Política05/01/2015

Cinc reunions, gestos pressupostaris i cap acord electoral: el balanç de les cites Mas-Junqueras

El president de la Generalitat i el líder d'ERC s'han tornat a reunir aquest dilluns al Palau de la Generalitat i segueixen sense resoldre la incògnita del calendari electoral

Oriol March
i Oriol March

BarcelonaL'embranzida del 9-N ha desembocat en cinc cimeres entre Artur Mas i Oriol Junqueras que, de moment, no han permès fructificar un acord per celebrar un referèndum sobre la independència en forma d'eleccions plebiscitàries. L'últim episodi, aquest dilluns de vigília de Reis al matí, també ha acabat sense entesa, segons ha pogut saber l'ARA. Es tractava de la primera trobada del 2015 entre el president de la Generalitat i el líder d'ERC i se suma a quatre reunions anteriors en què els dos dirigents sobiranistes han constatat les seves diferències sobre la manera d'afrontar les futures eleccions: si cal fer-ho amb una llista unitària –fórmula preferida per Mas i CDC– o bé amb llistes separades unides per un paraigua comú. Aquesta és la fórmula que prefereixen els republicans i que comparteix la CUP.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Quina ha estat la seqüència d'aquestes reunions? Van començar el 13 de novembre al Parlament, gairebé fa dos mesos, en el marc d'una ronda de contactes del líder de CiU amb tots els partits sobiranistes un cop passat el 9-N. Però els contactes de debò s'han produït un cop Junqueras i el president ja havien fet públic en dues conferències el seu posicionament sobre l'escenari posterior a la jornada de participació. La negociació sobre les plebiscitàries es va unir aleshores a les converses per la tramitació dels pressupostos de la Generalitat per al 2015, que una setmana més tard van superar el primer tràmit al Parlament gràcies al fet que ERC va tombar les esmenes a la totalitat de la resta de l'oposició. Junqueras, però, es manté ferm en la seva voluntat que els comptes catalans no s'abordin fins després d'uns comicis que atorguin, segons defensa, el mandat democràtic per caminar cap a la independència. Aquestes són les dates claus d'una negociació que juga contra el calendari: si es volen fer les eleccions catalanes abans de les municipals, les decisions no es poden allargar més de dues setmanes.

Cargando
No hay anuncios

10 de desembre: tempteig a Palau

A l'entorn de Mas no va caure bé la conferència que Junqueras va pronunciar una setmana abans al Palau de Congressos de Catalunya. El president va acostar-s'hi per escoltar en persona les valoracions del president d'ERC, i va observar com descartava concórrer a les properes eleccions amb una llista unitària. "Suma més la unitat de tots que no la d'uns quants", va defensar el líder republicà. La cimera del 10 de desembre va ser la segona després del 9-N i va servir per constatar les diferències entre els dos dirigents sobre la llista unitària. Junqueras, de fet, va advertir a Mas que una fórmula com aquesta cedia espai a Podem –un partit en ascens fulgurant–, però CDC brandava aleshores unes enquestes que donaven més de 70 diputats a una "llista de país". Un sondeig encarregat per ERC contradiu els guarismes convergents i assenyala que el sobiranisme obtindria més bon resultat amb diverses llistes. La conversa del 10 de desembre va servir, això sí, per pactar cert oxigen als pressupostos que el conseller Andreu Mas-Colell va presentar al Parlament el 2 de desembre. Un cop els republicans donen per trencat el pacte de legislatura, CiU es troba en minoria a la cambra catalana.

Cargando
No hay anuncios

19 de desembre: fins després de Reis

Els missatges creuats han estat constants al llarg d'aquesta negociació que encara dura. Durant la setmana del 15 de desembre, Mas es va encarregar de deixar clar que calia apostar per la "col·laboració" i no per la "confrontació", i assegurava al seu entorn que estava "desconcertat" amb Junqueras. El dia 17 els pressupostos van passar el primer tràmit al Parlament i l'endemà ho va fer la llei d'acompanyament dels comptes després que Lluís Salvadó, vicesecretari general d'ERC i home de confiança de Junqueras, carregués durament contra CiU per no convocar encara les eleccions plebiscitàries. És en aquest context que Mas i el president d'ERC es van tornar a reunir el 19 de desembre. La cita només es va allargar durant mitja hora, i no va servir per desencallar res. El líder de CiU seguia mostrant-se reticent al pla de Junqueras, i ERC constatava com Mas seguia enrocat en la llista unitària. "No hi haurà novetats fins després de Reis", asseguraven aleshores fonts nacionalistes. Els contactes, però, van seguir. I, aquest cop, amb convidats.

Cargando
No hay anuncios

27 de desembre: cimera a cinc per desencallar la situació

Just després de Sant Esteve, Mas i Junqueras es van tornar a citar al Palau de la Generalitat per mirar de trobar el desllorigador del calendari electoral. Aquest cop, però, no ho van fer sols. Els van acompanyar Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC); Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, i Josep Maria Vila d'Abadal, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Segons fonts coneixedores de la trobada consultades per l'ARA, a la cimera –celebrada concretament a la Casa dels Canonges, residència oficial del president de la Generalitat–, els líders de CiU i ERC van constatar un cop més les seves posicions distants pel que fa al format de les candidatures que haurien de concórrer en unes plebiscitàries sobre la independència. De fet, tots dos van reiterar els arguments que havien esgrimit en les seves respectives conferències.

Cargando
No hay anuncios

Quina podia ser l'opció que desencallés la negociació? Va ser Vila d’Abadal l’encarregat de verbalitzar, en nom dels tres representants de les entitats civils, una proposta de confluència que, inicialment, va desconcertar tant Mas com Junqueras: confegir dues llistes, una al voltant de Mas, acompanyat de personalitats de la societat civil i amb Convergència relegada, i una d'encapçalada per Junqueras, acomboiat exclusivament pel seu partit i sense independents. “Ell, a diferència de Junqueras, no ha dit que no”, fan notar fonts de la Generalitat. En la pugna per les plebiscitàries també hi juga un paper la por d’aparèixer com l’actor inflexible que bloqueja tota aproximació. “La proposta no ens entusiasma, comportaria sacrificis importants per a nosaltres, però el procés mereix que ens l’estudiem”, raona un dirigent nacionalista. CDC l’analitzarà després de Reis, segons assenyalava diumenge l'ARA.

5 de gener: la primera reunió del 2015

Cargando
No hay anuncios

Mas i Junqueras s'han reunit per primera vegada el 2015 aquest dilluns al Palau de la Generalitat. Tampoc hi ha hagut acord per desencallar l'escenari electoral. El president té prevista una compareixença pública el proper dimarts després de la reunió de Govern a l'espera de trobar un acord amb el dirigent republicà. El calendari apressa: si les eleccions catalanes es volen fer abans de les municipals, en dues o tres setmanes –com a molt– s'ha de desbloquejar la situació. I, entremig, s'haurà de celebrar el debat en comissió dels pressupostos, en què ERC ja ha anunciat que s'hi oposarà.