Artadi insta Sánchez a ser "clar" i a fer una "oferta política" a Catalunya: "Seguim sense saber què vol"

Diu que les decisions del Consell per la República "no tenen una translació directa" amb el Govern

Roda de premsa posterior al consell executiu
Núria Orriols
23/10/2018
4 min

BarcelonaLa portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha instat el govern espanyol a fer una "oferta" que vagi en la línia de resoldre el conflicte a Catalunya i que acabi amb la repressió si vol negociar els comptes de l'Estat amb els independentistes. Una manera de mantenir l'ultimàtum que va llançar el president, Quim Torra, en el debat de política general al cap de l'executiu espanyol. "Seguim sense saber què vol fer. Necessitem que parli més clar. A l'inici parlava d'una solució política, però no hi ha hagut cap pas en aquest sentit", ha afirmat. És per això que Artadi, ara per ara, ha admès que el Govern té "menys esperances ara que al principi" d'assolir un acord amb el govern espanyol per resoldre la situació, però ha dit que es mantindrà en el "diàleg".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, ha explicat que les negociacions amb el govern espanyol no avancen. Artadi ha afirmat que no hi ha "cap oferta" sobre la taula de la Generalitat per resoldre el conflicte a Catalunya i que tampoc s'ha resolt la retirada de recursos per part de la Moncloa contra les lleis socials que va aprovar el Parlament en la legislatura passada.

"No són nous, aquests temes. Ens costa entendre per què encara no ho hem solucionat", ha afirmat. Ara bé, també ha remarcat que això no són "gestos" envers el conflicte a Catalunya, ja que només vol dir que el PSOE té una "política sectorial" diferent del PP.

Artadi també s'ha queixat de l'actitud del govern espanyol d'"excloure" la Generalitat de fòrums internacionals. Ha fet referència al veto del president, Quim Torra, al Fòrum de la Mediterrània, però també el del conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, en unes jornades sobre dominis a internet. "No els agrada el nostre discurs de denúncia sobre la vulneració dels drets digitals", ha criticat la portaveu.

La portaveu també s'ha referit als contactes amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, asseverant que no es tracta d'un emissari del govern espanyol. S'ha refermat a dir que ha de ser Pedro Sánchez qui faci una proposta als independentistes si vol aprovar els pressupostos.

Ha explicat que la trucada que va mantenir Pablo Iglesias amb l'expresident Carles Puigdemont diumenge va ser per "comentar l'actualitat". També la trobada que va mantenir el líder de Podem a Lledoners amb els presos de JxCat Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull. "Iglesias no va venir com a missatger de Pedro Sánchez, va ser més un comentari sobre l'actualitat política i la necessitat de mantenir el contacte", ha dit.

Sobre l'altra trobada, la d'Oriol Junqueras amb Iglesias a Lledoners, Artadi ha dit que s'ha informat del contingut a través dels mitjans de comunicació. Ha remarcat que va ser una trobada entre dos partits: ERC i l'espai de Podem i els comuns.

La relació del Consell de la República i la Generalitat

Artadi també ha dit que els "àmbits d'actuació" del Consell de la República i la Generalitat seran diferents i que, per tant, "les decisions d'actuació del Consell no tenen una translació directa amb el Govern".

La portaveu ha tret ferro al fet que ahir, en la reunió a Waterloo, no hi participés la CUP, i ha dit que es mantindran els contactes perquè els anticapitalistes també s'acabin sumant al projecte de Puigdemont a l'exili.

Les hipoteques i el Tribunal Suprem: "Escandalós"

Pel que fa a la polèmica per la decisió del Tribunal Suprem d'aturar els efectes de la sentència sobre les hipoteques, Artadi ho ha titllat d'"anomalia". Ha comentat la sorpresa que han expressat els juristes davant la paràlisi dels efectes d'una sentència ferma que afecta consumidors i bancs. "És escandalós que durant aquests quinze dies la gent no sàpiga qui ha de pagar un impost", ha dit, ja que el Tribunal Suprem està valorant si a partir d'ara –arran de la darrera sentència de la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal– els bancs han de pagar aquest impost, i no el demandant de la hipoteca, també amb caràcter retroactiu.

"Ens sembla escandalós", ha afirmat. "Sembla que les prioritats dels organismes de l'Estat es veuen distorsionats segons a qui afecta la decisió". En aquest cas, els bancs.

Els principals acords de Govern: un nou cànon per a les activitats a la costa

A banda de la creació del consell assessor per impulsar el Fòrum Cívic i Social per al debat constituent, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat l'avantprojecte d'ordenació de litoral, que ja va ser impulsat en la legislatura passada per l'exconseller Josep Rull, ara empresonat, però que va decaure amb la convocatòria d'eleccions per part del govern espanyol en virtut de l'article 155. L'objectiu, ha explicat Calvet, és "protegir el litoral": "Ens dotem d'un nou instrument per gestionar el nostre litoral de forma integral". Les problemàtiques que abordarà seran: el pla d'ordenació del litoral català (fixarà l'estat de preservació de la costa, quina activitat pot suportar i quines mesures es poden impulsar per protegir l'ecosistema); el pla d'usos del litoral, i un nou cànon a favor de la Generalitat per a les activitats que es duguin a terme a la costa. La recaptació –es calcula que serà mig milió d'euros– anirà destinada, ha explicat Calvet, a preservar el litoral i la lluita contra el canvi climàtic.

La llei "reserva la Generalitat" com a administració de "referència", però dota de més funcions els ajuntaments, sempre respectant –ha dit– les competències que té atribuïdes l'Estat. El conseller també ha remarcat la creació de la Taula del Ter, paralitzada pel 155, sobre els usos de l'aigua de la conca. Entre els projectes hi ha una "ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera".

El consell executiu també ha acordat destinar 30 milions d'euros a comprar pisos provinents d'execucions hipotecàries i destinar-los a lloguer social. L'encarregada de vehicular-ho serà l'Agència Catalana d'Habitatge a través d'un préstec de diners de l'Institut Català del Sòl (Incasòl). Això permetrà a l'Agència, segons Calvet, comprar al voltant d'uns 400 d'habitatges.

La consellera de la Presidència i portaveu, Elsa Artadi, també ha explicat que el Govern ha renovat el conveni amb l'Estat per a la gestió de beques i ajuts a l'estudi del curs 2018 i 2019. Ha remarcat que, malgrat les sentències favorables del Tribunal Constitucional a la Generalitat, continua l'incompliment "reiterat" de l'Estat en l'àmbit del traspàs de beques a la Generalitat. Un retard que obliga el Govern a signar, de nou, aquest conveni entre el ministeri i el departament d'Empresa.

stats