Els arguments de la JEC per retirar l'escó a Borràs
El Parlament presentarà un recurs al Tribunal Suprem, tot i que no aturarà l'execució de l'acord de la Junta Electoral
BarcelonaLa Junta Electoral no ha sortit del guió i ha acordat retirar l'escó a Laura Borràs per la condemna –encara que no sigui ferma– de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Ho ha fet amb els mateixos arguments jurídics que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà i ho ha transmès aquest dijous al migdia de forma oficial al Parlament, que tard o d'hora acabarà acatant la decisió. La mesa s'ha reunit i ha acordat elevar al ple la presentació d'un recurs al Tribunal Suprem, la qual cosa es debatrà aquesta mateixa tarda. Ara bé, amb una premissa clara: el recurs no atura els efectes de la resolució i, per tant, la retirada de l'escó a la líder de Junts s'ha de fer efectiva si no es vol incórrer en responsabilitats penals. A continuació desgranem els arguments de la Junta Electoral.
Aplicació de la Loreg
La Junta segueix la mateixa doctrina que amb Quim Torra i Pau Juvillà i declara "inelegible" Laura Borràs en aplicació de la llei orgànica de règim electoral (Loreg). En concret, s'empara en l'article 6 de la norma, que estableix la inelegibilitat d'aquells condemnats per delictes contra l'administració pública, encara que la sentència no sigui ferma. Una inelegibilitat que es converteix en "incompatibilitat" també per a aquells que estan exercint el càrrec. La JEC considera que aquest supòsit encaixa en el cas de Laura Borràs perquè està condemnada pel delicte de prevaricació, inclòs en el capítol del Codi Penal dedicat als delictes contra l'administració pública, i que té com a efecte "extrapenal" i "automàtic" la inhabilitació.
Precedents
Per prendre la decisió, la JEC cita els precedents de l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, tots dos condemnats per desobediència per no haver retirat llaços grocs de la Generalitat i la Paeria de Lleida –respectivament–, un delicte que també forma part del capítol de delictes contra l'administració pública del Codi Penal. L'ens recorda que en aquests casos també va declarar la inelegibilitat dels dos parlamentaris sense sentència ferma i que va ordenar a les juntes provincials corresponents que expedissin l'acta del següent a la llista –en el cas de Laura Borràs és Toni Castellà–. "És obligat que la Junta Electoral apliqui la jurisprudència del Tribunal Suprem", argumenta.
Competència
Malgrat que el reglament del Parlament estableix que la condició de diputat només es perd en cas de sentència ferma –i així ho ha defensat la cambra en les seves al·legacions i la mateixa Laura Borràs–, la Junta Electoral assegura que té la competència per retirar escons. Ho fa basant-se en les dues sentències de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem pels casos de Torra i Juvillà, que la declara una facultat compartida entre la JEC i el Parlament. "La competència de la cambra no és exclusiva", diu la resolució, i afegeix que davant la "inactivitat" del Parlament l'administració electoral pot actuar "en aplicació directa de la Loreg" per "fer efectiva la prescripció legal" i "restablir la composició del Parlament mitjançant l'expedició de la credencial al següent candidat".
La suspensió de Borràs
La principal diferència entre el cas Borràs i els de Torra i Juvillà és que la líder de Junts està suspesa des del mes de juliol. Un argument que la cambra catalana ha utilitzat per defensar el seu escó: en les al·legacions recordava que ja no exercia cap dret com a diputada i que seria "desproporcionat" i "innecessari" també retirar-li l'acta sense sentència ferma. La JEC, però, no avala aquest raonament. Considera que la suspensió és un mecanisme previst al reglament intern de la cambra catalana, que no té res a veure amb la "privació" d'exercir el càrrec que estableix la Loreg arran d'una condemna d'aquesta naturalesa. "És cert que el principi de proporcionalitat ha de constituir una guia de l'actuació en matèria de drets fonamentals, però no ho és menys que aquest principi no pot servir de base per inaplicar una conseqüència extrapenal establerta pel legislador", conclou la resolució.
I ara què?
Si se segueix la mateixa pauta que amb Torra i Juvillà, el més probable és que els grups polítics que van instar la retirada de l'escó a la líder de Junts –PP, Cs i Vox– demanin a la mesa a executar la decisió i que, si no ho fa de forma immediata, es queixin a la JEC. És en aquest punt que l'ens electoral, si no hi ha moviments per part del Parlament, pot requerir de forma directa a la vicepresidenta de la cambra, Alba Vergés, perquè executi l'ordre de deixar vacant la presidència de la cambra. Si no ho fes entraria en el terreny de possibles responsabilitats penals, una desobediència que ara mateix està descartada. Per tant, la retirada de l'escó a Laura Borràs serà un fet.