D'arribar en pastera i amagats als baixos d'un camió a protagonistes sense saber-ho d'un míting de Maragall

BarcelonaDurant dos dies, l'Ilyas va estar esperant a la ciutat de Ksar, a 40 quilòmetres de Tànger, el moment precís per amagar-se als baixos d'un dels camions que havia d'embarcar en direcció a Màlaga. Tenia només 12 anys i no entenia ni una paraula de castellà, però un cop a Andalusia va aconseguir muntar-s'ho per poder pagar-se un viatge fins a Barcelona, on hi tenia un germà. El pla a Catalunya no li va sortir com esperava i, sense acord amb el seu germà, va acabar vivint al carrer. Només van passar uns dies fins que la policia el va trobar, el va portar davant la fiscalia i, d'allà, a un centre d'acollida amb una ordre judicial.

Han passat cinc anys i, a quatre mesos de fer els 18, l'Ilyas viu avui al Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) de La Salle, a Barcelona, i estudia un grau mitjà d'electromecànica. Quan sigui major d'edat podrà sortir lliurement del país, i el primer que té al cap és visitar els seus pares al Marroc, als quals fa cinc anys que no veu. Ell és un dels integrants de l'equip de futbol sala impulsat pel Centre Social Darna –que significa 'casa nostra' en àrab–, una de les entitats que promou la convivència intercultural al barri del Raval.

Aquest dissabte tenen torneig amistós i l'Ilyas és un dels jugadors de l'equip que acaba derrotant a ERC en la final disputada a les pistes del Parc de Joan Miró de Barcelona. L'acompanyen l'Ibrahim, que va arribar a Catalunya des de Ghana i viu en un centre a Barberà del Vallès; el Nordin i el Zakaria, tots dos del Marroc i residents al Centre d'Acollida Coda de Barcelona; i l'Amer, l'únic major d'edat dels cinc que viu amb una família d'acollida a la capital. Tots ells van arribar –per separat– a Espanya en pastera i van ser internats en centres d'acollida.

L'Amer recorda que el 2016 va estar tres dies a la deriva fins que els va rescatar un vaixell espanyol. Als majors d'edat els van repatriar, però als menors (ell en tenia 17) els van internar al centre de menors de la Línea de la Concepción. "Em vaig intentar fugar des del primer dia, però no ho vaig aconseguir fins que el meu germà va enviar una persona per treure'm d'allà", explica a l'ARA l'Amer. Avui, amb 20 anys, viu a Barcelona amb una família d'acollida. L'alternativa és el carrer, tot i que si hi ha de tornar no li farà res: "Sé que no m'hi estaré tota la vida, al carrer".

Cinc minuts de campanya

S'entrenen els dilluns i els dijous al pati de l'Escola Collaso i Gil del Raval i juguen els caps de setmana –són tercers en el grup 3 del campionat escolar de Barcelona–, però aquest dissabte no saben ben bé què han anat a fer al Parc Joan Miró. "Només ens han dit que hi havia un torneig", comenten. Quan estan a punt d'acabar l'últim partit, arriba una munió de fotògrafs i càmeres de vídeo. I, enmig d'ells, apareix "una persona amb els cabells blancs" que entra a la pista per fer unes quantes passades i tocs de pilota mentre deixa que el fotografiïn.

Al cap de cinc minuts, a la pista ja no hi ha ni el futbolista improvisat ni les càmeres ni els periodistes. I els cinc membres de l'equip guanyador es queden sols intentant entendre què ha passat, tot conversant amb la responsable de l'associació Darna, Àngela Pérez-Chuecos. Ella els explica que l'home dels cabells blancs és l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, i els cinc nois encara entenen menys què hi han anat a fer allà. Quan estan a punt de marxar els venen a buscar per dir-los que s'esperin, que quan s'acabi el míting que tot just acabava de començar els lliuraran el trofeu de campions.

Als 'menes' ningú els havia explicat que el torneig formava part d'un dels actes previstos al barri perquè els els republicans exposessin les seves principals propostes en integració. I això que ERC havia acordat amb el centre social Darna que hi participessin per reivindicar l'esport com una altra eina d'integració.

Maragall ha exposat les seves principals propostes en integració, que passen per "un circuit integral d'acollida, acomodació i accés a la ciutadania que acompanyi i faciliti les eines necessàries per garantir l'autonomia personal, la igualtat d'oportunitats i la cohesió social" i per un pla integral contra l'odi, que impliqui, entre altres mesures, la creació d'un observatori integral dels delictes d'odi.

El míting, com el que acostumen a fer en campanya tots els partits quan parlen d'immigració, ha tingut de protagonistes persones d'origen diferent. I, quan ja s'acabava, Maragall ha cridat als joves "del Raval" i, entre aplaudiments, els ha lliurat el trofeu de campions. "Qui és el capità?", es preguntava, aliè a les històries dels cinc nois amb qui ha compartit cinc minuts de campanya.

Comunicat de l'Associació Darna

L'endemà del torneig de futbol, l'Associació Darna ha fet un comunicat per rebatre la informació publicada per l'ARA. Segons l'entitat, "els jugadors van ser informats del partit en què jugarien, tot i que efectivament no coneixien abans ni a Ernest Maragall ni a ERC". En declaracions literals recollides per aquest diari, però, tots cinc negaven saber res més que el fet que jugarien un torneig i van negar saber que es tractava d'un acte polític. Darna també afirma que "es va publicar informació personal d'un menor sense ser consultat amb els tutors". L'ARA va aconseguir els testimonis després de passar els següents filtres: en primer lloc va preguntar a responsables d'ERC si podria parlar amb els joves. Esquerra va derivar en un responsable de Darna, que va reunir els joves i la conversa amb ells es va fer sempre en presència d'un membre de l'entitat, tal com reconeixen en el comunicat.

D'altra banda, Darna destaca en el comunicat que "l'esport és una eina educativa i facilitadora de la inclusió social; que participa habitualment en partits de futbol festius de convivència; i que aquests partits serveixen per crear bones relacions amb altres col·lectius i entitats, fomenten la convivència intercultural i milloren l'empoderament dels joves en risc d'exclusió social".