Mas publica una onada d'articles en diversos diaris europeus per donar la seva visió després del 9-N

BarcelonaEl president de la Generalitat, Artur Mas, està publicant una onada d'articles en diversos diaris europeus per donar la seva visió després del 9-N. Entre el 18 de novembre i aquest mateix dilluns, publicacions de Macedònia, Lituània, Luxemburg, Portugal, Estònia, Irlanda i Suïssa han inclòs l'opinió del president de la Generalitat, que pregunta als governs d'Europa per què Catalunya no pot votar com ho va fer Escòcia. "Som ciutadans de segona classe? Per respecte als valors democràtics que compartim amb la resta d'Europa, crec que hem arribat al punt en què hem de fer aquesta pregunta més enllà de les nostres fronteres i més enllà del punt en què aquest 'és un assumpte intern d'Espanya'", remarca.

L'estratègia d'exteriors de la Generalitat té una sèrie de països prioritaris com són Alemanya, França, Gran Bretanya o Estats Units, en els que es dediquen esforços específics per traslladar el missatge del Govern. Ara bé, en moments especials, com ha estat el 9-N i la conferència que va pronunciar Mas la setmana passada, es fan onades de publicacions en països de menys rellevància. És la manera que té la Generalitat de transmetre la seva visió tenint en compte que no té recursos suficients per dedicar-se a tots els països.

Aquesta és ja la tercera onada de publicacions, i està de moment conformada per set diaris de Macedònia, Lituània, Luxemburg (Luxemburger Wort), Portugal (Publico), Estònia (Postimees), Irlanda (The Irish Times), Suïssa (Le Temps). Ara bé, és probable que s'ampliï a algun altre mitjà, han explicat a l'ACN fonts del Govern.

Mas explica als lectors europeus que el 9-N va tenir una participació similar a unes eleccions europees "tot i la clara oposició" del govern espanyol, i posa en èmfasi que fins i tot hi va haver un "atac cibernètic professional amb clares intencions polítiques i també per posar en risc els serveis bàsics prestats als ciutadans per part de la Generalitat". Segons ell, l'executiu de l'Estat va intentar "per tots els mitjans possibles espantar els ciutadans a través d'amenaces legals".

La pregunta que cal fer ara, a parer del president de la Generalitat, és "per què no poden els catalans votar en un referèndum legal, com els d'Escòcia i el Quebec", i creu que aquesta pregunta toca ja traslladar-la més enllà de les fronteres catalanes i espanyoles. "Per què no poden votar els catalans? No estem demanant per donar suport al 'sí' o 'no', sinó només que el nostre dret al vot sigui reconegut", ha reivindicat.

El president català s'ha queixat que en lloc de tenir un executiu espanyol que faci campanya encara que sigui pel 'no' en un referèndum com el d'Escòcia, el govern de Mariano Rajoy "menysprea i amenaça Catalunya", i diu que el 9-N va ser una "farsa inútil i antidemocràtica".

"No volem fer mal a ningú, i menys als nostres veïns espanyols. Però Catalunya mereix una resposta i aquesta resposta sigui en forma d'una papereta i una urna", ha conclòs.