Els aspirants a candidats de JxCat que poden fer el pas

El conseller Calvet i la portaveu a Madrid, Laura Borràs, han dit que es presentarien a les primàries, mentre que els consellers Tremosa i Puigneró ho mediten

Núria Orriols
08/11/2020
4 min

Ramon Tremosa

L’acadèmic amb carrera política

Tremosa creu que es podria declarar la independència i després suspendre-la

Ramon Tremosa és un economista dedicat a la docència a la Universitat de Barcelona, però ha alternat la seva vida acadèmica amb una dècada de diputat al Parlament Europeu. Nascut a Sant Boi de Llobregat el 1965, va entrar a militar a CDC als anys 80, però va decidir donar-se de baixa als 90 pels pactes amb el PP de José María Aznar. El 2009 va tornar a fitxar per Artur Mas com a independent per a les eleccions europees, i va treballar a l’Eurocambra fins al 2019. És una persona de confiança de l’expresident Carles Puigdemont, ja que va ser un dels puntals a Brussel·les quan hi va arribar exiliat el 2017 i va ser el contacte entre ell i l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero el 2018 per intentar calmar la tensió pels llaços grocs. També manté una bona relació amb Jordi Sànchez, amb qui va compartir les llistes a les generals del 2019. Com que no va sortir escollit, Tremosa va tornar a la docència fins que el president Quim Torra el va repescar per substituir Àngels Chacón a la conselleria d’Empresa. Des de llavors s’ha convertit en la veu econòmica de JxCat i en l’ombra del vicepresident, Pere Aragonès. Ara medita si fer un pas més.

Laura Borràs

La candidata més popular entre les bases

Laura Borràs: “No és moment de grans equipaments, ara és el moment  de la gent”

Ferran Mascarell va cridar al despatx Laura Borràs (Barcelona, 1970) l’any 2012. Ell era conseller de Cultura i fitxava una filòloga especialista en literatura comparada per pilotar la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ell li va dir que s’acostumés al despatx, perquè un dia seria consellera de Cultura. Anys més tard, situada ja al capdavant del departament de la mà del president Quim Torra i a punt de fer el pas com a cap de llista de JxCat a Madrid, Mascarell li deia que això era el preludi de ser la candidata a la Generalitat. Ara Borràs s’ha mostrat disposada a concórrer a les primàries per ser la presidenciable a les eleccions. És una de les candidates més populars entre les bases -qui va amb ella pel carrer ho nota- i hi ha qui la presenta com una mena d’estrella del rock. A Madrid, promoguda per Jordi Sànchez -Torra volia que es quedés al Govern-, va ajudar a millorar lleugerament el suport a JxCat entre els comicis de l’abril i del novembre, malgrat quedar darrere d’ERC i el PSC. Té un punt feble en la seva tasca a l’administració: el Suprem la investiga per presumptes irregularitats a la ILC, per la qual cosa pot acabar inhabilitada.

Jordi Puigneró

La connexió digital amb Puigdemont

Jordi Puigneró: “Defenso que abans del dia 25 de juliol  hi hagi un acord a l’espai de JxCat”

L’any 2004, quan tothom preveia un congrés de CDC plàcid, hi va haver un jove de Sant Cugat que va posar de cap per avall el conclave previst per la direcció. A la ponència de política internacional, que passava desapercebuda, Jordi Puigneró (1974) va aprovar una esmena pel no a la constitució europea perquè no reconeixia el català com a llengua oficial. El gir de guió va agafar desprevinguda la cúpula de CDC, partidària de la carta magna, i va fer entrar en còlera el llavors eurodiptuat Ignasi Guardans. Anys més tard, aquell militant de Sant Cugat s’ha convertit en conseller de Polítques Digitals i rumia presentar-se a les primàries per ser el candidat de JxCat. Sense vincles amb cap família del partit, Puigneró no té tropa, però tampoc genera anticossos en cap sector. Va fer camí dins de CDC -en paral·lel treballava al sector privat-, del PDECat i ara a JxCat. Comparteix amb Carles Puigdemont l’interès pel món digital fins al punt que va ser l’expresident qui va demanar una nova conselleria d’aquest àmbit i que la liderés ell. Puigneró s’havia encarregat de les telecomunicacions al Govern des del 2013 i va lidiar amb la Guàrdia Civil en els escorcolls del CTTI per l’1-O.

Damià Calvet

La mà dreta de Rull i l’aliat de Turull

Damià Calvet

Des que l’exconseller Josep Rull va entrar a la presó el novembre del 2017, Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) l’ha anat a veure cada setmana. Aquesta relació es va forjar ja fa molts anys a la universitat: junts van ser a la FNEC, es van escindir per fer el sindicat Estudiants Nacionalistes, van pilotar la JNC, van fer el salt a CDC fins a la direcció i han trencat el carnet del PDECat alhora per forjar JxCat. De fet, Calvet va entrar de conseller com a relleu de Rull quan el van tancar a la presó. Hi ha una cosa, però, que ha canviat: qui havia sigut un rival dins de CDC és ara un aliat, l’exconseller Jordi Turull. La tensió Rull-Turull es va apaivagar compartint cel·la a Estremera i ara fan pinya perquè sigui Calvet el candidat a la presidència de JxCat. Arquitecte tècnic i graduat en tecnologies de l’edificació, Calvet va començar de jove al Govern com a cap de gabinet de Pere Macias, va seguir de director general amb Felip Puig -amb qui manté contacte- i durant el tripartit va treballar al sector privat. La seva tornada al Govern el 2011 va ser a Territori i després va fer de regidor a Sant Cugat del Vallès fins a arribar a conseller el 2018.

stats