Política19/11/2014

L'arquebisbe Cañizares: "Espanya es crema i es dessagna"

En un article a 'La Razón' titulat "Em preocupa Espanya", Cañizares insta a no limitar-se als "laments", perquè "cal apagar el foc devastador que sembla amenaçar Espanya"

Ara
i Ara

Barcelona"No podem escatimar esforços comuns i en pro del bé comú, en pro de la nostra Espanya que es crema i es dessagna, però que té un gran futur d'esperança". Aquesta és l'Espanya que descriu aquest dimecres en un article a 'La Razón' titulat "Em preocupa Espanya" l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares, a qui el PP va intentar, sense èxit, col·locar de substitut del cardenal arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Em preocupa i em dol Espanya i tot el que ella representa", diu Cañizares en l'article, en què, sense explicitar què creu que ho provoca, opina que Espanya viu "temps preocupants, situacions que semblen dessagnar-la". Diu que està preocupat pels "afers i problemes econòmics greus amb totes les causes que els han originat, exteriors i interiors", a més de la "secularització i el laïcisme creixent i radical" a què considera que se "sotmet" a una "pressió difícilment suportable per oblidar i abandonar el que li és més propi, el sentit i les seves raons, de fe cristiana, per viure".

Cargando
No hay anuncios

Per l'arquebisbe de València, Espanya –"peça bàsica en la cultura i realitat determinant a Europa i Occident, la que ha ofert i portat al món una projecció civilitzadora, sense la qual aquest món seria sens dubte molt diferent i no millor"– "sembla encaminada cap a la confusió i el desordre".

Per tot plegat, conclou que no n'hi ha prou de quedar-se en "laments i en condemnes dels altres. És hora d'unitat i responsabilitat de tots". Això sí, adverteix que "la resposta individualista, de 'cadascú a la seva i salvi's qui pugui, no és humana, ni solidària i menys cristiana, no té futur, aboca al fracàs, al caos i a la disgregació, a l'hemorràgia que acaba en el fracàs total". I no perd l'ocasió per reivindicar la Constitució de 1978 com l'eina que reflecteix més bé un "projecte comú" que considera que ara cal que "avivi i vigoritzi les seves arrels i la seva identitat i capacitats".