recomanen obrir les portes dels partits a psicòlogues, juristes i criminòlogues expertes en violències masclistes.
El recurs de la via judicial
Vall deixa clar que “en els casos delictius més greus” també cal fer un “acompanyament” a la víctima cap a la justícia formal. “Una cosa és un assetjament lleu i una altra els delictes com una violació, i això no és prou assumible a nivell intern”, afirma, tot i admetre les limitacions d’un sistema judicial que aboca a la revictimització. Sigui quina sigui la via, les expertes consideren que cal posar la víctima al centre i prendre mesures cautelars amb el denunciat, cosa que no és incompatible amb la presumpció d’innocència.
“El problema aquí no és la presumpció d’innocència sinó que es presumeixi que les víctimes menteixen”, assenyala Vall, molt crítica amb el “suport” als agressors que han donat companys de partit en alguns dels casos que han transcendit. “Els casos que més s’encobreixen són els d’homes amb molt poder o capital polític”, afirma Alfageme, i acaba amb una reflexió de futur: “Les formacions més madures seran les que identificaran més assetjaments, i la manera com els expliquin i resolguin permetrà que tinguin una imatge pública més reforçada”.
Tres maneres d’abordar les violències masclistes
ERC: el cas Exteriors
A finals de gener ERC va prescindir del cap de gabinet d’Alfred Bosch a la conselleria d’Exteriors sense explicar-ne els motius. Fins i tot se li va organitzar una festa de comiat al departament. L’ARA va publicar al març que el cessament de Carles Garcias tenia a veure amb diverses denúncies internes per assetjament sexual. Bosch sempre ha negat tenir-ne constància i per això, diu, no va activar el protocol de la Generalitat per actuar en aquests casos. ERC, en canvi, sí que va activar el del partit.
CUP: expedients a Arrufat
Quan Quim Arrufat va deixar la CUP el 2019 tenia dues denúncies internes per agressions masclistes, una de les quals per agressió sexual. Dos casos, del 2014 i dels últims mesos com a membre del partit, que es van tractar internament. Els cupaires havien obert dos expedients a Arrufat, i quan l’ARA va destapar el cas aquest octubre van assegurar que l’exdiputat estava “a les portes” de l’expulsió. Arrufat va admetre en un vídeo haver “causat dolor involuntàriament”, però va negar ser un agressor.
JxCat: Pujol, apartat
Una sèrie de denúncies d’assetjament sexual a JxCat contra Eduard Pujol van portar el partit a suspendre cautelarment de militància el seu portaveu al Parlament, segons van fer públic els postconvergents fa una setmana. Malgrat que ell va negar les acusacions, també va acceptar renunciar a l’escó, tal com la cúpula del partit el convidava a fer. Sense detallar quantes víctimes hi hauria ni els fets denunciats, JxCat va animar les dones que van acusar Pujol a recórrer també a la justícia.
