El 9-J demana la independència i la fi "de l'espoli ignominiós" d'Espanya
Milers de manifestants han recorregut el centre de Barcelona amb senyeres i estelades sota el lema de la capçalera "Pel nostre futur, independència". Heribert Barrera, Moisès Broggi i Oriol Domènech participen en els parlaments
BarcelonaUna manifestació de milers de persones, unes 40.000 segons la xifra final donada pels portaveus de l'organització, 13.000 segons la Guàrdia Urbana, ha reclamat la independència en la marxa pel centre de Barcelona convocada per la plataforma del 9-J un any després d'aquell multitudinari 10-J que va col·lapsar la ciutat poc després de la sentència del TC que retallava l'Estatut.
El lema de la mobilització era "Pel nostre futur, independència", i els manifestants portaven senyeres i estelades, inclosa una de gegant que sostenen entre diversos participants en la protesta. Els crits reclamant la independència de Catalunya han estat la reivindicació clara i única de la mobilització, que s'ha acabat amb els parlaments d'Heribert Barrera, Moisès Broggi i Oriol Domènec, els independentistes més veterans que participen en la majoria de mobilitzacions i propostes que vagin en aquesta direcció. Tots tres han reclamat "la fi de l'espoli ignominiós" a què Espanya sotmet Catalunya.
Alguns polítics en actiu de l'òrbita independentista també han participat en la manifestació, però amb un paper discret, a la part de la cua de la marxa. Hi havia diversos dirigents d'ERC: el diputat al Congrés Joan Tardà, Jordi Portabella, el portaveu adjunt al Parlament, Oriol Amorós, i el candidat a presidir el partit i eurodiputat Oriol Junqueras, entre d'altres. També hi era el seu rival a les eleccions internes per la presidència del partit, l'exsenador proper a Carod-Rovira Carles Bonet. I Uriel Bertran, exmilitant d'ERC i ara diputat de Solidaritat Catalana per la Independència.
La marxa s'ha fet amb un final que no era el previst, ja que l'organització ha hagut de suspendre el concert de Brams amb què volia tancar la marxa perquè l'Ajuntament no ha autoritzat la instal·lació de l'escenari en cap dels emplaçaments sol·licitats, un dels quals era la ronda Sant Pere, al costat del monument a Rafael Casanova, on la Guàrdia Urbana ha considerat que era inconvenient perquè hauria provocat problemes de trànsit.