Artur Mas liquida el tripartit i serà president

Ni guanyar en vots, ni guanyar en escons: el que necessitava CiU era alçar-se amb el govern i això és el que ha aconseguit aquest 28-N Artur Mas, amb una victòria còmoda de 34 diputats de diferència respecte del PSC

Artur Mas i Elena Rakosnik
àlex Gutiérrez M.
29/11/2010
2 min

BarcelonaLa famosa travessia del desert de CiU ha tocat la seva fi. Tot i no aconseguir la majoria absoluta que cobejaven –es queden amb 62 escons–, Artur Mas serà el nou president de la Generalitat. Ho ha posat fàcil l'enfonsament dels partits del govern sortint, especialment PSC i ERC, que perden 9 i 11 diputats, respectivament. Són resultats molt negatius per a tots dos: els socialistes fan el seu mínim històric amb 28 diputats i ERC passa a ser de tercera a cinquena força. També ICV baixa, dels 11 que tenia al 2006 als 9 actuals. El PP, en canvi, guanya 4 diputats –de 14 a 18– amb la qual cosa Alicia Sánchez-Camacho supera l'anterior marca dels populars, aconseguida per Aleix Vidal-Quadras. La sorpresa de la nit la va donar SI, que avançat ja el recompte consolidava 4 diputats. I l'ensurt, per a molts, va dur la cara de Josep Anglada: el primer escrutini atorgava tres escons a la formació xenòfoba, que finalment va perdre en no arribar al llindar del 3%. Ciutadans, per part seva i malgrat les batusses internes, manté els tres diputats.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En les seves primeres declaracions públiques, davant les càmeres i també al balcó de l'Hotel Majestic, Artur Mas va ser d'eufòria breu –“Aquest any, sí!” i “Ja era hora” van ser les úniques concessions a l'exaltació– per adoptar de seguida un to institucional en el qual va demanar “als set milions i mig de catalans” que l'ajudessin a “aixecar Catalunya”. La responsabilitat va ser una de les idees repetides implícita o explícitament en les seves intervencions.

A l'altra banda de l'espectre emocional, les cares llargues dominaven l'aparició de Montilla davant militants i mitjans. El primer secretari general del PSC anunciava que no repetiria en el càrrec i que, en el proper congrés del partit, no presentaria candidatura. Aquest congrés està previst per després de les municipals, però minuts després de la seva intervenció la seu electoral del PSC anava plena del rumor que s'avançaria la seva convocatòria (o se'n faria un d'extraordinari abans). Company de derrota, Joan Puigcercós reconeixia haver perdut “la confiança de milers de ciutadans de Catalunya”, però no insinuava canvis o moviments de fons interns.

La nit electoral va ser tranquil·la. L'únic incident ressenyable el va protagonitzar una persona infiltrada a la seu del PSC amb fals carnet de periodista, que va llençar un ou al cap de Miquel Iceta. Ho va fer al crit de Viva España, en el moment en què el portaveu socialista feia la seva primera intervenció.

stats