Arenys de Munt posa contra les cordes els partits
Una moció ciutadana que es vol exportar insta a posicionar-se amb la unilateralitat
BarcelonaArenys de Munt, un dels bressols de l’independentisme, vol tornar a sacsejar la política catalana després de fer-ho fa onze anys amb la primera consulta sobre la independència. Si amb aquella votació, que es va estendre arreu del país, els seus impulsors van obligar els partits a mullar-se, ara gent vinculada en alguns casos a les entitats sobiranistes ha registrat una moció perquè mostrin el seu compromís amb el mandat de l’1-O i la via unilateral. “L’única possible -sostenen- per arribar a la independència”. “L’important és el debat, no el resultat, per fer una radiografia del posicionament dels partits”, subratlla Vicenç Ibáñez, portaveu del moviment, que han anomenat Via Unilateral i que, com les consultes, es vol exportar al màxim nombre d’ajuntaments.
A tres mesos de les eleccions al Parlament, aquesta moció obligarà els grups municipals a posicionar-se en un debat incòmode per a JxCat, ERC i la CUP, que refusen aixecar la suspensió de la DUI i aposten per celebrar un nou referèndum. A Arenys de Munt la moció es debatrà en el pròxim ple, el 19 de novembre, després de recollir les dues-centes signatures necessàries.
ERC diu que generarà més divisió
L’alcalde, el republicà Josep Sànchez, avisa que no l’avalaran si no s’accepten les seves esmenes, la principal de les quals és que no es fixi la via unilateral com l’única alternativa per convertir Catalunya en un estat independent. “Apostem pel gradualisme per construir una nova finestra d’oportunitat. El desenllaç pot ser unilateral, però és un menyspreu a la intel·ligència dir que serem independents demà per la complexitat que implica la ruptura”, afirma l’alcalde, que ho deixa clar: “Hem de ser seriosos i tocar de peus a terra”.
“La moció no ha de generar més crispació ni més divisió, perquè això no és una competició per veure qui la té més llarga”, afegeix, i opina que “no hi ha una única solució”. Sí que comparteix un dels punts de la moció, que defensa no pactar amb forces que no siguin independentistes en cap institució: “Hem de pactar entre nosaltres perquè som cosins germans i hem de poder gestionar el poc poder que tenim”.
JxCat, en canvi, no troba cap pega a la moció. “La veiem bé com està ara i hi donarem suport”, afirma el seu portaveu, Lluís Campasol, que refusa que s’introdueixin esmenes com vol ERC: “No es pot desvirtuar ni canviar-ne l’esperit”. Tot i que la direcció de JxCat tampoc advoca per recuperar la DUI, Campasol diu que tenen “autonomia” i remarca: “Molts de nosaltres ens vam presentar a les eleccions per ser fidels al mandat de l’1-O”.
A l’espera del que decideixi l’assemblea local, l’únic regidor de la CUP, Guiu Muns, també es decanta per aprovar el text. “La nostra ponència política defensa la unilateralitat rebutjant la taula de diàleg. Al mandat de l’1-O hi han renunciat JxCat i ERC”, defensa el cupaire, que no veu cap contradicció en el fet que la formació anticapitalista aposti per convocar un nou referèndum. “Cal consensuar una estratègia unitària, com estipula la moció, per fer efectiva la independència”, diu.
Sense opcions d’esmenes
El portaveu del moviment adverteix que ja no acceptaran esmenes, perquè ja s’ha discutit amb els partits, i que tampoc s’admetran quan es presenti en altres localitats. “Si diluïm la moció perquè tothom s’hi trobi còmode perdem l’objectiu”, apunta. En tot cas, si ERC, que té 7 regidors, s’abstingués, la moció prosperaria gràcies als vots dels tres regidors de JxCat i el de la CUP, perquè només s’hi oposaran els dos representants del PSC. La voluntat del moviment és refer la unitat que els partits “són incapaços de trobar” amb un compromís ferm amb la unilateralitat. “Si tenim alguna possibilitat que ens escoltin és que som d’Arenys de Munt”, afirma Ibáñez, que subratlla que la consulta del 2009 va ser l’embrió de la unitat d’acció de l’1-O. Diferents municipis de Lleida, Osona, el Pla de l’Estany o el Maresme ja s’han interessat per la iniciativa. “El 2009 no teníem una ciutadania organitzada i mobilitzada com ara i es van fer centenars de consultes. Per tant, som optimistes”, diu Ibáñez, que confia que serveixi per pressionar les direccions des del món local.
