Arrimadas ja té rival en la cursa per presidir Ciutadans

Francisco Igea presenta la seva candidatura després de setmanes de topades amb la gestora

Inés Arrimadas i Francisco Igea, dilluns passat a Valladolid.
Anna Mascaró / Pau Rumbo
25/02/2020
3 min

BarcelonaMesos de tensió entre la gestora continuista i un sector que, després de la patacada electoral del 10 de novembre, reclama canvis significatius a Ciutadans, han portat finalment el xoc al partit que fins a les generals presidia Albert Rivera. Inés Arrimadas, que ja ha deixat de ser la candidata de consens, s’enfrontarà a la candidatura dels crítics, encapçalada per Francisco Igea, que ahir va confirmar que s’hi presentaria en una entrevista a El País. “Aquest partit està molt lluny d’estar mort”, va dir durant una trobada amb compromissaris de la plataforma Ciudadanos Eres Túa Madrid.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Necessitem algú disposat a presidir un partit que s’escolti la gent que li porta la contrària”, va dir durant l’acte, en què va expressar la necessitat de defensar l’esmena a la totalitat dels estatuts impulsada pels crítics. La diputada a l’Assemblea de Madrid, Marta Marbán, ocuparà el segon lloc de la seva candidatura.

Igea fa el pas, segons fonts pròximes, després d’haver intentat dialogar amb la portaveu de Cs al Congrés, que aviat es va alinear amb la gestora. De fet, dilluns passat es va produir una escena tensa entre els dos dirigents en un acte a Valladolid. Igea, també vicepresident de Castella i Lleó, havia intentat forçar en aquesta trobada una reunió privada amb Arrimadas per intentar un últim acostament abans d’anunciar la seva candidatura, però van acabar parlant davant les càmeres. La portaveu de Cs el va desafiar a presentar-s’hi: “No ens repartim una executiva en un despatx, que decideixi la militància”. Igea va lamentar després a la SER que Arrimadas el “fes sortir davant els mitjans per fer aquesta escena”. En canvi, des de l’entorn de la dirigent taronja van treure ferro a la situació: “No va ser un xoc. Va ser una trobada que es va desenvolupar amb naturalitat”, va dir el president de Cs al Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa. L’executiva del partit taronja sempre ha defensat la tesi de mantenir un únic missatge i estratègia a tot Espanya. Per la seva banda, els crítics demanen més protagonisme dels afiliats i òrgans locals en la presa de decisions, que fins ara passa bàsicament per la direcció a Madrid.

Les tibantors d’Igea amb l’executiva de Cs van començar abans de les autonòmiques del 26 de maig, quan va denunciar irregularitats en les primàries per escollir candidat a Castella i Lleó. Malgrat que s’havia anunciat l’exmembre del PP i candidata oficialista Silvia Clemente, un recompte dels vots va donar la raó a Igea, que va ser nomenat guanyador definitiu. El dirigent també va protestar pels pactes postelectorals de Cs -també a la seva comunitat, d’on és vicepresident-, que es van fer exclusivament amb el PP, deixant de banda l’opció del PSOE -fins i tot havia defensat sense èxit l’abstenció en la investidura de Pedro Sánchez després de les generals del mes d’abril-. Els crítics també rebutgen ara les coalicions de Cs amb el PP de cara a futures eleccions, que s’estan negociant a Catalunya i ja han arribat a bon port a Euskadi.

Els compromissaris, pendents

Igea es va presentar pressionat pel termini, que s’acaba avui. La militància votarà els candidats a presidir Cs el 7 i 8 de març. És a dir, o Igea o Arrimadas arribaran al congrés com a líder del partit. Serà aleshores quan s’obrirà el meló dels estatuts, que ja no votarà el conjunt de la militància sinó els delegats de les bases, que encara no s’han escollit per un problema informàtic en les votacions. No se sap, per tant, el pes del sector crític, tot i que és difícil que sigui majoritari tenint en compte que, a banda dels 355 compromissaris electes, s’hi sumen els prop de 160 membres del consell general sortint, bàsicament continuista.

stats