La Fiscalia: el Suprem ha de jutjar el Procés perquè derogar la Constitució estava en "la diana" de l'independentisme

Madrid"Avui comença tot, o una part de tot". Amb aquest avís per a navegants encetava aquest dimarts l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, l'assaig general al Suprem del judici al Procés. La sala segona, la que previsiblement jutjarà els presos polítics, ha obert per primer cop les portes a les defenses del total de 18 processats en la causa per rebel·lió, malversació i desobediència. Per d'aquí un mes es preveu que els nou presos polítics, així com la resta d'exdirigents catalans, seguin ja davant Manuel Marchena, el president del Suprem, en el que es convertirà en un dels judicis més mediàtics de l'Estat. Avui s'abordava la competència de Madrid per jutjar el cas i no del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però la vista de previ pronunciament s'ha convertit en el primer acte de l'esdevenidor dels pròxims mesos.

L'assaig general s'ha saldat amb poc més de quatre hores d'intervencions en què les defenses dels nou presos polítics i els altres nou processats per la causa han reclamat amb una cascada d'arguments que el cas es jutgi a Catalunya. Això sí, amb "poca confiança" d'un canvi de parer del tribunal, en paraules de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, ja que considera que el tribunal "ja ha pres una decisió". "La confiança és molt baixa però això no treu raó als arguments que hem exposat", ha assenyalat al seu torn Van den Eynde.

La Fiscalia, en canvi, ha defensat que se'ls jutgi a Madrid perquè derogar la Constitució estava en la "diana", "el cor de l'atac", de l'independentisme. És més, ha assenyalat que una prova és que van haver de respondre tant el poder legislatiu com executiu d'Espanya amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Una forma d'esgrimir que no es tracta només de fets que van passar a Catalunya, com han justificat les defenses per demanar que la causa contra el Procés el jutgi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Un altre dels arguments que ha esgrimit el fiscal Jaime Moreno és que la Generalitat va permetre que es votés l'1-O en les delegacions a l'estranger i això va provocar que hi hagués un "element internacional" que justifiqui avui en dia que la causa estigui al Suprem. El ministeri públic s'aferra principalment a un pagament de 50.000 euros per part de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les a través d'un compte del BBVA a un grup que presumptament havia de fer d'observador internacional. Per molt que aquests actes no fossin "violents", Moreno ha justificat que no tots els fets al voltant del delicte de rebel·lió han de ser-ho.

Ara, per llei, el Suprem ha de prendre una decisió en 24 hores, tot i que podria allargar-se fins dijous al matí. En la interlocutòria, en què ja es dona per fet que el Suprem dirà que és competent per jutjar els líders independentistes, també es donarà un termini de 10 dies als advocats dels presos polítics per presentar els escrits de defensa –es calcula que venci el 8 de gener, ja després de Reis–. Un cop estiguin ja sobre la taula de la sala segona, finalment es fixarà la data per al judici, que es preveu per a la tercera o quarta setmana de gener.

Les defenses han esgrimit principalment tres arguments per demanar que la causa es traslladi a Catalunya. El primer, que tots els fets s'han produït sempre a Catalunya i els arguments de la Fiscalia –com el compte del BBVA a Brussel·les– són fets aïllats i anecdòtics. Segon, que no tots els processats són aforats, com el cas de Cuixart. I tercer, que s'entén com a consumació de la rebel·lió el que eren mers actes "preparatius".

L'advocat de Junqueras i Romeva ha sigut el primer en intervenir després que el president de la sala, Manuel Marchena, hagi demanat celeritat a totes les defenses i que no s'allarguessin més de 20 minuts. El lletrat ha conclòs que el tribunal avui té una "oportunitat" per tornar la competència de la causa on pertoca, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Demanem que la causa de l'1-O torni a Catalunya", ha dit.

Sànchez, Rull i Turull demanen declarar en català

Al seu torn, Pina ha anunciat que té la intenció de demanar al Tribunal Suprem, si acaba jutjant la causa, que els seus clients puguin declarar en català amb traducció simultània. Durant l'exposició dels motius pels quals la causa s'hauria de jutjar a Catalunya (al TSJC), Pina ha defensat que vista la petició alta de penes, els tres presos polítics han de poder utilitzar "expressions" genuïnes en català. "Els meus demandants tenen un altre dret: poder expressar-se en català", ha dit davant del tribunal, i ha recordat que el judici del 9-N va ser en català.

També ha assenyalat que "cap de les coses que diu la Fiscalia són elements típics del delicte de sedició i rebel·lió". Segons el seu parer, els actes que descriu són sempre preparatoris. Sobre el delicte de malversació, ha emfatitzat que "no hi ha cap referència a cap dels processats en la causa sobre fets personals que s'hagin comès a l'exterior" i, per tant, la competència hauria de ser sempre del TSJC.

La lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, ha fet una exposició molt tècnica. Ha retret a la Fiscalia que "confon el que són els resultats amb els efectes" de l'1-O. "Per tot això, simplement se sol·licita que acceptin declinar la jurisdicció i portar la causa al TSJC perquè, si no se'ns vulneraran tots els drets [dels presos]", ha conclòs.

L'advocada de Joaquim Forn, Judith Gené –sòcia del bufet de Xavier Melero, que l'ha representat fins ara– s'ha centrat en defensar que els fets es van produir a Catalunya. "Si hi hagués hagut rebel·lió, el tumult es va produir a Catalunya. Si hi hagués hagut malversació, qualsevol acord s'hauria produït a Catalunya. I la desobediència també, s'hauria produït a Catalunya", ha dit, i ha defensat, a més, que el TSJC és "competent per jutjar fets amb efectes més enllà de Catalunya". Esmenant l'advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, ha dit que l'objectiu no és "tornar la causa a Catalunya", com bé ha demanat, sinó demostrar que els fets que es volen jutjar es van produir a Catalunya. A més, ha recordat que el TSJC ja es va declarar competent en la causa del 9-N per jutjar fets per desobediència. Finalment, ha insistit que "la causa acabarà igualment al Suprem, encara que es jutgi al TSJC" perquè si els absolen la Fiscalia recorrerà i, si no, els presos recorreran.

Marina Roig: "De tots els tribunals hem anat a buscar el més sensible a les influències del poder polític"

Després que les advocades de Forcadell i Forn s'hagin remès a aspectes molt tècnics, la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha parlat d'aspectes més polítics. "Estem davant de la judicialització d'un problema polític", ha dit. Basant-se en el discurs del president del Suprem, Carlos Lesmes, durant l'inici de l'any judicial, que va situar a la "cúspide" de la Constitució "la indissoluble unitat d'Espanya", ha replicat que en tot moment al tribunal s'estan obviant els "valors superiors a la llibertat, igualtat i pluralisme polític".

"Drets que estan molt per sobre de la unitat d'Espanya que es diu protegir que no es poden ser sacrificats per molt que poders de l'Estat se sentin moguts per patriotisme, al nostre entendre", ha dit. A més, sobre la competència del Suprem, ha incidit que s'està "sacrificant" el dret a un judici ordinari per a Cuixart, i més tenint en compte que el líder d'Òmnium no estava aforat. "Cuixart mai ha estat aforat i en els escrits d'acusació no es refereix en cap fet a circumstàncies que es produeixin fora de Catalunya", ha afegit, per acabar denunciant que "de tots els tribunals hem anat a buscar el més sensible a les influències del poder polític i econòmic".

La defensa de Dolors Bassa, Mariano Bergés, ha insistit que "en la mateixa interlocutòria de processament no es fa referència a cap delicte comès fora de Catalunya". "La campanya pel referèndum no és rebel·lió ni sedició", ha afegit. Ja en el torn dels processats que no són a la presó, l'advocat de l'exconseller Carles Mundó, Joan Riba, s'ha remès també als escrits de la Fiscalia, en què esgrimeix com a arguments per jutjar-los a Madrid articles en diaris internacionals, conferències a l'exterior o una transferència de 50.000 euros a Brussel·les.

Més contundent ha sigut l'advocat de la cupaire Mireia Boya, Carles López, que ha denunciat que el Suprem està responen al que per al poder judicial és una "raó d'estat, una raó ideològica". "El que se'ns ven com un privilegi no és més que un greuge", ha dit sobre el fet de voler jutjar els presos al Suprem i no al TSJC.

Finalment, Vox ha tancat la vista de previ pronunciament al Suprem. El partit d'extrema dreta s'ha adherit a tots els arguments de la Fiscalia i de l'advocacia de l'Estat, que han demanat que es jutgi els líders independentistes a Madrid. En aquest sentit, l'advocat Pedro Fernández ha defensat que aquest judici tindrà transcendència perquè cal "defensar la Constitució espanyola i la unitat territorial". La formació ultra ha optat així per un perfil baix dins de la vista en el primer dia que es reuneix la sala segona de forma pública.