Seqüeles d'un divorci: menys corbates, ball de cadires a CiU i una oposició que hi suca pa

BarcelonaRoger Montañola tenia 24 anys quan va ser escollit diputat per primera vegada. El dia 16 de desembre del 2010, després d'esmorzar a Premià de Dalt, va agafar el seu Volvo C30 de color vermell i va conduir fins al Parlament de Catalunya escoltant les notícies del dia. No feia ni tan sols un mes que CiU havia guanyat les eleccions i a la ràdio hi sonaven especulacions sobre el nou Govern, que es constituiria pocs dies més tard amb la proposta de pacte fiscal com a objectiu estrella. Quatre anys i mig més tard, Montañola ha arribat aquest dimarts al Parlament investit com a portaveu dels diputats oficialistes d'Unió a la cambra catalana. CiU ja no és una federació -més aviat s'assembla a una parella immersa en els tràmits de separació-, el pacte fiscal fa gairebé tres anys que va desaparèixer del mapa i el país s'encamina cap a les terceres eleccions en un lustre. Si li ho arriben a dir aquell matí de finals de tardor, segur que Montañola no s'ho hauria cregut.

L'arribada del flamant portaveu i dels diputats oficialistes democristians ha estat poc abans de les quatre de la tarda. Josep Maria Pelegrí, sense corbata, exhibia mig somriure mentre pujava les escales del Parlament. Toni Font, encarnació de l'aparell d'Unió, també ha decidit prescindir de la corbata. Montañola, com els delegats de classe acabats de triar, llueix el seu millor vestit. Als tres dirigents democristians els acompanyen Benet Maimí -avui al club dels descorbatats-, Xavier Dilmé -també sense corbata-, Josep Maria Sardà -encara content per l'ascens de la Pobla de Mafumet, d'on és alcalde, a Segona A, i potser per això sense corbata-, Anna Solé i Cristina Bosch. Cap d'ells s'ha assegut a l'escó que tenien assignat des de l'inici de la legislatura: ho han fet a la cinquena fila i a la sisena.

El salt de Pelegrí, abans a la primera filera de seients com a conseller d'Agricultura, és el més gran de tots. Potser per evitar prendre mal amb un canvi tan brusc, Joana Ortega no ha assistit al Parlament. A l'exvicepresidenta, durant anys navegant entre les aigües d'Artur Mas i de Josep A. Duran i Lleida, només li queden dos plens abans d'abandonar definitivament la política. Els seus companys oficialistes, però, tenen comprats molts números per ser a la llista que Unió presentarà a les eleccions del 27-S i que s'acabarà de definir el dia 25 de juliol en un consell nacional que serà menys mogut que els anteriors: les principals veus independentistes de la formació ja es troben en procés d'expulsió.

No tothom es mou

Els diputats crítics amb la direcció d'Unió segueixen el discurs de Mas des dels seus escons habituals. Mercè Jou manté l'escó al costat de Jordi Turull, president del grup parlamentari de CiU. Elena Ribera, Assumpció Laïlla i Joan Recasens també s'asseuen intercalats amb els representants de Convergència. Hi ha menys corbates que habitualment en els bancs nacionalistes, segurament per la calor que escalfa el Parlament. Antoni Fernández Teixidó, que tant podria entrar a la cambra catalana com al parlament britànic, no renuncia ni tan sols a l'americana quan puja per les escales. Poc després d'ell puja Santi Vila, també amb vestit complet, parlant amb Albert Rivera. Mas els segueix de prop, amb la mirada fixa, segurament pensant en un discurs de poc més de vint minuts en què ha justificat el canvi de Govern arran del trencament de CiU. Pilota al punt de penal de l'oposició, que hi ha sucat pa per primer cop en seu parlamentària.

Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha estat un dels més irònics. Amb aquella cara de qui sap que la malifeta provocarà un somriure nerviós en l'adversari i una riallada profunda en els partidaris, Iceta va saludar els diputats amb un "polítics tots". Una manera de referir-se a la polèmica que aquests dies ocupa i preocupa el sobiranisme de tots colors: qui integrarà una hipotètica llista partidària del sí-sí a les eleccions del 27-S. "A vegades la presidència de la Generalitat sembla una tómbola", assenyala el dirigent socialista. Mas se'l mira seriós, posa els ulls en els apunts i afegeix alguna nota mentre Neus Munté, nova vicepresidenta, s'ho mira impertèrrita. Munté estrena lloc al costat esquerre del president. Meritxell Borràs, ara titular de Governació, baixa unes quantes files respecte el seu anterior escó. Jordi Ciuraneta, conseller d'Agricultura, segueix el mateix procés, mentre Jordi Jané, d'Interior, canvia el seient a la mesa del Congrés pel 'front row' del Parlament.

Herrera i les factures

Iceta no és l'únic que té retrets guardats per al president. Joan Herrera també puja al faristol amb un bon bloc de factures preparades per expedir a nom d'Artur Mas. Comença recordant què deia el líder de CDC l'any 2006, quan Pasqual Maragall va decidir expulsar els consellers d'ERC just després que els republicans decidissin defensar el no al referèndum de l'Estatut. Les dures paraules de Mas, en boca d'Herrera -content de fer saber al president que la llista del 'sí es pot' avança-, ressonen mentre Albert Rivera ja prepara la seva intervenció -o míting?-, aquest dimarts íntegrament en català, com la d'Alícia Sánchez-Camacho. La presidenta del PP, amb el motor menys revolucionat que en altres ocasions, no deixa escapar la oportunitat de posar l'article "la" davant la paraula "deute". Els clàssics mai fallen, i menys en seu parlamentària.

Rivera, com després farà la CUP, dedica menys de trenta segons a parlar del canvi de Govern. Prefereix demanar "unió" per aconseguir un millor finançament, reclamar "unió" per avançar cap a una Europa més cohesionada i invocar la "unió" per tenir una "millor democràcia". Què vol dir aquesta insistència amb la paraula "unió"? Apel·lacions a la unitat o dit a l'ull pels socis democristians de Mas, que ja fan via separats? Al president de Ciutadans, bon orador, només li falta demanar directament el vot a l'audiència. De fet, ho fa de forma subtil: "Aquesta etapa política requereix gent nova". Llàstima que s'equivoqui d'escenari, perquè Rivera ja és candidat del partit taronja a la presidència del govern espanyol. Entremig, Jordi Turull treu a passejar el garrot per carregar contra l'oposició. Referències a la directora de comunicació d'Ada Colau inclosa.

Marta Rovira, secretària general d'ERC, és qui menys fica el dit a l'ull del president. Comença llegint passatges de l'acord d'estabilitat parlamentària signat per CiU i els republicans el desembre del 2012. Acaba amb un prec a Mas: formar un govern de concentració després del 27-S que tingui clars els primers cent passos de la independència. Aquesta tarda, però, hi ha hagut més passos físics que polítics. Especialment els dels diputats oficialistes d'Unió que, menys encorbatats que de costum, s'han desplaçat cap a la cinquena i la sisena fila de l'hemicicle per assistir a un debat crepuscular. La legislatura s'acaba, els retrets es mantenen. Perquè els divorcis, per més amistosos que siguin, acaben tenint seqüeles. Dins i fora de casa.