Mas alerta que si Catalunya no fa els deures d'austeritat anirà cap a “l'autoliquidació”
El president anuncia que la Generalitat s'acollirà al FLA el 2013 i diu que reduir el dèficit permetrà “treure'ns la dependència” de l'Estat
BarcelonaEl president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha alertat aquest dilluns que si Catalunya no fa els deures pel que fa a les polítiques d'austeritat acabarà caminant cap a “l'autoliquidació”. Davant d'aquells que demanen un cop de volant en matèria econòmica, Mas ha advertit que ara per ara no hi ha més remei que ajustar els comptes per disminuir el dèficit. El president ha avançat que l'any vinent el Govern tornarà a acollir-se al fons de liquiditat autonòmic (FLA) perquè, malgrat que no li “agrada” haver de recórrer a aquest mecanisme, “l'alternativa seria no pagar” les obligacions que té la Generalitat.
En la seva compareixença davant la diputació permanent del Parlament per donar explicacions sobre l'adhesió de Catalunya al FLA per aquest any, Mas ha subratllat que, malgrat veure “excessiva” la pressió europea per reduir el dèficit en plena recessió, la Generalitat no té prou força per imposar un canvi de criteri. “Ni la gran França ha estat capaç de fer-ho”, ha destacat.
Mas, que en el proper exercici haurà d'afrontar una retallada d'uns 4.000 milions d'euros, ha advertit que “la no austeritat portaria al col·lapse”. “Si agafem un globus i l'anem inflant, al final peta. Si volem que no peti, algú ha d'estar disposat a deixar escapar una mica d'aire”, ha explicat gràficament. Per Mas, “la millor política que podem fer per treure'ns de sobre la dependència del govern espanyol és arribar al punt que no els necessitem. Si no, anirem a l'autoliquidació”.
Catalunya acudirà de nou al FLA el 2013
Segons Mas, primer cal passar per “l'adreçador” de l'austeritat, perquè reduir el dèficit de Catalunya “és la manera de deixar de dependre de Madrid”. Acollir-se al FLA (aquest any Catalunya n'ha demanat més de 5.300 milions d'euros) representa a parer seu acceptar un “control temporal” de l'Estat mentre Catalunya acaba de fer els deures i intenta canviar el 'statu quo'. Però, tot i així, no ha volgut confirmar si Catalunya podrà ajustar aquest any el seu dèficit a l'objectiu de l'1,5% del PIB que li exigeix l'Estat.
En la seva primera intervenció, Mas ha acusat l'Estat d'"ofegar i escanyar" les comunitats autònomes i abocar-les a fer uns ajustos "molt durs", que poden amenaçar aspectes fonamentals de l'estat del benestar. Mas ha retret al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que es negui a flexibilitzar els objectius de dèficit de les autonomies i les condemni a més retallades per a l'any vinent en àmbits com la sanitat, l'ensenyament i els serveis socials. Davant d'això, ha fet una crida a les forces polítiques catalanes perquè facin pinya i aixequin la veu de manera unitària per exigir un tracte més "lleial i just".
El president en funcions ha recordat que Brussel·les ha permès a Espanya incrementar el seu límit de dèficit per al 2012 del 4,4 al 5,3%, i més tard elevar-lo fins al 6,3% del PIB, gairebé dos punts que representen, a la pràctica, 20.000 milions més d'oxigen per al tresor públic. Però en lloc de compartir aquest marge amb les autonomies, ha denunciat Mas, l'Estat "s'ho ha quedat tot per ell".
"Ajustos molt durs"
Fins i tot ha reduït els límits de dèficit autonòmics fins a l'1,5% aquest any i el 0,7% per al 2013, cosa que suposa un "ofegament i escanyament" de les comunitats autònomes, que representen el 35% de la despesa pública de tot l'Estat, sobretot en sanitat, ensenyament i serveis socials, àmbits que poden quedar afectats "greument". "Això obliga a fer uns ajustaments molt durs que no tenen sentit", ha advertit.