Els comuns reivindiquen que la reforma del Codi Penal serà per alliberar els presos polítics
Iglesias també li dona suport i Lastra assegura que la tiraran endavant malgrat el no del PP
MadridEls ministres socialistes i el govern espanyol continuen reivindicant la reforma del Codi Penal per revisar el delicte de sedició, però cap d'ells ha volgut detallar si és una mesura per treure els líders independentistes de la presó. Qui ho ha dit aquest dijous sense embuts ha sigut el portaveu dels comuns al Congrés, Jaume Asens, que ha reivindicat la mesura (els comuns ja la van posar sobre la taula l'abril passat i no la van deixar de repetir en campanya electoral com un punt intermedi entre l'amnistia i l'indult). En una entrevista a SER Catalunya, Asens ha assenyalat que la mesura anunciada per Pedro Sánchez està pensada perquè "els dirigents independentistes que són a la presó puguin recuperar la llibertat". "Hi ha dues possibilitats: derogar directament el delicte de sedició, que és una antigalla, o bé redactar-lo perquè no deixi marge a la interpretació", ha afegit, i ha celebrat que els socialistes hagin recollit el guant de la seva reforma.
Fins ara els socis de coalició de Sánchez, Unides Podem, s'havien mantingut al marge de la proposta per donar tot el protagonisme i lideratge als socialistes. Però aquest dijous el vicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias ha defensat la mesura. En una entrevista a Telecinco ha considerat que és de "sentit comú" fer una reforma del Codi Penal però ha demanat prudència. A més, ha recordat que no va estar en la negociació entre el PSOE i ERC per a la investidura i que no sap si aquest tema va estar sobre la taula. En la mateixa direcció s'ha expressat la vicepresidenta tercera de la mesa del Congrés i diputada d'Unides Podem, Gloria Elizo, qui ha demanat, a diferència dels comuns, que la reforma del Codi Penal s'abordi en termes jurídics i no per oportunitat política.
Qui ha insistit que no hi ha cap pacte ocult sobre aquest tema és la portaveu dels socialistes al Congrés, Adriana Lastra. "En cap moment en les negociacions que jo vaig dirigir hem parlat de la reforma ni de res similar. Desinflamar Catalunya és asseure's a parlar amb la part amb qui no compartim res. És asseure's amb el Govern", ha dit en una entrevista a TVE. En aquest sentit, ha puntualitzat que la intenció del govern espanyol és impulsar la reforma del Codi Penal independentment de l'opinió del PP, que ja ha dit que es tracta d'un "indult ocult" dels líders independentistes i ha promès fer una oposició ferotge tant al Congrés com als tribunals i al carrer.
Enrique López, exmagistrat de l'Audiència Nacional i del Tribunal Constitucional, ara conseller de Justícia de la Comunitat de Madrid i un dels nous màxims dirigents del PP, ha considerat que amb la mesura "el que es vol fer és blanquejar el fet més greu de la nostra democràcia des del 23-F".
Des de Ciutadans, la portaveu al Congrés Inés Arrimadas ha assenyalat des d'Euskadi que "fer un codi penal a mesura és totalment contrari al progressisme i la democràcia" i ha recordat que Sánchez va prometre en campanya tornar a tipificar el delicte de convocatòria de referèndums il·legals.
El ministeri de Justícia ja hi treballa
Lastra ha assegurat, ja en declaracions des de la fira turística Fitur, que el nou ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, està treballant intensament en el tema. "El problema català ha determinat que hi havia unes figures penals com la sedició més pròpies d'atacs a la sobirania del segle XIX però avui veiem que la sobirania és atacada d'una altra manera i és necessari donar una resposta proporcional", ha dit Campo en el seu discurs d'obertura de la cinquena trobada de l'Associació de Professionals de Compliment Normatiu. A més, ha destacat que no cal "espantar-se" perquè cal actualitzar la norma als temps actuals.
Per tirar endavant la reforma cal la majoria absoluta del Congrés, 176 diputats, més que no pas en la investidura. El PSOE compta poder convèncer ERC perquè passi de l'abstenció al sí i poder portar-la aviat a la cambra perquè estigui en marxa abans de l'estiu, quan volen aprovar els pressupostos generals de l'Estat per a aquest 2020 i per als quals també cal el suport dels republicans.