Gemma Calvet: "Estem arribant molt lluny. Hem d’aguantar el 'momentum' i resoldre’l"

Barcelona“Què ens està passant? La pregunta li va fer una editora de Columna a la jurista Gemma Calvet (Barcelona, 1966), i el resultat és un llibre homònim on, més que donar una resposta, l’actual directora de l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana i exdiputada d’Esquerra convida a fer una reflexió col·lectiva. La comparteix en el llibre amb persones de diferents àmbits, principalment de la política, de la cultura i dels mitjans. “El llibre parteix de la necessitat d’aturar-se a pensar i a reflexionar de forma compartida. Vol ser un diàleg sobre el que ens està passant amb una visió autocrítica i també constructiva”, explica Calvet.

El llibre exposa el camí fet pel procés fins ara, amb la intenció d’extreure’n lliçons per culminar-lo amb èxit: “Vull que es posi en valor que estem arribant molt lluny”, demana. El repte, ara, és que la majoria independentista es mantingui i completi amb èxit el procés: “Hem d’aguantar el momentum i saber resoldre’l adequadament”, exposa Calvet. Tot i l’esperança, la jurista adverteix que hi ha riscos a tenir en compte: “En aquests moments veig que es pot posar en risc la cohesió”, adverteix, i ho exemplifica amb la tensió entre comuns i independentistes en dues de les polèmiques de l’estiu: l’exposició d’estàtues franquistes i el pregó de la Mercè. “No hem de creuar la línia de faltar al respecte als altres. Si no som exquisits en això generem resistències”, apunta, i exposa que els comuns “estan esperant ser convençuts”.

Un altre dels riscos que preveu l’exdiputada és el de la convivència entre partits i entitats de la societat civil: “Les decisions de tàctica de partit molt sovint no són eficients. Estan articulades en interessos estratègics però no aconsegueixen els objectius que es marquen, al contrari”. Una pràctica que la ciutadania cada cop “desemmascara” més. “Aquestes decisions provoquen cansament, rebuig i falta de confiança”, diu l’autora, que en el llibre lamenta que a les formacions les decisions es prenguin en un cercle reduït. De la seva experiència política com a diputada independent al grup d’ERC també en va treure lliçons: “Em vaig sentir sola, però no vaig sentir desconfiança”, analitza, i destaca la seva participació en debats clau com la llei de consultes.

La societat civil, segons Calvet, ha de “fugir de l’intervencionisme” dels partits. “Si repetim els vells models sacrifiquem el procés i el projecte de país. Un país solvent és aquell on les societats són independents, autònomes, i amb capacitat de dir als partits: «fins aquí hem arribat»”, il·lustra, i conclou: “Un bon actor polític ha de confiar en la societat civil i en les entitats. No es pot confondre guanyar amb controlar”.

Riscos, sí, però un futur optimista basat en la convicció que s’està eixamplant la base i que l’Estat, tot i poderós, “ajuda per la prepotència” amb què actua. El procés, exposa Calvet, és com una adopció: “Té molts entrebancs democràtics, però el desig i la convicció hi són. Estem en un moment en què per primera vegada la força de la gent determina que no és un somni, sinó una realitat molt sòlida”.