El CGPJ insta la Fiscalia, Interior i la Generalitat a perseguir els "criminals" que van "atacar" la casa de Llarena

MadridLa comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dijous per unanimitat una declaració en què condemna les pintades a la casa familiar dels jutges Pablo Llarena i Gema Espinosa –futura vocal del CGPJ– a Sant Cugat del Vallès quan un dels seus fills hi era a dins. En un comunicat, insten tant la Fiscalia General de l'Estat com el ministeri de l'Interior i la conselleria d'Interior a adoptar "immediatament totes les mesures per perseguir les persones i els grups que han participat en aquests fets delictius". Asseguren que es tracta de "conductes criminals" i mostren el seu "més absolut rebuig" tant a "l'atac que han patit la família i tots els jutges i magistrats que treballen a Catalunya" com a les "expressions de suport" que ha rebut Arran. Finalment, insten també les forces de seguretat a "adoptar mesures de protecció adequades i efectives" per als jutges i magistrats que "presten servei a Catalunya". Consideren que al darrere d'aquestes accions hi ha una "conducta d'intimidació".

El president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes, ja va condemnar ahir la "certa agressió" al domicili familiar de Llarena i va considerar que es tracta d'uns fets "molt lamentables". En aquest sentit, va recordar que és "imprescindible" que hi hagi un poder judicial "independent que actuï amb estricta fixació a la llei". "Sense un poder judicial independent la democràcia a Espanya no serà possible", va insistir, i va emfatitzar que el CGPJ farà tot el possible per "preservar les funcions dels jutges espanyols".

En canvi, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha demanat aquest dijous "no generar alarmisme" amb "fets puntuals" com el de la casa de Llarena. "Ens ha de preocupar a tots la crispació, però no hem de generar alarmisme. Són dos fets puntuals, no els trec la gravetat, però no fem alarmisme sobre això", ha dit durant un esmorzar informatiu a Madrid organitzat per Europa Press. Amb tot, ha dit que, "davant la prepotència i la supèrbia dels que exerceixen la violència, l'aplicació de la llei i de l'estat de dret" és i ha de ser la resposta de les forces i els cossos de seguretat.

Comparació amb el nazisme

Al seu torn, l'Associació Professional de la Magistratura (APM) –que aglutina els jutges conservadors i de la qual forma part Llarena– ha fet públic un comunicat en el qual fa al·lusió al vuitantè aniversari de la Nit dels Vidres Trencats i, encara que diu que "no s'ha arribat ni de bon tros" a aquesta situació, afirma que el propòsit de "l'agressió" al portal del domicili de Llarena és "el mateix: imposar una idea per la força, característica definitòria de tots els règims dictatorials".

En el comunicat, l'associació conservadora de jutges adverteix que a Catalunya s'ha instal·lat una "deriva antidemocràtica" i compara l'atac, que qualifica d'"avís" a Llarena, amb les estrelles grogues amb què es marcaven els jueus a l'Alemanya nazi. "No ho van aconseguir", afegeix l'Associació Professional de la Magistratura, que subratlla que els jutges seguiran exercint la seva funció i "adoptant totes les mesures per garantir el respecte a la Constitució".

Alguns joves d'Arran, l'organització juvenil vinculada a la CUP, van fer pintades dimecres contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena llançant pintura groga al portal d'un dels seus domicilis, a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). En el seu compte de Twitter, Arran va penjar-hi un vídeo en el qual es veia com dos joves arriben a un portal i llancen pintura de color groc sobre la porta de vidre de l'entrada. El vídeo va acompanyat d'un missatge: "El poble mana, Arran obeeix. Vuit mesos després, per petició popular i amb una resolució de la instrucció judicial que preveu sentències desmesurades, ho hem tornat a fer: assenyalem el jutge Llarena com a símbol del règim del 78".

El març passat, Arran ja va dur a terme una acció similar davant la casa de Llarena a Das (Cerdanya), amb pintades a l'asfalt en les quals l'acusaven de "feixista", encara que posteriorment un grup de militants de Ciutadans va acudir al mateix lloc amb raspalls i productes per esborrar aquestes pintades. Llavors l'organització juvenil va fer un tuit en què es comprometia a tornar a pintar un habitatge del magistrat si arribava a 300 retuits: en va sumar més d'11.000.

Ciutadans denunciarà les pintades a la Fiscalia

L'executiva estatal de Ciutadans va decidir ahir presentar una denúncia davant la Fiscalia per delictes d'odi contra Arran per les pintades i serà Inés Arrimadas qui presentarà la denúncia aquest dijous a la Ciutat de la Justícia.

Paral·lelament, els Mossos d'Esquadra han obert una investigació sobre les pintades.