Armengol aborda amb Ximo Puig incorporar la denominació català/valencià al Congrés

BarcelonaL'expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig ha reclamat aquest dilluns a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que incorpori la denominació català/valencià en la proposta de permetre els idiomes oficials al Parlament espanyol amb un objectiu declarat: acabar amb "batalles que no aporten res", com la polèmica pel nom de la llengua que ha fet ressorgir el govern valencià del PP i Vox. "Valencià és la nostra manera de visualitzar la nostra llengua; creiem que la denominació català/valencià és la correcta", ha dit Puig després de reunir-se amb la direcció socialista a les Corts valencianes. De fet, ha avançat que Armengol està "alineada" amb la seva posició pel que fa al nom de la llengua.

Segons ha recalcat, “per primera vegada des del 1834 els diputats podran emprar el valencià a la cambra baixa", si bé també ha fet referència a un punt rellevant: hi serà present "d'acord amb allò establert per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua", una institució que ha valorat com a clau per acabar amb la polèmica sobre aquest afer. Aquesta institució garanteix la normativa de l'idioma al territori i preserva la unitat lingüística des del 2005, quan va deixar fixada així la definició del valencià: "Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català". A partir d'aquest any i amb la presidència el 2015 del PSPV-PSOE amb Compromís i Podem, es va apaivagar la controvèrsia atiada pel blaverisme. A més, la jurisprudència del Suprem estableix que és la mateixa llengua que el català.

En aquest sentit, l'expresident valencià ha rebutjat el posicionament expressat pel Consell de Carlos Mazón contra el suposat "desgreuge" contra el valencià, per sostenir que "el PP veu problemes" on hi ha "avenços", i ha avisat que "no és el moment de reobrir velles ferides" com la batalla de València per la identitat que va comportar tensió social als anys 80. Així, ha defensat que "la millor manera de defensar una llengua és parlar-la" i que "el pitjor que li pot passar al valencià és que sigui objecte de conflicte". Per això, ha enviat un missatge a l'executiu del País Valencià, que ha anunciat una bateria de propostes en contra de la llengua, com eliminar-la de les escoles de vuit comarques "castellanoparlants" i que només compta amb una consellera catalanoparlant: "No poden defensar el valencià aquells que mai el parlen".