Arnaldo Otegi relata les tortures que va patir a la caserna d'Intxaurrondo
El secretari general d'EH Bildu denuncia les vexacions que va patir per part de la Guàrdia Civil el 1987
BarcelonaLa caserna d'Intxaurrondo, seu de la Comandància de la Guàrdia Civil de Guipúscoa, era coneguda amb el sobrenom de la discoteca. I no pas perquè abans que s'hi instal·lés aquest cos armat fos un centre d'oci, sinó perquè els veïns explicaven que hi posaven música a tot drap per evitar que se sentissin els crits de les persones que eren torturades.
Epicentre de la lluita antiterrorista, algunes de les pràctiques desenvolupades en l'aquarterament van ser denunciades com a tortures per persones detingudes per la seva vinculació a ETA. La condemna a 71 anys de presó al seu màxim responsable, Enrique Rodríguez Galindo, pel cas Lasa i Zabala, així ho avala. Que un centenar de guàrdies civils destinats a Intxaurrondo fossin assassinats per ETA al llarg dels anys també evidencia que era un dels grans objectius de l'organització.
Aprofitant que el 13 de febrer és el Dia contra la Tortura a Euskal Herria, arran de la mort aquell mateix dia del 1981 de Joxe Arregi per les tortures que li va infligir la policia espanyola a la direcció general de Seguretat de Madrid, el secretari general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha relatat les tortures que va patir a Intxaurrondo el 1987. Ho ha fet a través d'un fil a la xarxa social X en què explica el periple que va passar des que va ser detingut.
Otegi explica que el primer dia li van posar una camisa de força i li van submergir el cap una vegada i una altra a la banyera fins que va perdre el coneixement. Una pràctica que la Guàrdia Civil va mantenir el segon dia afegint-hi descàrregues elèctriques. El tercer dia el van començar a colpejar mentre proferien amenaces de mort cap a ell i la seva família mentre era interrogat. L'endemà les tortures van prosseguir, tot i que per llei només podia estar tres dies detingut. "Aquest quart dia em deixen una pistola a la taula i m'animen a agafar-la i escapolir-me", explica a X.
Otegi, que està convençut que el van tenir arrestat a Intxaurrondo, però que no ho pot confirmar al 100% perquè li van embenar els ulls tot el temps que hi va passar sense que pogués veure res, explica que el cinquè dia va declarar amb una persona que en teoria era el seu advocat. "No sé si és advocat o Guàrdia Civil. Em diuen que ho signi tot o que després tornem a començar. Ho nego tot i no firmo", explica. Un cop va ingressar a la presó l'endemà, Otegi va denunciar les tortures que havia patit. Una denúncia que va arribar a les Nacions Unides, però que no prosperaria.
La denúncia contra les tortures a Otamendi
Sí que van prosperar, molts anys després, unes altres tortures que el van esquitxar a ell de manera indirecta. El 2011 Estrasburg va obligar l'Estat a pagar 20.000 euros d'indemnització al líder de l'esquerra abertzale per injúries a la Corona. Els fets es remunten al febrer del 2003. El rei va inaugurar amb el llavors lehendakari, Juan José Ibarretxe, una central elèctrica a Biscaia. En roda de premsa, Otegi va preguntar a Ibarretxe com es podia fotografiar amb el “cap suprem de l'exèrcit espanyol i responsable dels torturadors” arran de les tortures que havia patit el periodista Martxelo Otamendi, director d'Egunkaria.
La Fiscalia es va querellar contra el dirigent abertzale, i el Tribunal Suprem espanyol va condemnar Otegi a un any de presó per injúries greus al rei. "Una pena de presó imposada per una infracció comesa en el terreny del discurs polític no és compatible amb la llibertat d'expressió garantida per l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans", va rebatre el Tribunal Europeu de Drets Humans en la seva resolució. Un tribunal que també obligaria l'Estat a indemnitzar amb 24.000 euros Otamendi per no haver investigat les seves denúncies.
