Artadi repta el PDECat a presentar-se a les eleccions en solitari

BarcelonaL'acord entre JxCat i el PDECat sembla estar cada cop més lluny, almenys per als membres del nou partit de Carles Puigdemont. La diputada Elsa Artadi ha tancat la porta aquest diumenge a una hipotètica "coalició electoral" amb els de David Bonvehí i ha desafiat el Partit Demòcrata a presentar-se en solitari a les pròximes eleccions catalanes. "Si tenen un projecte polític diferent –ha argumentat en una entrevista a l'agència Efe–, legítimament els hem de poder explicar tots en una campanya electoral, contraposar-los i que la ciutadania decideixi", ha reblat. "Si hi ha opcions polítiques que creuen que el seu camí és un altre [...], em sembla legítim que facin una altra aposta electoral", ha insistit posteriorment en declaracions als mitjans.

Les paraules d'Artadi arriben el mateix dia que JxCat ha anunciat els resultats de les votacions telemàtiques dels seus òrgans de direcció, fetes entre divendres i aquest diumenge. Amb una participació de 2.130 afiliats (56,2% del cens), Puigdemont ha estat escollit com a president del partit amb el 99,3% dels vots. No hi havia candidatura alternativa, com tampoc en el cas de la secretaria general, per a la qual s'ha escollit l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez amb el 94,2% dels suports. L'exconseller Jordi Turull ocuparà una de les vicepresidències (93,5%), com també l'alcaldessa de Vic, Anna Erra (79,2%); Josep Rius (73,7%), ex cap de gabinet de Puigdemont, i la mateixa Artadi (88,1%). El secretari d'organització serà David Saldoni (79,7%), expresident de l'Associació Catalana de Municipis, i la de Finances, la diputada de Reus Teresa Pallarès (80,8%), que prové del PSC. A la direcció del partit, que culminarà el seu procés congressual el 3 d'octubre, s'hi sumen noms com Albert Batet, Laura Borràs, Damià Calvet, Gemma Geis, Aurora Madaula, Marta Madrenas o Míriam Nogueras.

Artadi, que ha sigut l'encarregada d'anunciar els resultats de les votacions, ha insistit que JxCat no formarà part de cap "federació" o "coalició" perquè segueix el seu propi "camí". Segons apuntava a l'entrevista a Efe, considera que l'única "excepció" que permetria aliar-se amb el PDECat seria que "en algun moment es tornés a plantejar una llista de país" que agrupés el conjunt de forces independentistes, una opció que veu "cada dia més lluny". Puigdemont ha rebutjat fins ara totes les vies que ha proposat el PDECat i només n’ha posat una sobre la taula: que els militants del partit hereu de CDC se sumin de manera individual a la nova formació. El Partit Demòcrata, que s'oposa la doble militància –tot i que no encara ha obert cap expedient per aquest motiu–, rebutja aquesta opció.

En una entrevista a El País aquest mateix diumenge, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, deixa clar que la seva formació no renunciarà a defensar el que són "per buscar una suma electoral". Solsona, però, no dona per trencades les negociacions i remarca que amb "voluntat" es pot trobar la "millor fórmula", si bé insisteix que els possibles acords, a més de ser "jurídics", haurien de ser "programàtics". Tal com va explicar l'ARA, Bonvehí s'ha compromès a fer un últim intent per arribar a una confluència. Una de les possibles vies d’acord és que s’incorporin cares visibles del PDECat a les llistes electorals de JxCat i s’autoritzi la doble militància.

A l'altra banda, però, els recels són importants. En declaracions a RAC1, l'exconseller de Cultura Lluís Puig ha posat en valor el nou partit després de gairebé tres anys en què ha funcionat com una coalició de partits, dels quals –ha dit– en "bona part" no vol "saber res": "No tota la vida serem els postconvergents del 3%", ha recalcat, en al·lusió a la causa judicial que afecta l'antiga CDC, la formació de la qual és hereva el PDECat. Puig, que també és president de la mesa del congrés fundacional de JxCat, ha qualificat de "llast" aquests casos de corrupció que afecten l'antiga Convergència i ha remarcat que ara JxCat es constitueix com "una eina nova". L'objectiu és no tenir cap vinculació orgànica amb el Partit Demòcrata i aixecar un tallafoc en la successió patrimonial de Convergència.