La Fiscalia es querellarà contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N
Probablement també es dirigirà contra un altre responsable polític en relació amb les paperetes del 9-N. La Fiscalia estudia atribuir als querellats els delictes de malversació de diners públics, desobediència i prevaricació
BarcelonaLa Fiscalia Superior de Catalunya té previst presentar aquest dimecres una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Educació, Irene Rigau, per suposades responsabilitats penals en el procés participatiu del 9-N, segons han informat a EFE fonts judicials.
La querella es presentarà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè els denunciats són aforats.
També es podria dirigir contra el titular de la conselleria vinculada a la confecció de les paperetes del 9-N, elaborades per presos de les presons catalanes. En principi no anirà contra els responsables dels locals públics que van servir de punts de votació.
La Fiscalia General de l'Estat ha enviat un primer esborrany a la Fiscalia de Catalunya, en el qual s'està treballant.
Entre els delictes que la Fiscalia estudia atribuir a Mas i als consellers hi ha el de malversació de diners públics, per les despeses que ha suposat per la Generalitat la celebració del procés participatiu i els seus preparatius. Segons el ministeri públic, els membres del Govern que seran denunciats podrien haver comés també un delicte de desobediència per haver assumit el lideratge del procés malgrat haver estat suspesa pel Tribunal Constitucional, així com prevaricació.
Aquest dissabte la Fiscalia ja va obrir una investigació sobre el procés participatiu. De fet, el 9-N al vespre, poc després del tancament dels punts de votació, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va fer una ràpida compareixença pública –sense preguntes i prevista en un primer moment només per a TVE– per posar veu a una nota que la Fiscalia General de l'Estat acabava d'enviar als mitjans: el ministeri públic continuava "recopilant dades" per valorar possibles "responsabilitats penals" i exercir, si calia, "les oportunes accions legals".
Tot i que poques hores abans del 9-N el ministeri públic havia augmentat la pressió –demanant a la Generalitat una llista dels locals de votació i la identificació dels seus responsables–, finalment el mateix dia va rebaixar el to i, quan el 9-N alguns partits polítics i particulars van demanar la retirada immediata de les urnes, s'hi va posicionar en contra, ja que ho va considerar una mesura cautelar "desproporcionada". No interessava la imatge –en una jornada que transcorria tranquil·la i sense incidents remarcables– de la policia retirant urnes i material. Tanmateix, la Fiscalia no tenia intenció de deixar-ho estar, i durant aquests dos dies ha analitzat les dades que havien sol·licitat, així com el desenvolupament dels fets.
Llista sí, però no responsables
Els Mossos d'Esquadra van remetre a la Fiscalia Superior de Justícia, tal com els va demanar aquest òrgan (a instàncies de la Fiscalia General de l'Estat), la relació de locals públics propietat de la Generalitat on es va celebrar el procés participatiu del 9-N, però sense identificar els responsables dels punts de votació. Els Mossos es remetien a un escrit de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, en què assegurava que la Generalitat es responsabilitzava de l'obertura d'aquests locals. Així, Ortega sostenia que no estava "en condicions" de proporcionar una informació "de la qual no disposa", ja que "s'ignoren les condicions concretes en les quals es pot haver accedit a cadascuna de les dependències".
Paral·lelament a la investigació de la Fiscalia, diferents jutjats de Catalunya mantenen investigacions obertes arran de denúncies de partits i particulars. Tot i així, en cas que evolucionin, acabaran arribant al TSJC, ja que les persones denunciades són aforades.