Mas: "Van descaradament contra mi"
El president diu en un llibre que una declaració unilateral d'independència podria no servir "de res"
Barcelona.A trenta dies per acabar l'any, amb menys d'un mes per consensuar la pregunta i la data de la consulta, que s'hauria de celebrar l'any que ve, un Artur Mas sincer i sense pèls a la llengua confessa com l'està afectant personalment i políticament el seu gir sobiranista. Ho fa en el llibre 'Servir Catalunya. Artur Mas. L'home, el polític, el pensador' (Ara Llibres), en el qual, en converses amb l'escriptora Teresa Pous, mostra el seu rebuig a l'opció d'una declaració unilateral d'independència. El llibre es publica aquest dilluns.
El president confessa que se sent odiat i perseguit a la resta de l'Estat a causa de la seva aposta per l'estat propi: "Van contra mi. Van descaradament contra mi. Jo ara m'he convertit en l'objecte de desig més pervers per part d'alguns. Sóc un personatge odiat en algunes parts d'Espanya i, concretament, a Madrid".
Disposat a fer "sacrificis"
També explica com intenten enfonsar-lo, tant políticament com personalment: "A mi han intentat i seguiran intentant enfonsar-me, i si per enfonsar-me han d'intentar enfonsar la meva família, també ho faran. Ja han demostrat que, com a mínim, són capaços d'intentar-ho". Amb tot, es mostra disposat a fer "sacrificis personals", tot i que admet que en alguna ocasió li ha passat pel cap la temptació de deixar-ho córrer. Afegeix, però, que només tiraria la tovallola "per un problema familiar molt gran". O bé si arriba a la conclusió que s'ha convertit "en un problema més que no pas una solució per al país". Poques vegades el president s'havia mostrat tan clar sobre el seu paper en el procés independentista, i també sobre la declaració unilateral d'independència que es reivindica com a pla B en alguns sectors sobiranistes. Mas defensa la consulta "si es donen les condicions que s'han de donar per fer-ho en la línia de la màxima fortalesa", però rebutja la declaració unilateral, almenys a curt termini: "El que s'espera al món és que ens carreguem de raó respecte al fet de voler votar, no s'espera que fem una declaració unilateral d'independència. [...] Si no et reconeix ningú, les independències són un desastre monumental". En aquesta línia, insisteix: "Si Catalunya es declarés un estat independent i no ens reconeguessin internacionalment, hauríem anat molt de pressa, potser hauríem guanyat, però no hauria servit de res". Al seu parer, els que defensen la unilateralitat tenen "moltíssima pressa", una actitud que identifica amb "una mica de desconfiança respecte a la solidesa del poble català".
El president argumenta que per declarar la independència es necessiten més estructures d'estat, sobretot la Hisenda pròpia: "Després d'haver declarat la independència, ¿l'endemà hauré de trucar jo al president del govern espanyol i demanar-li per favor que, després d'haver declarat la independència, ens cobri els impostos, que és l'acte de major dependència que pot fer un poble? Això seria un gran ridícul". Malgrat l'oposició a la via unilateral, Mas acaba admetent que en algun moment Catalunya se l'haurà de jugar, però que haurà de saber triar el millor moment. Això sí, ha de ser, diu, com a molt tard el 2016.
La soledat de CiU
Segons el president, el resultat de les últimes eleccions al Parlament "complica encara més les coses", i reivindica que davant de la situació política actual es necessiten "lideratges molt forts", perquè sinó "els altres, que són més forts, identifiquen la debilitat". Tot i aquestes consideracions, el president assegura que accepta el "veredicte" dels últims comicis.
En referència a l'actitud de la resta de partits parlamentaris, Mas afirma que CiU està sotmesa a una "situació duríssima" perquè és l'únic partit que assumeix, "gairebé en solitari" la responsabilitat de governar en un context de condicions econòmiques dures. "La realitat és que al Govern se l'ajuda molt poquet. Algun partit, com és el cas d'ERC, l'ajuda, però en general, se l'ajuda molt poc. Estem en les pitjors de les situacions possibles i molt sols. Això produeix un desgast molt gran", considera.
A causa d'aquesta situació, Mas constata que "tot costa molt més" perquè s'inverteix més temps en "tota mena de pactes i de petites negociacions" i afegeix que aquesta circumstància treu molt temps per ocupar-se de "tota la resta".
El president de la Generalitat descriu l'experiència d'una "duresa molt gran"que està vivint el Govern i fa referència als diferents fronts oberts: crisi econòmica i recessió, atur i pobresa, retallades "pertot arreu", pujades d'impostos, incomprensió, "manca de lleialtat" del govern de Madrid, "manca d'autonomia" i de capacitat de prendre decisions i "fredor" des de fora d'Espanya pel procés que s'està tirant endavant.
Escepticisme davant d'una oferta del govern espanyol
Sobre el moment que està el procés, Mas admet que "algú pot pensar que una alternativa seria que l'Estat espanyol fes un oferiment a Catalunya de grandíssim nivell" que inclogués l'autonomia fiscal i financera que té el País Basc, el blindatge de l'autogovern, i la sobirania cultural i lingüística. Aquesta seria, segons el president, una "alternativa a valorar". Tot i així, constata que perquè aquesta alternativa existís, l'estat espanyol l'hauria de posar sobre la taula. "Com que no l'ha posat sobre la taula vol dir que no existeix, que no hi ha alternativa possible", conclou.
De fet, el president es mostra "molt escèptic" davant la "capacitat de reacció de l'estat espanyol en el sentit de fer un oferiment atractiu i interessant a Catalunya". En tot cas, referma que si hi hagués una proposta de l'estat espanyol s'hauria de poder votar per veure quina de les dues propostes trien els ciutadans.
Sentit d'estat i sentiment de país
La recepta del president davant de la situació política actual és actuar serenament, en positiu i amb absència total de violència, demostrant que el poble català "no té cap ganes de barallar-se amb Espanya". En aquest sentit, ha apel·lat al "sentit d'estat" que implica posar-hi "el cap" i al "sentiment de país" que suposa "posar-hi el cor".
"Si Catalunya vota llibertat, Catalunya serà lliure. Catalunya es vol emancipar dels governs espanyols, però no vol posar fronteres. Estimem els pobles d'Espanya", conclou.