El Consell per la República no intervindrà en el Govern però tindrà un "rol important" en l'independentisme
Artadi afirma que és una entitat de dret privada i que no es finançarà amb diners públics
BarcelonaLa portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha assegurat aquest dimarts que el Consell per la República, que es presentarà aquesta tarda al Palau de la Generalitat, no tindrà finançament públic ni intervindrà en el dia a dia de les decisions del Govern. Ara bé, sí que ha afirmat que tindrà "interacció" amb les institucions i li ha reservat un "rol important" en "l'articulació del moviment independentista".
En tot cas, la portaveu de Govern ha justificat que es presenti aquest dimarts a la tarda al Saló de Sant Jordi pel "reconeixement" que l'executiu dona a l'expresident Carles Puigdemont i els exmembres del Govern a l'exili. Un executiu que Artadi ha reconegut com a “legítim”.
"No està previst que entri en el dia a dia de les polítiques de la Generalitat, però sí que tingui un rol molt important en l'articulació del moviment independentista", ha dit, i ha afegit que "és un element més per implementar el mandat de l'1 d'octubre". "Ha d'ajudar a la unitat", ha conclòs Artadi.
L'ultimàtum de Torra es traslladarà amb els pressupostos
La portaveu ha avalat l'ultimàtum que el president de la Generalitat, Quim Torra, va fer al cap de l'executiu, Pedro Sánchez (va instar-lo a proposar un referèndum d'autodeterminació abans del novembre). "Estem d'acord amb el que va dir el president", ha dit, i ha aclarit que aquest ultimàtum es traslladarà a la llei de pressupostos si abans no hi ha una proposta per resoldre el conflicte per part de Pedro Sánchez. En cas que no hi sigui, Artadi ha dit que els independentistes votaran que no als comptes.
Per a Artadi, l'aprovació dels pressupostos està "a les mans" del govern espanyol i que, per tant, ha de ser Sánchez qui faci una proposta als independentistes.
Ara bé, Artadi ha distingit l'aprovació dels comptes de les qüestions sectorials, malgrat que Torra va dir que no se li garantiria "cap estabilitat" a l'executiu de Madrid. "S'ha de veure cada cas", ha dit la portaveu, Elsa Artadi, i ha afegit que el Govern està "coordinat" amb els grups parlamentaris del PDECat i ERC al Congrés de Diputats.
Sobre com ha de ser aquest moviment del govern espanyol, Artadi ha dit: "Aquí hi ha un conflicte polític que necessita una solució política i hi ha un problema humanitari, que és la presó i l'exili. La solució ha d'anar per les dues vies. Sánchez no pot fer veure que el moviment independentista no existeix", ha dit la consellera de la Presidència, però ha afegit que els presos polítics "no volen ser ni són moneda de canvi".
D'aquesta manera, la portaveu ha dit que el Govern està a l'"expectativa" del que dirà Pedro Sánchez a la pròxima compareixença monogràfica sobre Catalunya al Congrés de Diputats. "Li demanem claredat en la solució política per a Catalunya", ha afirmat.
Projecte de llei per a la igualtat de tracte
El Govern ha aprovat el projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, una de les iniciatives legislatives que estava en tràmit al Parlament i que va decaure amb l'aplicació del 155. El conseller de Treball, Chakir El Homrani, que ha comparegut al costat d'Artadi, ha explicat que l'objectiu de la norma és ser una "llei paraigua" que "lluiti contra totes les discriminacions". També ha dit que es vol "clarificar" el règim de sancions.
L'executiu també ha iniciat una consulta prèvia per a la modificació del decret d'admissió d'alumnat perquè entri en vigor el curs escolar vinent. La voluntat del Govern és modificar dos aspectes de l'actual decret: que és l'eliminació de la puntuació per malaltia crònica que afecta el sistema digestiu (el departament creu que els menjadors escolars ara ja preveuen menús específics) i l'eliminació dels punts per pare, mare tutors o germans exalumnes que han estat escolaritzats al centre. La conselleria d'Ensenyament considera que així es potencia "la igualtat d'accés" a les escoles.
D'altra banda, el Govern ha aprovat el programa d'activitats del 2018 per a la seguretat viària amb l'objectiu de reduir la sinistralitat a la xarxa viària catalana.
