El PSOE accepta amnistiar tots els actes a favor de la independència
Els socialistes presenten la iniciativa en solitari després que ERC expressi dubtes sobre els casos de terrorisme
MadridLa llei d’amnistia comença per fi a caminar amb el registre oficial d’aquest dilluns al Congrés de Diputats. Després que Francina Armengol anunciés el debat d’investidura de Pedro Sánchez per a aquest dimecres i dijous, estava prevista una presentació conjunta dels grups que li donaran suport, però els dubtes d’ERC sobre si els encausats per terrorisme queden emparats per la norma –diverses fonts jurídiques consultades per l’ARA creuen que sí–, ha propiciat que només el PSOE acabés estampant la seva firma. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, no ha volgut entrar en aquestes desavinences i en una compareixença a la cambra baixa s’ha limitat a celebrar que aquesta norma és “imprescindible” perquè “la convivència a Espanya sigui millor”. Els càlculs del PSOE és que afectarà 309 independentistes i 73 policies.
La llei d’amnistia inclou tots els actes de “responsabilitat penal, administrativa o comptable, executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017, de la seva preparació o les seves conseqüències, sempre que s’hagin realitzat entre els dies 1 de gener del 2012 i 13 de novembre del 2023”, estableix el primer article, que continua: “Els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la independència de Catalunya, així com els que hagin contribuït a la consecució d’aquests propòsits”. És a dir, el perímetre és ampli, si bé també hi ha apartats per concretar que s’amnistiaran les accions "que es puguin tipificar amb els delictes d’usurpació de funcions, malversació, prevaricació, desobediència, desordres públics i atemptat contra l’autoritat", entre d’altres.
També hi ha un fragment específic sobre les actuacions realitzades pels policies de l’1-O, si bé s’exceptuen els casos que puguin revestir delictes de tortures o tractes inhumans o degradants. La llei també preveu que l’amnistia no provocarà indemnitzacions o restitucions econòmiques als implicats ni eliminarà la responsabilitat civil davant particulars. Pel que fa al Tribunal de Comptes, no es retornaran els diners abonats per la condemna pel 9-N, però sí les fiances abonades en la causa de l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat que es jutja aquest divendres. En aquest àmbit, l’amnistia podria no aplicar-se si les entitats públiques perjudicades (la Generalitat o l’Administració General de l’Estat) s’hi oposessin, però no és el cas.
El paper dels jutges
Els seus impulsors eren conscients que hi haurà resistències judicials a la norma. De fet, coincidint amb la seva publicació, la sala de govern del Tribunal Suprem ha emès un comunicat en el qual considera que la independència judicial és “incompatible amb la fiscalització o supervisió de la tasca jurisdiccional per part dels poders de l’Estat”. Un rebuig en tota regla a l’amnistia i al concepte de lawfare que va fer encallar les negociacions la setmana passada però que, finalment, no s’esmenta al text –el PSOE i Junts només ho van incloure en el comunicat polític de l'acord.
La llei deixa clar que són els jutges els que hauran d’aplicar la llei d’amnistia, per bé que dona algunes indicacions, com per exemple que hauran de moure fitxa en un termini màxim de dos mesos. N’hi ha d’altres: “Quedaran sense efecte les ordres de detenció i ingrés a presó de les persones a qui resulti d’aplicació aquesta amnistia, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció [...]. L’entrada en vigor d’aquesta llei implicarà l’immediat aixecament de les mesures cautelars que haguessin sigut adoptades respecte a accions o omissions amnistiades [...] fins i tot quan tingui lloc el plantejament d’un recurs o una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei o alguna de les seves disposicions”, diu el text. Això obre la porta al retorn dels exiliats a Catalunya sense risc de ser detinguts i empresonats, entre els quals l'expresident Carles Puigdemont, encara que els jutges presentin una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.
Fonts jurídiques consultades per l’ARA emeten criteris discrepants sobre aquesta qüestió. Hi ha qui considera un “disbarat” vetar als jutges la possibilitat de dictar mesures cautelars mentre el TC estudia la constitucionalitat de l’amnistia i n’hi ha que ho veuen “equilibrat”. Això sí, destaquen l’interès del legislador per evitar que hi hagi cap “llacuna” que deixi marge als jutges per obstaculitzar la seva aplicació.
¿I si els jutges opten per presentar directament una qüestió prejudicial davant Tribunal de Justícia de la Unió Europea per paralitzar el retorn de Carles Puigdemont? En aquest cas seria més “discutible”, diuen fonts jurídiques consultades per aquest diari. La llei indica que d'entrada s'han d'aixecar les mesures cautelars, però si un jutge ho discutís en una consulta a Luxemburg, seria el TJUE qui hauria de dir si les ordres de detenció i d'ingrés a presó seguirien vigents.
Una àmplia justificació
Més enllà d’aquest punt, el ministre Bolaños ha assegurat amb contundència que la norma és "plenament constitucional", a diferència del que va considerar el govern espanyol quan va aprovar els indults i va deixar per escrit que l'amnistia era "clarament inconstitucional". També a diferència de la llei que el 2021 van presentar els partits independentistes al Congrés i que la mesa no va ni tan sols admetre a tràmit. Aquella defensava la legitimitat de l’1-O i l’objectiu de l’autodeterminació, mentre que la registrada ara fa un relat basat en la “convivència” i en “tancar ferides”, en paraules del ministre. El nom ho diu tot: “Proposició de llei d’amnistia per la normalització institucional i política a Catalunya”.
El document dedica 12 de les 23 pàgines al preàmbul, la clau de volta per superar el filtre legal. S’hi explica que l’amnistia és una eina reconeguda en la majoria de països de l’entorn europeu, que s’ha avalat des dels tribunals de justícia de la UE, i s’argumenta que el poder legislatiu té la potestat d’utilitzar aquest mecanisme sense que això impliqui anul·lar el poder judicial.
“Les Corts Generals acudeixen a un mecanisme constitucional que reforça l’estat de dret per donar una resposta més de deu anys després de l’inici del procés independentista, quan ja s’han superat els moments més acusats de la crisi i toca establir les bases per garantir la convivència de cara al futur [...]. No només no s’envaeixen altres espais, sinó que, molt al contrari i en ús de les seves competències, assumeixen la millor via de les possibles per abordar, des de la política, un conflicte polític”, s’hi afegeix. A més, l'exposició de motius recorda que la quantitat de causes encara obertes que poden acabar amb condemnes provocaria un “trastorn greu en la convivència social”. Amb la proposició de llei d'amnistia registrada, Pedro Sánchez ja té via lliure per a la investidura.