De la humilitat de Mas al somni institucionalitzat de la CUP: anàlisi de les reaccions dels candidats
Els caps de llistes electorals han dit molt amb l'escenografia i l'actitud de les seves intervencions just després de conèixer els resultats
BarcelonaTotes les dades del 25-N, per demarcacions, per pobles, per partits
Artur Mas: alguna cosa ha succeït durant la nit quan el guanyador, que normalment surt el darrer de la nit, ha sortit el primer i el missatge més repetit ha estat el de la coresponsabilitat i de no entendre gaire bé què ha passat. No s'ho esperaven. El gir programàtic i ideològic no ha acabat d'agradar a tota la base. Pagarà CiU les enquestes que els situava prop de la majoria absoluta? Jo no ho faria.
El president més humil, corbata grisa, no assumeix sol la derrota: Unió l'envolta (Duran, De Gispert i Pelegrí). També hi és la seva dona, un gest que parla per si sol. La nit que el #totsambelpresident es va quedr atònit i desconcertat –i va patir la síndrome 'posttrending topic'–. El president ho resumeix a la perfecció: "La situació no queda fàcil, però anirem endavant".
Oriol Junqueras: el guanyador de la nit és generós amb la resta de forces polítiques i les felicita; atent amb les persones –"el moment és greu"–, i detalla autoestima amb la pròpia gent. Eufòria continguda.
Avís a navegants –en to professoral–, canvi de rumb de retallades i missatge ambiciós de futur i declaració d'intencions: "Aquells que encara no ens han fet confiança: que no ens deixin sols. L'hora és greu, nosaltres no us abandonarem".
Cap missatge ni a Europa ni al món.
Pere Navarro:cares llargues de la vella guàrdia pretoriana, la cara del president Montilla parla per tots els altres, excepte per Carme Chacón –l'única que somriu–. No preguntarem el perquè d'aquest somriure.
Parla de la participació i de la fragilitat del moment per no reconèixer obertament que cada elecció que passa el PSC no disposa de sostre i el cop no s'atura; poca autocrítica i menys reflexió.
Alícia Sánchez-Camacho: l'atac és la millor defensa i segueix al peu de la lletra les ordres de Génova: carrega contra Mas, tapa la gestió del govern Rajoy i dissimula el fracàs que suposa que Ciutadans li hagi robat el protagonisme unionista del no.
Intervenció llegida, al costat del ministre de l'Interior i amb un Cornet "excessivament" rialler.
Joan Herrera:una camisa blanca arromangada, sense corbata, un somriure "content" i una gestualitat forçada per tapar que esperaven créixer molt més i que aquestes havien de ser les seves eleccions. La realitat és una altra. Cent vint-i-cinc mil vots més és una bona notícia per al partit, però no per erigir-se en l'alternativa. L'actitud d'Iniciativa i els seus portaveus ha de deixar la contundència per la utilitat.
Albert Rivera: "Mr. Libertad", altiu, ostentós. El bon resultat farà que l'estil barroer i prepotent que caracteritza la vella política sigui encara més protagonista a l'hemicicle durant la propera legislatura que estrenarem en breu. La Catalunya "real dels 9 escons".
David Fernàndez: el tro de la nit. La força de la utopia que vol canviar-ho tot i que no vol afluixar. ¿Com mantenir viu el somni i combatre l'institucionalisme que suposarà la tribuna del Parlament? Molt interessant construir i mantenir aquesta narrativa.
Totes les dades del 25-N, per demarcacions, per pobles, per partits