Ciutadans assumeix que Sánchez ha triat ERC i votarà no als pressupostos
Arrimadas perd l'aposta i fracassa en l'intent de reduir la influència d'Iglesias dins la coalició
MadridCs cau de l'equació. Inés Arrimadas ha anunciat aquest dijous que el seu partit votarà en contra dels pressupostos generals de l'Estat, després que el govern espanyol hagi forjat una majoria amb el PNB a més d'ERC i EH Bildu, dues formacions amb qui els taronges es declaraven incompatibles. L'anunci d'Arrimadas confirma la victòria del líder de Podem, Pablo Iglesias, en el seu pols amb el PSOE per buscar el suport de la majoria d'investidura i deixar-ne fora Cs. El president, Pedro Sánchez, aspirava a una majoria més àmplia. La tindrà en termes de vots perquè republicans i abertzales hi votaran sí –a la investidura es van abstenir–, però no de partits, a l'espera de si el PDECat finalment es decanta per sumar-se també a la majoria.
"Sánchez ha preferit agafar la mà de Junqueras i Otegi en lloc de la d'un partit moderat. El govern espanyol mai podrà dir que no tenia una altra opció o que s'hi ha vist obligat", ha sentenciat Arrimadas en roda de premsa al Congrés, constatant així que la Moncloa no l'ha triat com a soci preferent. Aquest era el missatge que Arrimadas ja enviava feia setmanes quan se li plantejava l'escenari que s'ha acabat consumant. "Hem fet el que calia i ho tornaríem a fer", ha assenyalat la líder taronja, que ha defensat no haver presentat una esmena a la totalitat dels comptes i haver-hi pogut introduir alguna mesura, com la targeta sanitària única.
A grans trets, però, les "línies taronges" que Cs presentava a l'executiu no s'han complert, ha lamentat Arrimadas, i per això els diputats taronges ja han votat en contra del dictamen de la comissió de pressupostos aquest mateix dijous. El partit volia que s'habilités una ajuda a autònoms i petites i mitjanes empreses que haguessin vist fortament reduïdes tant la seva activitat com les vies d'ingressos a conseqüència de la pandèmia, així com una prestació per a les famílies que haguessin de cuidar fills en quarantena per positius a les escoles. Amb tot, Arrimadas ha celebrat que els comptes no satisfacin les aspiracions d'Unides Podem pel que fa a la política impositiva, especialment en l'IRPF i l'impost de societats. La presidenta de Cs atribueix a la influència del seu partit haver frenat l'augment dels tributs.
El partit taronja ha intentat amb insistència que l'escenari fos un altre, a vegades anunciant suposats acords amb el govern espanyol que el ministeri d'Hisenda negava o que, en tot cas, s'havien adoptat amb altres formacions. És el cas del compromís per no reduir la bonificació de l'impost al dièsel, que finalment l'ha arrencat el PNB però que Cs s'havia intentat apropiar. L'estratègia de brandar acords amb el PSOE per intentar que Esquerra baixés del tren no va funcionar i els republicans van continuar negociant, malgrat sostenir que no participarien en una negociació amb Sánchez si en mantenia una altra de paral·lela amb Arrimadas.
El castellà a l'escola
Més enllà de les qüestions estrictament pressupostàries, per a la formació taronja era una línia vermella que no hi hagués "contrapartides al nacionalisme" i això no s'ha complert, al seu entendre, amb l'aprovació de la nova llei d'educació, la coneguda com a llei Celaá. L'esmena d'ERC, comuns i PSOE a favor d'excloure el castellà com a llengua vehicular (als territoris amb llengües pròpies) ha actuat de detonant perquè Cs es desmarqués dels pressupostos. "És una humiliació", ha remarcat Arrimadas. Fins aquest mateix dimecres la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, apuntava que l'executiu continuaria negociant "fins a l'últim minut" per sumar encara més suport als comptes, inclòs Cs.
Es desfà, doncs, la pretensió de la bancada socialista i guanya la d'Unides Podem, que lluny d'amagar el seu veto a la dreta, va airejar públicament des del mes d'agost una forta campanya pública contra el criteri de Sánchez. Un dels moments àlgids va arribar la setmana passada, amb l'intent d'Iglesias de canviar els comptes per la porta del darrere presentant una esmena de la mà d'Esquerra i EH Bildu per allargar la prohibició dels desnonaments que finalment l'executiu adoptarà per la via del reial decret. Unes setmanes enrere, Unides Podem també havia pressionat –de la mà de les forces d'esquerres de la cambra baixa– perquè el ministeri de José Luis Ábalos (Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) es comprometés a regular el preu del lloguer, i també ho va aconseguir.
Les dues ànimes del govern espanyol han conviscut durant les últimes setmanes amb aquest conflicte, més incòmode per als barons territorials i la vella guàrdia del PSOE i les ministres menys escorades a l'esquerra, però la sintonia entre el líder socialista i el de Podem ha permès que la coalició no descarrilés. De fet, tot i que la formació lila explicités malestar sovint per l'acostament a Cs, l'entorn d'Iglesias mantenia el convenciment que la prioritat de Sánchez era que el bloc d'investidura no es trenqués. Incorporar-hi Cs era un anhel amb condicions.
El 14 de febrer a l'horitzó
La votació dels pressupostos recol·locarà les peces a l'arc parlamentari espanyol. Arrimadas ha defensat que el seu partit mirarà de continuar sent "útil" als espanyols i, en aquest sentit, s'ha desmarcat "d'altres formacions que fa mesos que són a l'oposició desitjant que Espanya vagi fatal perquè els votin", en una referència implícita al PP i Vox. Però la triple dreta, difuminada els últims mesos per la col·laboració de Cs amb el govern espanyol en les pròrrogues de l'estat d'alarma de la primavera i les converses pels pressupostos, es tornarà a reproduir. "Tots els experiments per sumar les dretes han fracassat. Ha sigut l'anunci d'un fracàs previsible", ha celebrat el líder d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens.
Amb aquest moviment, Arrimadas fixa posició de cara a les eleccions catalanes del 14 de febrer. Les enquestes registren un creixement del PSC mentre Cs no para de caure i rivalitzarà amb el PP i Vox per guanyar la batalla de la dreta, ara que s'ha confirmat que no hi haurà candidatura unitària amb el partit de Pablo Casado, ni tampoc amb els socialistes, tal com s'havia especulat.