Política15/07/2018

Alemanya dona força a un nou clam perquè presos i exiliats tornin a casa

Els empresonats reclamen l’arxivament de la causa i fan una crida a la “cohesió social”

Anna Mascaró / Xavi Oliva
i Anna Mascaró / Xavi Oliva

BarcelonaEl clam per la llibertat dels presos polítics i exiliats es va tornar a sentir ahir a Barcelona amb la força que ha donat al sobiranisme l’últim revés de la justícia alemanya a la causa judicial contra el Procés. Des que l’Audiència territorial de Schleswig-Holstein va descartar definitivament extradir l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, pel delicte de rebel·lió, l’independentisme s’ha carregat d’arguments per exigir que els dirigents empresonats i exiliats pel mateix delicte siguin alliberats i que la Fiscalia retiri totes les acusacions per l’1-O. Una reivindicació que ahir el carrer també es va fer seva. “Ni a l’exili ni a la presó, us volem a casa”, clamava el lema de la manifestació, convocada per l’ANC, Òmnium i l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), la plataforma impulsada per familiars dels presos polítics. Hi van assistir 110.000 persones segons els càlculs de la Guàrdia Urbana, 200.000 segons els organitzadors.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La mobilització, que va recórrer el carrer Tarragona des de Diputació fins a la presó Model, símbol de la repressió franquista, era la primera després de l’apropament dels presos polítics a Catalunya. Una millora en les seves condicions que l’independentisme rebutja acceptar com una concessió del nou govern espanyol de Pedro Sánchez, sinó que considera un simple dret penitenciari. Tant per a les entitats com per als familiars dels presos, la “injustícia” continua. Així ho va afirmar el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, en un dels discursos més vehements de l’acte: “No ens val l’apropament, només ens val la llibertat [...]. No han comès cap delicte”. És per això que va exigir a Sánchez un veritable canvi respecte a l’executiu del PP. “Si vol un gest polític que insti la Fiscalia a retirar tots els càrrecs inventats contra els presos i exiliats”, va reclamar.

Cargando
No hay anuncios

També el to del president de la Generalitat, Quim Torra, va ser, en declaracions a la premsa, imperatiu: “Exigim a l’Estat que alliberi els presos polítics”, va sentenciar, mentre que la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va reivindicar des de l’escenari la “victòria internacional” que ha significat el fracàs de les euroordres d’extradició del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.

A la cloenda de la manifestació, els presos també es van fer sentir. La filla de l’exconseller Jordi Turull, Laura Turull, va llegir un comunicat conjunt signat pels exconsellers (Josep Rull, Dolors Bassa, el mateix Turull, Raül Romeva i Joaquim Forn), l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’exvicepresident Oriol Junqueras, Jordi Sànchez (JxCat) i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. En el text, insistien que la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein evidencia que han de ser alliberats. “Ens reafirmem en la nostra innocència i el no reconeixement de cap dels delictes que se’ns imputen, és per això que demanem l’arxivament de la causa”, van reclamar. Davant les informacions dels últims dies que apuntaven a un pacte amb la Fiscalia per rebaixar les penes, el vicepresident d’Òmnium va ser contundent. “No pactarem, l’únic pacte possible és que retiri tots els càrrecs. Què s’han cregut?”, va etzibar davant milers de persones, que van respondre al crit de: “Llibertat”. Un to contundent, però obert al “diàleg”. Així ho demanaven els presos en l’escrit, en què van fer una crida a la “cohesió social”.

Cargando
No hay anuncios

Els CDR ocupen la Model

Des del tancament de la Model, l’edifici s’ha convertit en un espai de denúncia de la regressió de drets i llibertats. Ahir els CDR van ocupar la presó minuts abans de l’inici de la manifestació. “Encara que les preses ja siguin a Catalunya, si segueixen empresonades, nosaltres ocuparem les presons”, van reivindicar a través del seu compte de Twitter. A les portes de la Model, el carrer va repetir aquest missatge una vegada i una altra: “A prop de casa no és a casa”.

Cargando
No hay anuncios

Poc abans que comencés la manifestació, el president Torra va proclamar des de la capçalera que “no hi ha delicte de rebel·lió”. El flanquejava Marcela Topor, la dona de Puigdemont. L’expresident havia animat a la participació en un tuit des de Berlín, a l’espera que la justícia alemanya resolgui definitivament el seu cas -la seva defensa valora si interposar un recurs al Tribunal Constitucional per la decisió d’entregar-lo a Espanya per malversació-. “Gràcies per no deixar-nos mai sols i fer de la pau l’eina per construir un país de dones i homes lliures”, va expressar en un vídeo. No va ser l’únic que des de fora de l’Estat va agrair la mobilització. També ho van fer la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exconsellera d’Ensenyament Clara Ponsatí. “La mobilització ens fa més lliures”, va piular Rovira des de Suïssa, després de temps sense fer cap declaració pública.

Un centenar d’autobusos

Des de la presó, també l’exlíder de l’ANC i president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, va celebrar la mobilització. “Ho hem tornat a fer”, va afirmar.

Cargando
No hay anuncios

Ahir, les entitats van organitzar més d’un centenar d’autobusos des de ciutats de tot el territori (Amposta, Puigcerdà, Igualada, Lleida, Manresa, Olot, Tarragona i Vic en són algunes) per facilitar l’assistència d’aquells que viuen fora de Barcelona. És el cas de la Maria Rosa i el Salvador, dos manifestants que es van desplaçar des del Bages: “Venim perquè és injust”. També la Cristina, que va considerar una “vergonya” l’empresonament dels dirigents independentistes, havia vingut des de Lleida.

L’última concentració multitudinària per demanar l’alliberament dels presos va ser el 15 d’abril, coincidint amb els sis mesos d’empresonament de Sànchez i Cuixart a Soto del Real. La d’ahir va escalfar els motors de cara a la Diada de l’11 de setembre, la primera que se celebrarà, si res no canvia, amb l’existència de presos polítics a l’Estat.