Mas vol que el primer acord parlamentari de la propera legislatura fixi el full de ruta cap a la consulta
El candidat de CiU dibuixa un text basat en cinc punts: democràcia, transparència, diàleg, Europa i legalitat
BarcelonaEl candidat de CiU a les eleccions catalanes, Artur Mas, ha volgut encetar el primer dia de campanya amb un acte a la seu del partit basat en el dret a decidir i en el seu "compromís" de fer una consulta d'autodeterminació durant els propers quatre anys. Per aquest motiu, Mas ha defensat que el primer acord de la propera legislatura es basi en una "declaració de l'exercici del dret a decidir" basat en cinc punts: democràcia, transparència, diàleg, Europa i legalitat. En tot cas, el candidat ha evitat posar data concreta a la consulta i ha defensat una "reflexió conjunta de tots els partits" per fixar-la.
El concepte de 'diàleg' es refereix al fat que cal mantenir vies de conversa obertes amb Espanya, Europa i la comunitat internacional, mentre que el de 'legalitat' té a veure amb el fet que la consulta es pot fer en el marc català, espanyol, europeu o internacional. En tot cas, Mas ha volgut insistir que aquests cinc punts són una "proposta" i que l'endemà de les eleccions convocarà els partits catalans a una cimera per tractar el dret a decidir.
"Si hi ha una majoria clara de catalans a favor del dret a decidir, això s'haurà de respectar", ha assegurat Mas, que ha considerat que la consulta sobiranista és l'operació política "de més envergadura" dels últims 300 anys.
L'equip de campanya de Mas ha dissenyat uns primers dies basats en el dret a decidir i la defensa de les "estructures" o "instruments" d'estat i de la possibilitat de l'estat propi. Dilluns i dimarts, el candidat se centrarà en les xifres econòmiques i de l'estat del benestar que defensa per als propers quatre anys sense desvincular-ho de l'eix nacional.
Pertinença a la Unió Europea
El candidat, conscient dels dubtes que hi ha a l'entorn de la pertinença a la Unió Europea d'un hipotètic estat català, ha assegurat que no contempla "la possibilitat que se'ns digui que no", i s'ha mostrat confiat que Catalunya seguiria a l'euro. "És qüestió de sentit comú i de grans majories", ha defensat. Mas sempre vincula el procés català a la futura pertinença a les institucions europees.