Artur Mas declara al jutge que és el "responsable únic" i el "promotor polític" del 9-N

BarcelonaEl president en funcions, Artur Mas, ha declarat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que és el "promotor polític" i el "responsable únic" de la consulta que finalment es va fer el 9-N. Segons fonts que han tingut accés a la declaració, que s’ha fet a porta tancada, Mas també s’ha definit com a "coresponsable" de la decisió del Govern de suspendre el primer 9-N –després de la prohibició per part del Tribunal Constitucional el dia 4 de novembre– i ha explicat que, a partir de llavors, la consulta va quedar en mans dels voluntaris, que van ser els que finalment la van executar.

Mas ha definit el 9-N com "la fita fonamental de la legislatura" i també s'ha responsabilitzat davant del jutge Joan Manuel Abril de la prestació de mitjans i espais de la Generalitat per tal que es pogués fer. Tot i això, ha diferenciat el 9-N que finalment es va fer del que estava previst i que havia de dur a terme l'administració, una diferència que també van fer quan van declarar l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Educació en funcions, Irene Rigau. Fins i tot ha argumentat que el procés de participació que finalment es va fer era tan diferent de la consulta que s'havia previst que no poder-la fer va deixar una única alternativa possible: avançar les eleccions i convocar-les per al 27 de setembre.

Com que s'ha declarat responsable polític del 9-N, Mas ha dit al jutge que no cal que es busqui més per trobar el culpable de la consulta. Ha parlat amb calma, segons algunes fonts que han tingut accés a la declaració, tot i que l'advocat de Manos Limpias, Pedro Muñoz, ha assegurat en sortir del tribunal que l'havia vist nerviós, que Mas movia contínuament el peu i li tremolaven les mans i que el seu advocat, Xavier Melero, l'ha hagut d'avisar fent-li gestos que no interrompés el jutge. L'acte judicial –que ha durat prop d'una hora i quart– s'ha fet íntegrament en català. Quan ha sortit del TSJC els milers de persones que s'hi havien concretat al davant, tal com ha passat quan ha entrat, l'han aclamat amb crits d'"independència".

El president en funcions ha dedicat els primers deu minuts a fer una primera intervenció en què, entre altres coses, ha explicat que tampoc contestaria a les preguntes del fiscal i de l'acusació popular –Manos Limpias–, tal com tampoc van fer Joana Ortega i Irene Rigau. Ha carregat contra el canvi de criteri de la Fiscalia i ha recordat que, d'entrada, els fiscals catalans es van oposar a tramitar la querella pel 9-N i que això es va imposar des de Madrid. Fins i tot ha dit que no entenia per què era davant del TSJC i ha explicat que, en tot cas, d'una decisió política li correspondria donar explicacions al Parlament. El fiscal Emilio Sánchez Ulled, que ha assistit a la declaració acompanyat del fiscal superior de Catalunya, Jose María Romero de Tejada, li ha contestat que la Fiscalia actua "únicament i exclusivament" pel principi de legalitat.

El president també ha explicat que, a partir del 4 de novembre, el Govern ja no va fer cap més gestió per al 9-N però que hi havia qüestions, com la pàgina web de la consulta, que no es van poder suspendre, tot i que no es va actualitzar. Ortega ja va declarar abans d'ahir que 'participa2014.cat' s'havia instal·lat en servidors de tot el món per blindar-la davant dels previsibles atacs informàtics i que per això no es va poder tancar a temps. Mas també ha recordat que el 7 de novembre el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va dir que no farien res per impedir la llibertat d'expressió dels ciutadans i l'endemà el president espanyol, Mariano Rajoy, va treure ferro a la consulta desqualificant-la i titllant-la d'"ocurrència".

De fet, Mas ha argumentat que, després de la suspensió del 9-N per part del Tribunal Constitucional (TC), els poders de l'Estat haurien pogut intervenir per aturar-lo, ja fos a través de la Fiscalia o dels cossos de seguretat, i que el TC, el mateix 9 de novembre, no va prendre cap mesura per assegurar que es complissin les seves ordres, si és que creia que s'estaven vulnerant. També ha recordat que l'Advocacia de l'Estat havia reclamat al TC que avisés Mas de les conseqüències jurídiques d'incomplir la decisió de prohibir el primer 9-N i que el TC no va complir aquesta petició. Per això ha explicat que no es podia pretendre que l'únic que estigués obligat a actuar per impedir el 9-N fos ell, que n'havia estat el promotor polític.

Mas s'ha fet responsable de la cessió d'espais i recursos del Govern perquè es pogués fer el 9-N, però ha dit que també es van cedir escoles privades i concertades i d'altres de municipals, que depenen d'altres administracions, i ha recordat que tot i això no s'ha fet cap acció judicial contra els responsables d'aquestes altres administracions, com ara molts ajuntaments. També ha reconegut que havia atès els mitjans de comunicació el 9-N perquè, segons ha dit, era la seva "obligació". I ha afegit que ho era tal com també ho seria avui, quan els atendria després de declarar davant del TSJC.